Altres realitats

Aquest és el nom del projecte amb el qual l’alumnat de 4rt d’ESO s’aproparà i experimentarà amb l’art d’acció, concretament amb la performance.

OBJECTIUS:

L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat conegui i entengui l’art d’acció com un mitjà artístic amb identitat pròpia, un mitjà que defuig de la materialitat de l’obra d’art tradicional per apostar per un art intangible del qual se’n aprecia substancialment el seu valor artístic.

L’artista doncs, no assumeix tant el paper de creador sinó que esdevé pur comunicador i mitjancer, ja que les obres d’art d’acció son intangibles, no poden ésser ni venudes ni comprades, només perduren durant un determinada fracció de temps.

Durant el mes d’abril es celebra a l’escola la jornada anual de la solidaritat i tots els centres que pertanyen a la nostra congregació trenquem la dinàmica normal de les classes per a fer tota una sèrie d’activitats i tallers al voltant d’un tema central, sempre relacionat amb la Missió que la nostra congregació té a Nsork (ciutat de Guinea Equatorial). Enguany el projecte solidari, sota el lema: “Cap nen sense pupitre”, pretén recollir diners per a comprar pupitres per tots els nens i nenes que van a l’escola.

Així doncs la proposta girarà al voltant d’aquest tema. Intentarem cridar l’atenció de tots els membres de la nostra comunitat educativa per tal de sensibilitzar-los, més si cap, i que la recollida de diners sigui tot un èxit. El dia de la solidaritat farem una performance al pati de l’escola on hi seran convidats/des la resta de companys i companyes de 4t d’ESO i tots els professors i professores que hi puguin assistir.

PROCEDIMENTS:

  1. Introducció de l’art d’acció a l’alumnat:

  • Visionar: farem un primer visionat de diferents mostres d’art d’acció de diversos artistes (Pepe Espaliú, Joseph Beuys, Chris Burden, John Cage, Adrian Piper, Marina Abramovic, Yoko Ono, entre d’altres) per tal de fer una primera aproximació a aquest mitjà artístic des de la pròpia experimentació. En aquesta fase del projecte farem una mica de brainstorming i intentarem donar resposta a qüestions com ara:

– Considerem que aquestes “representacions” són realment manifestacions artístiques?

– Què és l’art? On o quins són els seus límits? En té?

– Quina és la finalitat de l’art d’acció?
  • Explicar i mostrar: Explicarem a l’alumnat què és l’art d’acció, veient els seus orígens, situats en l’activitat pictòrica de Jackson Pollock com creador de l’Action Painting, i d’Ives Klein, amb les seves antropometries, analitzant les seves característiques principals i visionant, finalment, algunes de les representacions contemporànies.

  1. Proposta de treball:

  • El tema: …..

  • Formació de grups de treball: Després de presentar l’alumnat el tema sobre el qual hauran de basar la seva performance, se’ls demanarà que formin grups de treball de màxim 8 persones. Se’ls hi comunicarà el dia i el lloc on es durà a terme la seva performance, ja que és important saber del temps i de l’espai que disposen per a preparar-la.

  • Què fem?

Primer hauran de decidir que pretenen aconseguir amb la seva actuació. Un cop aclarit això hauran de fer una pluja d’idees i un recull per escrit de totes les propostes que vagin sorgint. S’ha de prendre nota de totes les idees aportades per molt absurdes que puguin semblar.

  • Com ho fem?

En aquest moment farem una aturada per tal de tornar a revisar quines són les característiques principals de l’art d’acció, és molt important tenir-les en compte a l’hora de plantejar el nostre projecte.

Quan tinguin clar què volen fer i com, hauran de repartir-se les tasques entre els membres del grup. Tal com hem vist al recordar les característiques d’aquest moviment artístic la seva estructura general és “de mig barrejat” on hi intervenen i s’interrelacionen el llenguatge plàstic, llenguatge musical i llenguatge visual.

Tenint això en compte hauran de ser curosos en l’assignació i la coordinació de tasques: coordinador/a del projecte, actors/actrius, encarregat/da de filmar,

encarregat/da de la fotografia, encarregat/da del so i de la música (si cal), encarregat/da de vestuari, encarregat/da de documentar per escrit què passa i les reaccions del públic.

  • Què necessitem?

