L’any 2002, quan s’estava discutint si túnel sí/túnel no, Jaume Bosquet va escriure aquest poema. Deixava, així, constància escrita de la seva posició. El poema està inclòs en el seu darrer llibre La mateixa història.
VOLEN FER UN TÚNEL DE MÉS DE QUATRE QUILÒMETRES AL COLL DE BRACONS
Són tan petites les muntanyes
d’aquestes valls d’Olot que,
pel desembre quan ve Nadal,
hi ha gent que puja estrelles cuejades
plenes de bombetes als cims
més estimats.
Així l’estrella que,
en la nit del miracle,
als peus del Puigsacalm i el puig dels Llops,
il·lumina la cara
de Santa Magdalena.
Hi ha d’altra gent, però, capaç
de mocar-se en un mocador
de seda amb figures representades
sobre un fons vermell i delicadíssim,
capaç de festejar
l’intent de foradar
el coll que uneix aquests cims lluminosos
amb l’esvelta cal·ligrafia
de la carena de Llancers.
Si som nosaltres l’ànima
del paisatge, convé
saber-nos
contradictoris,
alhora portadors del bé i del mal.
Caldrà, doncs, finalment, donar la veu
al nen que mira
l’estrella portentosa,
per no sentir
els arbres i les pedres:
“Que insensats que heu sigut, era tot per vosaltres!”
Encara no hi ha comentaris.
