Els Romans

Com a projecte de final de curs, la classe de 5è treballarem l’Edat Antiga. I més concretament els romans. prova La romanització de Catalunya va marcar el caràcter actual del país. En Dragui, el protagonista del programa “Història de Catalunya”, s’atura en aquest període. L’ocupació romana de l’any 218 abans de Crist ha esdevingut un dels fets històrics més importants a l’hora de determinar la manera de ser de Catalunya, ja que la llengua i la cultura procedeixen dels romans. A diferència dels grecs, els romans van conquerir el país i en van ocupar tot l’interior. Hi van construir petites ciutats, seguint el model de Roma, com ara Tortosa, Barcelona, Mataró, Terrassa o Girona. La més important, però, va ser Tarragona. Els romans van dividir la península Ibèrica en tres províncies, amb Tarraco com a capital de la Citerior. L’any 26 abans de Crist, l’emperador Octavi August es va traslladar a Tarragona i hi va viure durant dos anys. Per poder comunicar les diverses ciutats, els romans van construir carreteres de pedra, com la Via Augusta. També van edificar construccions com ara aqüeductes i ponts que encara es conserven. Edu3.cat

___________________________________________________________________________________________

Moltes ciutats de Catalunya són herència de l’Imperi romà, la més important de les quals va ser Tarraco. “Memòria de Catalunya” parla de l’empremta dels romans en àmbits com la llengua, el dret o l’organtizació de la societat. La presència dels romans a Catalunya va ser conseqüència de l’enfrontament entre Roma i Cartago a les guerres Púniques per dominar el Mediterrani. La victòria dels romans va comportar l’expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica. Els romans també es van haver d’enfrontar a la revolta d’algunes tribus iberes que, finalment, van assimilar la cultura i la civilització romanes. La romanització va portar la llengua llatina, d’on ve el català, i el dret romà, base del dret jurídic modern. La romana era una civilització urbana. Moltes de les poblacions romanes van originar les actuals: Gerunda (Girona), Aquis Voconis (Caldes de Malavella), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Barcino (Barcelona), Ieso (Guissona), Subur (Sitges), Artosa (Tortosa), Aeso (Isona), Julia Livica (Llívia), Egara (Terrassa), Ausa (Vic), Ilerda (Lleida)… Però la ciutat romana per antonomàsia va ser Tarraco (Tarragona), convertida en un important centre militar i administratiu. Va assolir la categoria de colònia i s’hi van fer grans construccions: aqüeducte, muralles, fòrum, teatre, circ, amfiteatre, necròpolis, mausoleu funerari de la Torre dels Escipions, arc del triomf de Berà… Els romans també van crear una important xarxa de vies de comunicació, la més important de les quals va ser la Via Augusta. Es produïa oli, vi, fruita, sal i garum, un producte fet amb peix. També es treballaven minerals i metalls com el ferro o el plom. La millora de les diferents tècniques de tractament del vidre, el treball del metall i l’orfebreria van millorar els objectes quotidians. Al segle II, l’Imperi romà va entrar en crisi a causa del desgavell polític, el desordre militar i la pressió fiscal. L’any 289, Dioclecià va dividir l’Imperi en dos: Orient i Occident. L’any 380, el cristianisme va ser declarat la religió oficial de l’Imperi. L’any 476, l’Imperi romà d’Occident es dissol. Va deixar, però, un important llegat: restes arquitectòniques i artístiques, organització de la societat, mentalitat, cultura, costums… Edu3.cat