Arribat aquest punt ja haurien de tenir clar quins materials i recursos necessitaran per dur a terme la seva acció. Hauran de fer un llistat acurat de tot el que els hi farà falta.

  1. Documentació:

Ja que les obres d’art d’acció son intangibles, no poden ésser ni venudes ni comprades, i efímeres, només perduren durant un determinada fracció de temps, el treball de documentació és prou important com per a tenir un apartat propi dins el projecte. Així doncs, s’hauran de documentar: el procés de creació, la pròpia representació, l’actitud i la resposta del públic.

  1. La Performance.

  2. Autoavaluació i valoració:

  • Què ha passat? Com hem sento?

En aquest apartat és molt important recollir les primeres impressions (tant del mateix grup com de la resta d’espectadors/res) en els moments immediatament posteriors a la performance, abans d’esdevenir opinions filtrades i depurades. És per això que els/les encarregats/des de la documentació hauran de fer una molt bona feina.

  • Hem aconseguit allò que volíem?

Ara és el moment de l’anàlisi i l’autocrítica. Haureu de respondre entre d’altres les següents qüestions:

– Ens hem coordinat bé? Hem treballat en equip?

– Hem tingut problemes? Quins?

– Ha estat el resultat fidel a la proposta inicial?

– Hem aconseguit la finalitat que buscàvem?

– Com ens hem sentit durant la performance? I després?

Què en penso ara sobre l’art d’acció? Ha canviat el meu punt de vista?

Proposta a partir d’una producció audiovisual

La meva proposta per a treballar les produccions audiovisuals va dirigida als alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de Visual i plàstica. La farem cap al final del tercer trimestre.

Al llegir els materials que ens ofereixes per a preparar aquesta feina vaig veure que entre els exemples proposaves treballar sobre els Espots de trànsit. Això hem va fer recordar un anunci que vaig veure recentment sobre el cinturó de seguretat que realment em va emocionar, de ben segur que ja l’hauràs vist però si no és així, clica aquí i gaudeix-ne.

La meva proposta seria la següent:

  • Primer farem una anàlisi estètica de l’anunci Embrace life, always wear your seat belt, treballarem els recursos comunicatius, la música, l’absència de diàleg, el color, l’escenificació, la creativitat i les estratègies publicitàries utilitzades en aquest anunci. Entre d’altres coses els hi demanaré que donin resposta a les següents qüestions:
  1. per què han utilitzat el recurs de l’escenificació dins una escenificació?
  2. Què és el que fa que t’oblidis completament d’aquest fet i que aquest anunci sembli tant o més verídic que qualsevol altre que fa una interpretació més realista de la realitat?
  3. Per què la nena porta ales de fada?
  4. Per què han fet servir el recurs de càmera lenta?
  5. Per què cauen paperets de colors de la taula que el personatge que fa de pare té al davant?
  6. Per què els actors van vestits així, és important el color?
  • El compararem amb d’altres anuncis que també aconsellen l’ús del cinturó i valorarem què és el que té aquest anunci que el fa tant diferent dels altres i que hagi estat qualificat com un dels anuncis més bonics i tendres de la història recent de la publicitat.
  • Per últim els demanaré que reprenguin el tema d’”el botellón” i intentin fer un anunci sobre el consum abusiu d’alcohol amb una estètica semblant a la d’aquest anunci.


Proposta per una creació audiovisual

Aquest és un projecte dirigit als alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de visual i plàstica, es treballarà en grups reduïts de 5 o 6 alumnes.

És durà a terme al tercer trimestre i el farem coincidir amb el Bloc d’imatge i comunicació que agrupa les darreres unitats del curs.

L’objectiu d’aquest projecte és apropar els/les alumnes al món de l’audiovisual des d’un punt de vista tècnic, que coneguin i es familiaritzin amb les produccions audiovisuals de manera molt participativa i que, sobre tot, s’adonin de la importància de treballar en equip.

La nostra escola és una escola PELE des de ja fa tres anys i tal com ja us hauré comentat amb anterioritat, fem tota la plàstica de l’ESO en anglès. Per això en aquest projecte he decidit integrar totes dues matèries i proposaré els/les alumnes que facin una adaptació a l’anglès del tall de la telenovel·la que podeu veure a continuació.

Per a veure’l cliqueu aquí.

En poden fer una adaptació rigorosa i fidel a l’original o bé li poden buscar la vessant més còmica i fer-ne una paròdia.

