Diada de Sant Jordi:
Aquest any hem celebrat Sant Jordi de la mà de l’escriptor Miquel Arguimbau que ens va acompanyar en l’acte festiu que cada any celebrem en el nostre centre. Hem gaudit d’una xerrada interessant i de les lectures de les narracions guanyadores dels nostres companys de la mà de Maria Minguell del grup de teatre llegit Fotoclub Guineueta. Un acte del qual hem gaudit i que ens ha servit per conèixer aquesta festivitat i la llegenda de Sant Jordi.
El dia quatre de Març vam anar tots els alumnes d’aula d’acollida a la Biblioteca de Roquetes amb la professora Sílvia.
Vam poder conèixer les instal·lacions i ens vam poder fer el carnet.
Ja podem anar a agafar llibres!
Ja arriba el dijous llarder que és el tercer del tres dijous abans de la Quaresma. Les nostres professores d´Aula d´acollida ens han explicat que aquí es celebra el dijous gras menjant truita, botifarra d’ou, botifarra negra , botifarra blanca o coca de llardons. Quina bona pinta tot plegat!!!
Aquest dijous, doncs portarem entrepà de truita o butifarra per menjar tots junts.
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra.Un tronc que, al cremar , donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures,neules,torrons.
El tió es un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que dóna els seus regals per nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d’animal fantàstic es reforça a partir d’afegir al tronc unes potes i aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, i així trobem el tió tal com el coneixem ara, d’una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps : primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura.
El tió es fa cagar, segons el costum de cada casa la nit de nadal- tradicionalment, després de la missa del pall-o el mateix dia de nadal.
A diferència d’altres cpostums i personatges, procedents de cultures d’altres països, dels quals només en coneixen la forma més superficial (arbre de nadal, pare noël, etc) el tió ha conservat tot un ritual tradicional , fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o petita comunitat (escola,colla d’amics) que consisteix en el cant d’una o més cançons caracteristiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.
CANÇÓ
Caga tió d’avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó
Caga tió!!!
Jorge Mejía 4t d´ESO Aula d´Acollida