El temple

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que el Capitoli de Roma, o bé al culte de l’emperador. Era l’edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n’hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats. L’arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. Així s’aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s’accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l’entrada a l’interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu. Ara bé més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos allargant la columnata pels dos costats del temple o completant-la tot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a les parets, com a la Maison Carré (Hostal Carrat) de Nimes. temple1.jpg L’any 14 dC, August, el primer emperador romà, mor a la ciutat italiana de Nola. En gairebé quaranta anys de govern, havia aconseguit reunir tots els càrrecs, responsabilitats i privilegis possibles de la vella República romana. Després de ser oficialment divinitzat, el seu successor, Tiberi, va autoritzar que els hispans de Tàrraco li dediquessin un temple a la ciutat. L’historiador Tàcit recull la notícia i precisa, a més, que va servir d’exemple per a les altres províncies. La façana de l’edifici va ser ràpidament utilitzada pels tarragonins com a imatge de la ciutat. En les seves monedes van representar el temple acompanyat pel nom de la ciutat i el rostre d’August amb la llegenda «El déu August pare». Amb gran habilitat política donaven suport a Tiberi, el fill adoptiu i successor. El temple no ha estat encara localitzat. Disposem d’alguns indicis arqueològics, als quals s’afegixen ara els resultats de les prospeccions a la catedral de Tarragona. Aquesta va ser construïda enmig dels vestigis romans de la Part Alta. Per això, s’ha suposat que el temple s’havia de situar en l’entorn de la seu metropolitana. . El recinte de culte del fòrum estava presidit per un temple dedicat al culte imperial provincial. D’aquest no es coneix cap element arqueològic in situ. Les úniques restes que han arribat fins a nosaltres consisteixen en una sèrie de fragments del seu fris, amb decoració de garlandes, bucranis i diversos elements utilitzats en els sacrificis, dels quals també poden observar-se alguns elements en aquesta sala. A Tàrraco, a més del recinte de culte del conjunt monumental del fòrum provincial, hi havia altres temples, dels quals es tenen notícies a través de l’epigrafia, de la numismàtica o de les fonts escrites. El temple d’August, conegut a través de les monedes encunyades a la seca de Tàrraco i citat per Tàcit (que ens diu que l’any 15 dC es va autoritzar la seva construcció) havia estat situat tradicionalment, a la zona del fòrum provincial. La cronologia d’aquest, el testimoni de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial trobades reutilitzades a l’àrea de la Necròpolis Paleocristiana, pròxima al fòrum de la colònia i el fet que en aquesta zona s’ha trobat un conjunt icònic d’estaruària imperial, fa pensar, però, que el temple d’August estigués situat en el fòrum de la colònia.

El fòrum

Què és?

És l’espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana. Està constituit, actualment, per una plaça porticada, una filera detabernae i -en la posició central- la cúria. Estudis recents permeten suposar que allò que s’ha conservat no és més que una part (concretament la basílica) del fòrum.

Com està format?

L’edifici central del fòrum consisteix en una plaça rectangular d’uns 58 x 12,5 m; al seu voltant s’obre un pòrtic amb columnes de 6,10 metres d’amplada. Al fons del pòrtic nord, i comunicant amb ell mitjançant àmplies arcuacions, hi ha unes dependències –tabernae o botigues- que mesuren de 2,90 x 3,90 m. Al bell mig de la filada de tavernes hi ha una ampla estança: és la cúria, espai on es reunien les assemblees del senat local. El sostre del pòrtic era de fusta, mentre que lestabernae o botigues estaven cobertes amb volta de pedra. Tots els murs i els elements arquitectònics són de pedra arenisca local. forum.jpg

l’Arc de triomf

Què és?

L’arc de Berà (al qual se’l sol incorrectament referir com arc de Barà) és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Barà. L’arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment està sobre la carretera nacional 340. El seu nom derivaria del comte Berà. És un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi, decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt. La part superior de la construcció té un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. És de pedra calcària, segurament d’algun lloc proper. La construcció és de l’època de l’emperador August, vers l’any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que va servir per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

arcbera.jpeg

Com és?

L’estudi dels capitells i de les característiques arquitectòniques del monument permeten datar la seva construcció en època de l’emperador August, al segle I dC. El monument fa 12,28 metres d’altura per 12 d’amplada i 2,34 metres de gruix. L’amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d’alçada, recolzat sobre una línia d’impostes, que uneix dos blocs construïts amb grans carreus de pedra calcària local alçats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos són decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se’n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu.

Els temples

Que és el temple?