Organitzarem el projecte de la següent manera:

  1. LA TRADUCCIÓ: El primer treball que haurà de fer l’alumnat és purament lingüístic. Per a aquesta primera part del projecte contarem amb la col·laboració del professorat d’anglès ja que la traducció dels diàlegs la faran a les classes d’anglès i també seran avaluades des d’aquesta matèria.

  2. EL GUIÓ LITERARI: Una vegada hauran fet la traducció del tall de la novel·la en qüestió, n’hauran de fer el guió literari. (Veure doc. Adjunt 1)

  3. EL CICLE DE PRODUCCIÓ: Després d’elaborar el guió literari ens endinsarem en el cicle de producció. (Veure doc. Adjunt 2).

  4. VISIONAT: Acabarem el projecte amb el visionat de tots els projectes i amb la posta en comú i valoració de la feina realitzada.

 PAUTES A SEGUIR PER A FER UN GUIÓ LITERARI (1)

Per a desenvolupar qualsevol producció audiovisual de ficció es parteix d’un guió. El guió no és res més que el tractament cinematogràfic, tractament audiovisual, de l’argument. Hem de transformar allò que succeirà en la història en imatges i sons.

El guió literari és el primer element de treball de qualsevol producció. Aquest ens explica què succeeix, com és allò que veiem, com se’ns mostra i què podem escoltar. És l’explicació argumental de la producció que es vol dur a terme, amb tota mena de detalls però sense desglossament de plans. Consisteix en la narració ordenada de les accions, sons i diàlegs que tindrà la producció final.
El guió literari ha de ser clar, des del punt de vista del llenguatge, però no és la planificació exacta de la producció audiovisual; això es desglossarà en un altre document anomenat guió tècnic i que veurem més endavant.

Com ja hem esmentat allò que puguem llegir en un guió ja ens descriu, poc o molt quina forma tindrà la narració audiovisual.

Un guió literari pot tenir tres parts:

  • La idea central amb el màxim de claredat, amb molt poques paraules, habitualment una oració.

  • L’estructura o story line, que, partint de la idea inicial, presenta en poques línies l’estructura del projecte audiovisual, com a primer esquema de treball.

  • La sinopsi argumental, en què es concreta el tractament i la descripció de les diferents escenes en termes visuals, de manera clara i ordenada; és el punt de partida per elaborar el guió tècnic. (veure graella a part).

El guió literari s’estructura per seqüències, convenientment numerades i col·locades una al darrera de l’altre en ordre temporal. A l’inici de cada seqüència s’indica on succeeix l’acció, si és un espai interior o exterior i també es pot especificar el moment del dia. De cada seqüència es descriu allò que succeeix i allò que podem escoltar. Aquesta informació es pot presentar de la següent manera: es tracta de separar en dues columnes la informació referent a la imatge (l’acció, la descripció de llocs o personatges) i la referent al so (diàlegs, música, efectes i silenci).

Tot i aquestes especificacions poden ser moltes les formes d’escriptura a través de les quals un guió ens expliqui el que succeeix en una història. A vegades les descripcions dels plans que anirem veient en la pel·lícula són molt precises. En d’altres es detalla molt més l’acció que els personatges desenvolupen o es descriuen les característiques dels espais. En tots els casos però, la narració ens ha de permetre imaginar-nos la història en imatges i sons.

El guió literari dona forma a l’argument, configura el contingut de la pel·lícula i en determina bastant l’estètica. A partir d’aquest es pot començar a organitzar tota la fase de preproducció.

 

EL CICLE DE PRODUCCIÓ (2)

Per a fer les filmacions corresponents els alumnes hauran de seguir una sèrie de passos que es descriuen a continuació:

Qualsevol producció videogràfica, televisiva o cinematogràfica té un cicle de producció similar i passa per tres etapes clarament diferenciades.

1. La preproducció: és l’etapa més important i, com el seu nom indica, és l’etapa on es prepara tot el rodatge i el projecte, de moment sobre paper, en el guió. Aquest guió s’ha d’elaborar i ha de recollir els detalls de l’obra i les indicacions tècniques necessàries.

