Passejo per la platja. Les onades, de tant en tant, em mullen els peus. Al fons es veu un vell pescador, endreçant la seva barca. És l’home més vell del poble, el Sr. Simeon. M’hi acosto, se’l veu trist i ensopit.

– Sr. Simeon, què li passa?- Dic una mica preocupat

– Saps en Manelic, el meu amic…? -Em diu amb tristesa.

– Oi tant! En Manelic, cada estiu el venia a veure a vostè. Es passaven hores pescant junts, portava alegria a la vila amb les seves divertides històries de pagès. -Dic animadament.

– Ha mort. -Diu el Sr. Simeon

– Ostres! Em sap molt de greu senyor -em lamento.

– Cada estiu em venia a veure tement que fos l’últim any que poguéssim pescar junts. Ell sempre deia que seria l’últim de morir. Vam fer una promesa. Quan un dels dos caigués, l’altre no tornaria a veure el mar, portaria massa records. -Diu llençant una mirada a l’horitzó.

– Això vol dir que no tornarà? No pot ser! -Estic al·lucinant, el senyor Simeon lluny de la seva barca i el mar.

– Sí, una promesa és una promesa, tampoc seria capaç de sortir a pescar sense ell.-

Ja és el dia en què el vell pescador agafa un taxi i se’n va a les fredes muntanyes lluny de la seva passió, la pesca i el mar. Tot per la por a la nostàlgia d’un amic.

– Sr. Simeon! Sr. Simeon! Esperi! -Aturo el taxi que ja donava el primer cop de gas. – Tinc un regal per a vostè!- Li atanso una petita caixa.

– Un reproductor de música? Gràcies, noi, però no crec que el sàpiga utilitzar.

– Només ha de clicar aquest botó. -Llavors comença a sonar la brisa marina gravada al reproductor.

– La promesa prohibeix veure, però no sentir. -Li dic

El taxista arrenca, el Sr. Simeon es posa els cascos tot content i marxa camí a una nova vida, però amb el record del soroll que l’ha fet créixer.

Rosa Trull 1A3

PRIMER PREMI DE PROSA CATALANA DE LA CATEGORIA 2