A Tàrraco, a més del recinte de culte del conjunt monumental del fòrum provincial, hi havia altres temples, dels quals es tenen notícies a través de l’epigrafia, de la numismàtica o de les fonts escrites. temple.jpg

El temple d’August, conegut a través de les monedes encunyades a la seca de Tàrraco i citat per Tàcit (que ens diu que l’any 15 dC es va autoritzar la seva construcció) havia estat situat tradicionalment, a la zona del fòrum provincial. La cronologia d’aquest, el testimoni de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial trobades reutilitzades a l’àrea de la Necròpolis Paleocristiana, pròxima al fòrum de la colònia i el fet que en aquesta zona s’ha trobat un conjunt icònic d’estaruària imperial, fa pensar, però, que el temple d’August estigués situat en el fòrum de la colònia.

Diversos elements ens parlen d’altres temples que estarien localitzats a Tàrraco, la situació dels quals avui desconeixem. Les dues ares o altars votius que es poden apreciar en aquesta sala en són una mostra.

Una porta una inscripció referent a un mestre de cases anomenat Quintus Attius Messor, que va pintar i restaurar a expenses seves l’exedra i la façana del llavors ja envellit temple de Minerva.

La inscripció de l’altra anomena a un personatge, Baba, que intervingué en la construcció del temple de Tutela.

També hi ha nombrosos fragments de relleus, alguns dels quals, possiblement, correspondrien a un trofeu, de procedència malauradament desconeguda.

La muralla

Què és la muralla romana de Tàrraco?

La construcció més antiga de la Tarragona romana són les muralles, atès que es remunten a la fundació del campament militar inicial o al període immediatament posterior. En realitat la muralla romana va ser construïda en dues fases clarament visibles en la diferent tècnica constructiva:

  1. La primera fase va ser aixecada entre el 217 i el 197 a.C., corresponent a la base militar que va bastir-se en la segona guerra púnica: es tractava d’una muralla baixa construïda amb un parament megalític (grans blocs irregulars de pedra) que arribava als sis metres d’alçada, reforçada amb torres elevades amb carreus, de les quals es conserven tres (Arquebisbe, Cabiscol i Minerva).
  2. La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari efectuada entre el 150 i el 125 a.C. La nova muralla, sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític, arribava als dotze metres d’alçada. En dos trams es va conservar l’antiga muralla com a base del parament de carreus.

El recinte conserva només una porta (porta de Socors) i restes de dues més. També s’hi poden veure set poternes (petites obertures per a sortides d’atac). muralla.jpeg

La domus

Què és una domus?

La domus era la casa dels rics a l’antiga Roma.

Com estaven construïdes?

Estaven fetes de pedres i al terra i acostumava a haver marbre. I havia un compluuium (Piscineta que recollia l’aigua de la pluja) al mig i al voltant i havia les altre cambres. Acostumaven a tenir un pis però també ni havia que en tenien 2 de pisos. domus_romana.png La domus constava d’un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l’atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts: L’entrada principal solia constar d’un uestibulum en forma d’un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces. L’atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d’una gran obertura (compluuium) que donava claror i ventilació i deixava caure l’aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure’n l’aigua.Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l’atri n’ampliaven l’espai. El tablinum estava situat al darrera de l’atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l’arxiu familiar. Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l’atri. Les habitacions que flanquejaven l’entrada podien estar obertes a l’interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l’exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae). Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

El circ

 El circ era un lloc en que la gent s’anava a distreure. En ell es duien a terme curses devigues (amb dos cavalls) conduïts pels àurigues. És a dir, els Ludi circenses (Jocs del circ).

circ.jpg

Qui i quan el va fer construir?

El circ romà de Tàrraco fou construit el segle Id.C. sota el mandat de l’emperador romà Domiciano. S’usà com a circ aproximadament 300 anys. Al segle V, s’habilitaren com a vivendes diverses parts del circ. L’any 1128 s’anomena Lo Corral al recinte del circ  s’utilitza com a seu de fires i transaccions comercials. Durant les èpoques següents s’hi va anar construint per sober de l’estructura original fins a incrustar-se dins el mateix centre urbà de Tarrgona, cosa que, curiosament, facilità que sigui dels millors conservats del món.

Aqüeducte

aqueducte.jpg

Qui el va fer construir i perquè?

