L’any 2002, quan s’estava discutint si túnel sí/túnel no, Jaume Bosquet va escriure aquest poema. Deixava, així, constància escrita de la seva posició. El poema està inclòs en el seu darrer llibre La mateixa història.
VOLEN FER UN TÚNEL DE MÉS DE QUATRE QUILÒMETRES AL COLL DE BRACONSAmor,amor,
he adornat la nostra cova amb roses,
amb catifes suaus
He llegit la notícia que el dia 16 de març es va suïcidar Nicholas Hughes Plath. La notícia m’ha impressionat. Aconsello escoltar el poema contemplant la interpretació de la natura i la llum del fotògraf britànic Nicholas Hughes (no és el fill de Plath, només comparteixen nom i cognom) que de ben segur us transportaran per uns paisatges de l’ànima difícils de descriure.
Us recomano aquesta pàgina.
Aquí teniu l’últim llibre de Jaume Bosquet, Premi Pollença, 2006.
La novel·la és l’elaboració literària i de pensament més madura de Maria-Mercè Marçal.
La novel·la ens acosta a la vida del personatge de Renée Vivien a través de la veu de múltiples personatges que ens parlen de la seva relació amb Renée. És sobre la figura i l’obra d’aquest personatge únic i misteriós que tothom farà el seu propi pelegrinatge segons siguin els seus interessos. La novel·la és un joc de miralls. El procés d’elaboració de la novel·la és molt lent. Dura 10 anys: 1984-1994. Les 7 caixes de documents, fotocòpies d’obres, fotografies, papers de treball, primeres redaccions i anotacions que hi ha a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya denoten l’esforç, l’energia i la dedicació que l’autora va invertir-hi. La novel·la és un veritable homenatge a la llengua catalana, representada en els seus múltiples registres.
Tot seguit teniu unes imatges dalgunes expatriades al París d’inicis del segle XX, algunes són protagonistes de la novel·la. Totes, personatges reals.