En aquest punt es crea l’equip de direcció artística: realitzador, tècnic de fotografia i els altres càrrecs i tasques per a la producció. És el moment en que, una vegada repartits els càrrecs, es fa el cronograma de la producció, és a dir, la planificació de la gravació, i es confecciona el guió tècnic. Es busquen els llocs de gravació, es construeixen decorats (si cal), es confecciona el vestuari, es busquen els elements necessaris d’attrezzo, es fan les proves de vestuari amb els actors i actrius, s’assaja i, finalment, es confecciona un pla de rodatge.

Durant el cicle de preproducció tothom ha se ser conscient del que suposa treballar en grup de manera coordinada. Aquest treball no es pot realitzar si no hi ha la implicació a fons de tots els membres del grup.

Organitzarem la preproducció en funció de la graella de Preproducció tenint en compte els següents aspectes:

  • On gravem?

  • Interiors? Exteriors?

  • Necessitem decorats?

  • Quants actors necessitem?

  • Vestuari?

  • Quin tipus d’il·luminació utilitzarem?

  • Llum natural?

  • Focus?

  • Enquadrament/s.

  • Tipus de plans.

  • Quants plans hi ha?

  • Què expliquen? Què representen?

  • Situació dels elements.

  • Colors que hi destaquen.

  • Què diuen els textos orals i escrits?

  • Significat que es deriva dels elements que s’observen.

  • Relació entre imatge i text.

  • Hi ha música? De quin tipus?

  • Hi ha efectes sonors? De quin tipus?

  • Quin paper té la música?

  •  Quins efectes especials hi apareixen?

  • Fer l’storyboard o guió seqüencial.

A partir d’aquí haureu de determinar quin paper adoptarà cada membre del grup i omplir la graella corresponent a la PREPRODUCCIÓ.

Un guió il·lustrat o storyboard és la representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format un conjunt de vinyetes o d’il·lustracions mostrades en seqüència amb l’objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l’estructura d’una This entry was posted in General on by .

El fotomuntatge publicitari, engany o il·lusió?

 

Aquesta activitat va dirigida als alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de visual i plàstica. Treballarem en petit grup, de dos o tres alumnes com a màxim.

L’artista triat és en Josep Renau i aprofitarem els seus fotomuntatges per a aprofundir* en el món de la publicitat com a mitjà de comunicació de masses.

*Els diferents tipus d’anuncis (de producte, institucionals, de serveis,…) i els diversos recursos i estratègies publicitàries (la repetició, comparació,…) ja les hem treballat en cursos anteriors.

Farem una primera aproximació a l’artista demanant l’alumnat que faci una recerca d’imatges dels seus fotomuntatges. Se’ls hi demanarà que triïn una imatge i que en facin una anàlisi objectiva i subjectiva del seu missatge. Aquesta recerca sens dubte ens conduirà a una primera trobada amb l’art del fotomuntatge publicitari a partir de la qual intentarem resoldre la següent qüestió:

El fotomuntatge publicitari, engany o il·lusió?the-naval-museum-of-alberta-billboard-small-69109

  •  

 

 

 

 

 

 

 

pelota

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després d’obrir un petit debat sobre el fotomuntatge publicitari visionarem i comentarem diversos anuncis resolts amb aquesta tècnica, els compararem amb el treball artístic d’en Josep Renau i tot plegat ho tindrem com a referent per a posteriorment dur a terme la següent activitat:

  • Hauran de dissenyar un anunci de premsa amb la tècnica del fotomuntatge. Per a fer-ho hauran de prendre com a punt de partida un o diversos anuncis que hauran trobat en diaris o revistes i modificar, afegir, treure, adaptar els elements de la imatge o imatges dels anuncis originals per tal de crear la seva pròpia. Abans de començar però hauran de considerar els següents aspectes:

  1. Quin tipus d’anunci volen dissenyar (de producte, de serveis, institucional).

  2. A quin públic va dirigit.

  3. Quin missatge volen donar.

  4. Quin o quins recursos publicitaris faran servir.

A partir d’aquí, després d’haver-los pautat el format i la forma i data d’entrega començaran a treballar en els seus projectes.

Treballarem a l’aula d’informàtica i/o amb els portàtils amb qualsevol programa de tractament d’imatges, Corel Draw, Gimp, Photoshop.

Criteris d’avaluació:

A l’hora d’avaluar la feina dels/ de les alumnes es tindran en compte els següents aspectes:

Els/les alumnes han estat capaços/ces de:

  1. Dissenyar un anunci publicitari mitjançant la tècnica del fotomuntatge seguint els criteris establerts per la professora.

  2. Comunicar allò que pretenien: el missatge final coincideix plenament amb la intenció primera.

  3. Crear una imatge que comunica per si sola a quin “target” va dirigit l’anunci.

  4. Incloure diferents recursos i estratègies que afavoreixen la interpretació correcta del seu missatge publicitari.

  5. De crear una composició equilibrada, o no, si aquesta fóra la intenció.

  6. Fer una utilització intencionada del color.

  7. D’aprofitar al màxim el temps a l’aula i a casa i mostrar interès per la feina.

  8. De treballar en grup d’una manera ordenada i respectuosa.

  9. Ser puntuals en el lliurament de la feina.

 

EL REPORTATGE FOTOGRÀFIC

EL BOTELLÓN”

És una proposta per a l’alumnat de 4t d’ ESO que ha triat l’optativa de visual i plàstica. Seria una tasca en petit grup, màxim 3 persones. El procediment seria el següent:

  • Primer pas: Explicar a l’alumnat en que consisteix el reportatge fotogràfic:

El reportatge fotogràfic

S’entén per reportatge fotogràfic un seguit d’imatges que intenten explicar alguna realitat, normalment fets i circumstàncies actuals. En ell les diferents imatges aporten informació i elaboren un discurs sobre el tema tractat. Tot i que les imatges poden tenir valor per elles mateixes tenen sentit en el seu conjunt i per això podem dir que conformen una seqüència que ens va explicant aspectes sobre una qüestió, talment una narració escrita. Els reportatges solen combinar, en els mitjans de comunicació escrita, les imatges i el text, tot i que en algunes publicacions o en d’altres àmbits com l’expositiu, les fotografies són tan sols introduïdes per un petit text orientatiu, essent la seqüència d’imatges la que ens aporta tota la informació.

El reportatge fotogràfic neix amb el desenvolupament del fotoperiodisme, gestat a Alemanya a finals del anys vint inicis dels trenta del segle XX. En aquest moment els mètodes de reproducció d’imatges es poden adaptar amb bons resultats a les rotatives dels diaris. Així apareix una nova premsa il.lustrada destinada a un públic ampli: diaris il·lustrats, revistes de moda, revistes d’actualitat, etc. La possibilitat de combinar imatges i text, de jugar amb la informació que aquestes aporten, i la creixent competència editorial, provocà una recerca de fórmules informatives eficaces i atractives. És així com apareix el reportatge fotogràfic, l’explicació de fets mitjançant una seqüència d’imatges, lluny del concepte de la imatge com a mera il.lustració o decoració del text. Avui dia aquest recurs és àmpliament utilitzat en suplements de diaris i revistes especialitzades, ja siguin culturals, esportives, científiques, de temàtica social, del cor o de música, entre d’altres. En aquests reportatges, que normalment combinen text i fotografies, les imatges solen ocupar gran part de l’espai del reportatge, essent doncs, la seqüència de fotografies la que proporciona gran part de la informació i de la visió sobre la qüestió tractada.

  • Segon pas: Visionar diversos exemples com ara:

http://blog.educastur.es/martarh/2008/11/26/el-reportaje-fotografico/

http://www.slideshare.net/edudacosta.foto/el-reportaje-fotogrfico-web-i

  • Tercer pas: Proposar el tema:

Donar a l’alumnat el següent document amb la definició de Botellón i la polèmica que aquestes reunions de joves sol comportar i proposar-los la realització d’un reportatge fotogràfic d’un mínim de 5 fotografies sobre aquest tema.

Botellón, o reunión con bebidas, es un término que describe una reunión de gente, generalmente jóvenes, para el consumo de bebidas en la vía pública.

El fenómeno ha sido estudiado por los sociólogos, que lo definen como:

Reunión masiva de jóvenes de entre 16 y 24 años fundamentalmente, para consumir la bebida que han adquirido previamente en comercios, escuchar música, y hablar.

Esta actividad se realiza, entre otros, en lugares públicos como parques o zonas abiertas de la vía pública. En algunas ciudades, donde el botellón se ha centralizado en algún punto en concreto, se llegan a reunir miles de personas cada fin de semana, pasando estos lugares a ser comúnmente llamados botellódromos por los medios de comunicación.

Para abaratar el coste de la bebida se consume el alcohol en botellas y tetra brik de aproximadamente un litro de capacidad, con hielo y vasos de plástico antes de dirigirse a pubs, discotecas, o conciertos, donde el precio de las bebidas suele ser considerablemente más caro. Muchos jóvenes optan por la práctica del botellón para evitar el consumo del llamado garrafón, o alcohol adulterado. Se practica principalmente en España, sin apenas distinción alguna por regiones, aunque, dado que es una actividad realizada al aire libre, las condiciones meteorológicas son cruciales para la misma. También existe la tendencia entre los abstemios a acudir a estos lugares por la concentración de gente y con el fin de consumir refrescos, zumos y otras bebidas no alcohólicas en lo que ellos mismos han venido a denominar botellón light o botellón sin.

La polémica

Su masificación dio lugar a cientos de críticas hacia el fenómeno del botellón por parte de las autoridades y, principalmente de los padres y madres de los implicados más jóvenes y los vecinos, por el ruido producido hasta altas horas de la madrugada y la suciedad generada. Así mismo, la pérdida de control inducida por la intoxicación etílica y el contexto masivo llevaban asociados con frecuencia actos de vandalismo, rotura de mobiliario urbano y peleas, además de frecuentes restos de micciones en la vía pública. Por otra parte, este acto contribuye a adelantar la edad de inicio de consumo de alcohol y de las primeras borracheras entre los jóvenes.

A partir d’aquí deixaria total llibertat per a que els/les alumnes triessin l’enfoc que volguessin donar d’aquest fenomen. Tant es podrien col·locar a favor i mostrar només la part positiva del mateix; o es podrien col·locar en contra i mostrar tots els inconvenients que aquests tipus de reunions provoquen al veïnat; o bé podrien adoptat un punt de vista totalment objectiu i deixar que el lector de les seves imatges arribés a les seves pròpies conclusions.

 

  • El reportatge hauria de donar una resposta visual a les següents qüestions:

  • Quina és la idea principal (el significat) del meu reportatge?

  • Quin enfoc li he volgut donar? Estic a favor o en contra?

  • Qui o què és el protagonista de la història que he volgut explicar?

 

  • Quart pas: Visionar i comentar tots els reportatges en gran grup.

LECTURA DE FOTOGRAFIES

Aquesta seria una activitat de grup (màxim 3 alumnes) plantejada a l’alumnat de 4t d’ESO que fan l’optativa de visual i plàstica, i la duríem a terme durant el tercer trimestre.

Proposaria un parell d’imatges que presentessin una situació similar i demanaria l’alumnat que les comparessin per tal de trobar els punts en comú (si en tinguessin) i les diferències. Haurien de comparar el significat de ambdues imatges, el context sota les quals van ser creades, els elements que les formen i parar especial atenció a l’aspecte formal, el tipus d’enquadrament, la il·luminació, el color i la composició.

Haurien de poder respondre a aquestes qüestions (per a cadascuna de les imatges):

  • què o qui?

Quins són els diferents elements que formen aquesta imatge?

Quina és la idea principal o argument d’aquesta imatge?

Qui la va crear?

Què mostra la imatge? (Objectivament)

Què significa? (Subjectivament)

  • Per què?

Va ser un encàrrec? (si és així, per qui? I amb quin propòsit?)

Què intentava comunicar el creador d’aquesta imatge? (p.e., narrar, explicar, descriure, persuadir, o alguna combinació)

Per què el creador de la imatge va escollir aquest materials, mitjans i perspectiva?

  • Com?

Per què estan els elements de la imatge disposats de la manera que ho estan?

A quin lloc o part de la imatge es dirigida la teva atenció des d’un primer moment?

Quin és el petit detall que “diu” més?

La imatge mostra un fet real com a tal o és una interpretació?

Com canviaria el significat de la imatge si s’haguessin fet servir altres materials, mitjans o perspectives?

Com ha utilitzat l’artista els següents elements per a comunicar-se amb l’espectador: la llum, la línia, l’espai, el temps, el color?

  • Quan?

En quin context o sota quines condicions va ser originalment creada aquesta imatge?

De quin gran context forma part aquesta imatge?

Després posaríem en comú les conclusions de cada grup de treball per poder comentar-les en gran grup.

pianist-irak

imagescajmn8xy

DISSENY I IL·LUSTRACIÓ

Aquesta és la proposta de treball que se’ns va fer per anar obrint boca:

EXERCICI 1: Dissenya una caràtula de CD (només part frontal quadrada que s’haurà de penjar a mida 400×400 píxels) utilitzant un programa de dibuix per ordinador i emprant algun dels recursos esmentats al mòdul (simetries, repetició, modularitat, retoc d’imatges,…) o d’altres. La temàtica del CD és de lliure elecció.

-Es poden utilitzar fotografies o dibuixos escanejats o bé creats per ordinador.
-Cal pensar una composició amb aquests elements i amb els altres elements gràfics necessaris (títols, noms, etc.)
-Cal presentar
dues versions d’una mateixa idea com has vist a la pràctica 4.
-També s’hi ha d’adjuntar una escrit que analitzi els dos treballs i els valoris tenint en compte: (escriviu el text a part i després el copieu i enganxeu a l’entrada corresponent de la base de dades).

  • El disseny té un objectiu, un missatge definit .

  • Hem d’aconseguir comunicar i no decorar.

  • Totes les parts han d’estat ben relacionades, per tal d’enfortir el missatge que pretenem comunicar.

  • La tipografia ha d’estar integrada a les imatges i ser llegible.

  • El color denota i té significat.

  • Les formes escollides han d’atraure la mirada.

  • L’espai en blanc ha d’estar ben repartit.

  • El disseny té un ordre de lectura, un ritme, una composició, una tensió, un contrast.
    (Aquests punts també seran criteris per a l’
    avaluació de l’exercici)

I aquest va ser el resultat,  també us mostro la anàlisi i la valoració que en vaig fer.

disseny-cd-2

disseny-cd-1

Ambdues caràtules han estat dissenyades per a un grup de música fictici, el nom del qual és The Artchers, que vol ser una fusió de The Art Teachers i el títol del CD “Tic Tac Tic Tac Tic TAC is here…” vol expressar la nostra preocupació amb l’arribada de les noves tecnologies a l’aula de visual i plàstica.

Tots dos dissenys han estat creats amb el COREL x 4 i la imatge l’he trobada “surfing in the web”.

Tots dos dissenys tenen un únic objectiu: presentar el treball d’un nou grup de música i resultar prou atractiu visualment per a cridar l’atenció del possible consumidor.

Només amb l’observació directa de les dues portades ja s’aconsegueix una primera aproximació a la temàtica del CD. La imatge escollida comunica, per sí sola, que la música i les cançons del CD reflectiran la por de certes persones a afrontar una realitat imminent.

El fons i la figura estant completament integrats, el negre del fons dóna contrast a la composició tot equilibrant la força atractiva del groc intens. Tant el text com la imatge formen part del disseny. El text és un element comunicatiu i a l’hora compensador de masses, així doncs s’ha aconseguit una composició equilibrada i amb una utilització del color intencionada.

La tipografia que s’ha fet servir pel nom del grup és la Curlz , aquesta tipografia forma part del disseny d’imatge de grup i ha de ser la mateixa per a totes dues portades. És una tipografia serif amb un disseny molt decoratiu que només es llegeix bé si la mida de la mateixa és prou gran.

La tipografia que s’ha utilitzat pel títol del CD ha estat pensada per a funcionar sobre un fons fosc, així doncs no podia ser ni serif, ja que l’acabament característic d’aquests tipus de tipografies fan dificultosa la seva lectura en un fons molt fosc, ni massa prima. La tipografia anomenada Calibri compleix aquests dos requisits i a més a més es diferencia prou bé de la tipografia escollida per al nom del grup.

L’elecció del color no ha estat una qüestió d’atzar sinó que ha estat una decisió meditada i intencionada. El groc i el negre denoten perill en el món animal i aquesta característica s’ha volgut traslladar a ambdós dissenys. També s’ha volgut aprofitar el poderós contrast que ofereix la combinació dels dos colors.

L’ordre de lectura de la imatge s’estableix d’esquerra a dreta, començant pel que és més important, el nom del grup, i de d’alt a baix. La imatge segueix un ritme de repetició creixent que es veu reforçat pel ritme que infereix el nom del CD (Tic, tac, tic, tac…). La seva línia compositiva és la diagonal que va des de l’extrem inferior esquerra fins a l’extrem superior dret que dota la composició d’un cert dinamisme, tot mostrant la tensió i inquietud que genera el tema en qüestió.

Els elements que formen tots dos dissenys han estat organitzats en l’espai de manera que resulti una imatge equilibrada.