L’Aqueducte de Tarragona el va manar aixecar August, cap a l’any 20 abans de Crist; va servir per a festejar l’acabament de les guerres a la península i l’incorporació d’aquestes terres a l’Imperi. August va establir la capital a Tarragona i va voler que la ciutat tingués sempre l’aigua al seu abast. L’aqueducte neix vora d’on ara hi ha el Monestir de Stes. Creus; l’aigua corre per un canal i, per creuar el barranc dit de les Ferreres, es completa amb aquesta construcció, que és un pont on l’aigua corre pel damunt i no per baix. L’aqueducte domina el riu, l’element més rebel de la Geografia, i manifesta el triomf de la ciutat, la consumidora d’aigua, sobre la natura; l’alineació dels arcs fa pensar en l’ordre de les legions romanes i és un monument a l’eficàcia de l’Imperi Romà, amoinat pel benestar dels seus habitants. Per comprendre la grandesa d’aquesta obra cal tenir present que, des de l’inici de l’Edat Mitja fins el segle XIX, quan arriba la moderna tècnica industrial, a Tarragona no hi va haver aigua corrent, i s’hi portava l’aigua amb burrets aiguaders. Les termes i els banys

Què són les termes?

Hom coneix l’afició dels romans pels banys. En l’acte de banyar-se es barrejava la cura del cos i la higiene personal amb les relacions socials. Les ciutats disposaven de grans termes públiques però les cases particulars de la gent amb possibles econòmics també posseïen diversos àmbits destinats a aquest ús. Al segle I, la majoria dels romans no tenien bany a casa; només en tenien els més rics. Per millorar la higiene, els emperadors van decidir construir banys públics: les termes, que ja coneixien els grecs. Aquests locals van tenir molt d’èxit i els romans hi anaven sovint.

termes.jpg

Quins usos tenien?

Les termes tenien banys i instal·lacions esportives. Els romans consideraven que era bo suar abans de rentar-se, i per això, els clients, arnaven primer a la palestra, un gimnàs a l’aire lliure. Les activitats físiques que més agradaven eren la lluita, la boxa i els jocs de pilota. Els que no volien fer esport s’estiraven al sol o suaven a la sauna. Després, els romans anaven d’un bany a l’altre. Com que havien suat molt, començaven sempre amb un bany calent al caldarium, així els cos no es refredava massa depressa. Després passaven al tepidarium, la piscina d’aigua tèbia. I acabaven amb un seguit de banys al frigidarium. Aquest bany refrescant els tonificava el cos. Les termes oferien diversos serveis als banyistes. Els barbers tallaven els cabells i la barba. A les termes més grans els clients podien fer una migdiada a les sales de descans. N’hi havia que jugaven a daus o parlaven de política als jardins. Altres llegien a la biblioteca o miraven les obres d’art que els emperadors regalaven per decorar les termes.

Com estaven construïdes?

Les termes romanes estaven formades per tres espais successius: una sala d’aigua calenta (caldarium), una de tèbia (tepidarium) i una de freda (frigidarium). A sota del caldarium hi havia i el prafeurnium (forn que subministrava l’escalfor necessària). http://blocs.tinet.cat/gallery/105/termes1.jpg Les intervencions arqueològiques dels darrers anys a la part baixa de Tarragona han tret a la llum diverses estructures de banys, tant privats com públics. Destaquen les termes públiques localitzades al carrer d’Apodaca (s. I d.C.) i, sobretot, les grans termes del carrer de Sant Miquel de model imperial (s. III d.C.).

L’amfiteatre

Els amfiteatres romans eren edificis públics on se celebraven combats degladiadors entre si o contra animals salvatges i, també, lluites entre animals de la mateixa o distinta espècie. Ocasionalment, s’hi oferien espectacles navals o naumàquies. Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d’Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era. 2tarragone_amphithatre_romain.jpg

Com està construït?

L’amfiteatre romà de Tarragona està ubicat fora del primitiu recinte emmurallat, al costat de l’actual platja del Miracle. Les excavacions arqueològiques permeten datar la seva construcció en l’època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC). Presenta planta el·líptica amb dos elements funcionals fonamentals: l’arena, en el centre, i on es desenvolupava l’espectacle, i la cavea, o graderia, on s’ubicava el públic. Les grades eren construïdes damunt d’un podium per protegir els espectadors en els espectacles amb participació de feres. La situació de l’amfiteatre a la vessant del turó que baixa fins a la mar va permetre aprofitar la pròpia roca natrual per a la construcció de les grades del sector N.O. Per a la resta es van bastir grans estructures mitjançant monumentals arcs i voltes. Dos murets dividien les graderies en tres sectors on es situaven els espectadors segons la seba categoria social. Les places preferents eren les situades més a prop de l’arena. A cada sector (maenianum) hi havia un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota les grades discorrien, també, una sèrie de passadissos que es comunicaven amb els distints maenianum, o sectors, mitjançant unes obertures o vomitoria. Davant dels vomitores es troben petites escales que baixen entre les grades, dividint cada maenianum en seccions en forma de falca. És a dir, el sistema és molt funcional i encara ara s’empra en els grans edificis d’espectacles. Les dues portes principals que comunicaven directament l’arena amb les dependències auxiliars i amb l’exterior de l’edifici, s’obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha, també, portes als extrems de l’eix curt, per on sortien gladiadors i feres. En el traçat d’ambdós eixos, per sota del nivell de l’arena, s’obren uns fossats destinats a ubicar serveis auxiliars de l’amfiteatre i dels espectacles que s’hi desenvolupaven. Són visibles actualment.

Qui els va fer construir i quan?

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l’arquitectura clàssica, normalment de planta oval amb terra de sorra, la qual estava envoltada per graderies. El primer amfiteatre es va construir l’any 59 aC per ordre del màxim pontífex romà i cap d’obres públiques, Gai Escriboni.Els primers amfiteatres foren fets de fusta; posteriorment es van construir amb pedra. El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d’August, l’any 30 aC, abans que arribés a ser el primer emperador de Roma. L’amfiteatre d’August va continuar essent l’únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que s’hi va construir el Colosseu o Amfiteatre Flavi l’any 80dc.Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d’Hispània on es va bastir un amfiteatre, fet que confirma la importància i representativitat política de la colònia en el decurs dels dos primers segles de la nostra Era.

Les insulae

Les Insulae (llatí: illes) eren blocs de viviendes, normalment en règim de lloguer en el període imperial romà. Eren utilizades pels ciutadans que no es podien permetre tenir viviendes particulars (domus). insulae.jpg

COM ESTAVEN CONSTRUÏDES?

Les insulae es construïen de totxo i argamasa, de forma similar als edificis d’apartaments actuals. Els exemples millor conservats, datats dels segles II i III dC, estan a Roma a prop delCapitoli i a Ostia, (el port de Roma), on s’han classificat 2 tipus d’insulae: Primer tipus: En el que se situaven botigues i tallers a la planta baixa. A l’entresol hi havia l’allotjaments per als treballadors dels negocis. Les plantes superiors es dividien en apartaments. Segon tipus: A la planta bixa, en lloc de botigues i tallers hi havia viviendes al voltant d’un jardí o d’un passadís. Aquestes cases eren construïdes amb despeses mínimes amb propòsits especulatius. Les insulae eren construccions pobres i que podien cremar fàcilment a causa de la poca seguretat. Els pisos de dalt eren els menys segurs i, per tant, els més barats. Les habitacions de dalt eren molt petites, els apartaments més grans i més cars eren els de baix. Sovint les insulaes podien tenir 6 o 7 pisos d’alt. Algunes fins i tot podien tenir 8 o 9 pisos. Aquests edificis tant alts van ser construïts després de fortes restriccions econòmiques. En una sola insula de 400 metres quadrats hi podien viure 40 persones. Tot i això després d’alguns grans incendis, diversos emperadors, com Neró, en van limitar l’alçada i el nombre d’habitacions. Moltes insulaes no tenien aigua per això molts residents tiraven els excrements o les sobres del menjar per les finestres.

PER A QUÈ SERVIEN?

Com heu pogut deduir, les insulae eren les cases de les presones amb pocs diners, que no podien permetre’s una domus com a vivenda. insula1.jpeg

___________________________________________________________________________

Benvinguts al passadís del coneixement

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *