SEGON ESO

FEINA D’ESTIU

L’excursió a la fàbrica de la Coca-Cola, 10 de juny.

Celebrem l’actuació de la Mireia, de l’Èric i del Roy a l’obra de teatre de l’institut.

LA VARIETAT LINGÜÍSTICA

PARAULES PER A VUIT ESPAIS. Foto i text seleccionats.

La Porxada de Diana Covaci (2n C)

 

LA MÀGIA DEL CARRER DEL PORTALET

Tota ciutat necessita un espai antic, amb records, que la gent se l’estimi. A Granollers, una d’aquestes zones és el carrer Portalet; un carrer vell, amb cases de pedra i portes de fusta que es conserven com si haguessin estat acabades de construir. Els acabats de les façanes dels habitatges són fets amb pedres esculpides, amb les formes d’àngels, dimonis. “cupidos”… Principalment, aquest carrer es feia servir per connectar el centre de la ciutat, com és la Porxada, amb l’exterior. Ara mateix, també hi podem trobar altres carrerons per on poder sortir als afores de la ciutat. Hi trobem, enmig de l’antic carrer, alguns corredors, els quals ens condueixen a altres carrers o places de la ciutat. Actualment, el carrer Portalet és bastant ric en comerç, ja que podem trobar una xarcuteria, un local de fotografia, un restaurant, etc… qui diria que en un espai tan petit i estret hi hauria tanta botiga!

Tot i que molta gent encara no se n’ha assabentat que hi ha un carreró anomenat Portalet, segueix sent tan important com tots els altres; i no us cregueu que no hi ha activitat d’esbarjo! Per exemple, per la Festa Major de Granollers, a l’hora dels correfocs, els diables enfilen el carrer Portalet cap a la Poraxada per dur a terme l’inici de l’acte pirotècnic. Els tabalers toquen i els nervis de la gent es palpen a flor de pell! És un moment màgic, com el carrer Portalet.

Marc Rulduà (2n D)

 

16/04/13. Qüestionari sobre la pel·lícula Fènix 11 23

1. Fes la fitxa tècnica de la pel·lícula.

2. Quin fet i quina anècdota provoquen l’escriptura del correu electrònic?

3. D’on treu el nom “l’Exèrcit del Fènix”?

4. Qui és el millor amic de l’Èric? Com coneix la Mireia? Com evolucionen totes dues relacions?

5. Quins són els espais de la novel·la?

6. Què indica que està basada en fets reals? Quina és la seva cronologia?

7. Com evoluciona el personatge del pare de l’Èric?

8. Quins problemes té el protagonista a l’institut?

9. Existeix desproporció entre els actes de l’Èric i l’actuació policial? Quina llei li apliquen?

10. Quins temes tracta la pel·lícula?

11. Quins han estat els moments més emocionants?

12. Què significa Fènix 11 23?

13. Quins elements del comportament de l’Èric són clarament adolescents?

14. Quins esdeveniments desencadena l’aparició a la premsa del cas de l’Èric?

15. Quins elements faciliten el desenllaç?

16. Fes una valoració personal d’aquesta pel·lícula.

 

Els alumnes seleccionats per al concurs de la Coca-Cola en l’edició de 2013 són Ainoa Guirao, Carla Hernàndez, Sheila Caya, Mireia Tobar, Marc Rulduà, Hawaou Kande, Amina Riyadi i Carlos Cabrera.

 

Imatge de previsualització de YouTube

Mecanoscrit del segon origen: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/mecanoscrit/index.htm

Boig per tu:

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra de la cançó:

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Vocabulari

Relat guanyador en un concurs de la Coca-Cola anterior:

 

 

Vols conèixer Pompeu Fabra?

Alumnes seleccionats per al concurs de relats.

Maite Carranza . Foto de la xerrada del 15 de desembre.

 

Programació unitat 1

Programació unitat 2

Programació unitat 3

Programació unitat 4

Programació unitat 5

Programació unitat 6

ESPAIS DE L’AMETLLA

 

EL CAMP DE LA TRANQUIL·LITAT

M’encanta anar al camp del costat de la casa del meu avi.

És un camp on els ocells sempre hi canten en una de les seves parades, on es veuen mil colors entre les roselles vermelles a l’estiu, el blat verd a la primavera que es va tornant groc a l’estiu, i els tons marrons que agafa la terra a l’hivern. Cada dia al matí passo per davant, i m’alegra el dia. I a la nit, tret dels tractors que treballen les terres, hi ha un silenci impressionant.

M’agrada veure’l després de la pluja, quan està humit, fa una olor natural que sembla que estiguis enmig de la selva amazònica. A més les plantes agafen un color verd que impressiona a la vista.

Aquest estiu hi vaig anar una nit, i em vaig posar sota un arbre que semblava màgic, ja que era molt gros i antic; i vaig observar la pluja d’estels de Sant Llorenç. Em va semblar sentir crits de llops, i corredisses de porcs senglars, però no és d’estranyar, ja que aquell camp envoltat de boscos d’oms és un paradís per als animals.

JORDI FERRER ORRI

2n d’ESO A

 

 

La font del racó

Fa poc temps, vaig decidir anar a la font del racó, un rierol de bosc ple de vida. Hi vaig entrar pel costat del camp de futbol i vaig seguir pel torrent d’aigua neta, però ple de plantes i petits insectes que mantenien una lluita contínua amb l’aigua per no ser arrossegats.

Al voltant, hi creixien arbustos i petits arbres típics de bosc de ribera, com les falgueres envoltades de bardisses, algunes falzies verdes i brillants i fins i tot, si mirava cap al cel, hi trobava algun avellaner o pollancre que tapaven la llum càlida del sol. Més endavant, l’aigua anava amb més força i era més fosca, ja que estava barrejada amb la terra fina i enganxosa. A la dreta, les heures hi eren predominants i a l’esquerra es veia el bosc frondós sense camins amb arbres alts i arbustos punxeguts.

Per un moments, vaig deixar el rierol i vaig decidir pujar per un gran desnivell erosionat per l’aigua de la pluja i com que era més lluny de l’aigua hi podia trobar alzines i pins, i al sotabosc, grans varietats de molsa.

Vaig seguir el camí i no vaig tardar a sentir el soroll d’aigua caient, i això em va mostrar que no era lluny del meu destí. Cada cop, ho sentia més fort, i ben aviat hi vaig arribar. Vaig seure en una roca humida per l’ambient i vaig observar com l’aigua baixava per una pendent de roques llises, la vegetació verda i vital, els ocells acolorits volant cap al niu i algun capgròs nedant pels bassals.

La veritat era que aquell lloc em portava molts records, la majoria bons, com les excursions dels casals d’estiu, on fèiem basses i canals per a l’aigua. També em venien al cap experiències no tan grates, com totes les esgarrinxades que m’havia arribat a fer intentant escalar per roques relliscoses i humides o la famosa maledicció de posar el peu a l’aigua cada cop que havíem de marxar. El fet era que aquell preciós paisatge m’era familiar, com les seves olors fresques d’aigua, d’humitat i de fulles.

Vaig notar que començava a fer fresca i que el sol s’estava amagant, i vaig començar a marxar. Abans, però, el meu inconscient no va voler trencar la tradició i vaig posar el peu a l’aigua. M’esperava una tornada llarga i cansada.

clip_image002

 

Mar Saló 2n A

 

El Sidral

A L’Ametlla hi ha molts llocs, però el que més relaxa és el Sidral. És una petita botiga, a les galeries, la qual només en veure’n el rètol ja t’atrau: El Sidral, llaminadures, fruits secs i regals…

Quan hi entres l’aroma de les diverses llaminadures et relaxa i fa que ho vegis tot d’un altre color. Hi ha tantes llaminadures que no saps què agafar. També hi venen regals, com coixins amb diverses formes i missatges, com el de:” Ets un Sol”; al costat hi ha uns encenedors, amb banderes de països.

Recordo haver-hi entrat amb 5 € i haver-ne sortit negociant amb la Marisa i amb unes llaminadures dins una bosseta i prometent tornar els diners que deuria després d’aquella compra.

El Sidral és un lloc molt conegut pels joves, molts d’ells acostumen a quedar amb els amics just al davant, a totes hores, sigui al matí o a la nit.

JORDI LLÒRIA 2n A

 

 

PUIGGRACIÓS

Casa meva es troba a un quilòmetre i mig de Puiggraciós, fet que em convida encara més a visitar aquest preciós racó del nostre poble. A l’estiu hi vaig pràcticament cada dia, és una camí fantàstic. És tan maco, amb les masies d’una banda i el bosc de l’altra! A mesura que puges es pot apreciar cada cop més l’espectacular vista que ens ofereix la natura, es pot veure quasi tot el Montseny i part de la vall.

Però realment el meu lloc preferit és un petit camí que s’allarga per la muntanya havent passat el santuari. Jo li dic el túnel d’arbres: en aquell tros del camí hi ha tants arbres que pràcticament no deixen passar la llum del sol. Al continuar el meu passeig arriba un punt on m’agrada parar, ja que puc pujar a un petit turó que em deixa veure el Montseny banyat pel sol, i a l’altra banda es poden veure pobles com Sant Feliu de Codines.

En emprendre el meu camí de tornada, justament on hi ha el túnel d’arbres, pujo al bosc, on trobo la meva pedra i llegeixo una estona. M’agrada molt llegir al bosc, perquè em dóna molta pau sentir el cant dels ocells.

 

clip_image0021

Ana M. Portillo              2n    A

 

 

EL PASSEIG DE L’AMETLLA

El passeig de l’Ametlla és un carrer molt llarg i important situat al centre de l’Ametlla del Vallès que desemboca a l’Ajuntament.

Ara, que és hivern, el passeig ofereix un aspecte trist. Els arbres conserven poques fulles que, a mesura que bufa el vent, van caient a sobre la terra erma del passeig, recordant que l’estiu i la primavera han quedat enrere, i que la tardor, que ja ha passat, ha obert les portes a l’hivern, que es fa notar amb un fred glacial. Les plantes, que a la primavera tenien flors, ara són seques.

Tot i l’aspecte tranquil del passeig, si miro al voltant l’ambient canvia bruscament: als dos costats del passeig passen cotxes constantment, deixant anar un fum espès i pudent, a més se sent el soroll molest de les obres que hi ha en un carrer paral·lel. Tot i així, la posta de sol reflectida en els núvols i l’ambient nadalenc dels llums de l’Ajuntament fan que el passeig de l’Ametlla sigui un lloc agradable.

Víctor Sánchez 2n A

 

Can Prat

Can Prat és una granja no gaire gran on hi venen productes naturals, segurament no és molt coneguda ja que és petita i normalment no sol tenir clients, però us puc assegurar que és un lloc força maco per ser una terra que no freqüenta gent.

En aquesta granja podem observar-hi diferents animals com vaques, estruços i fins i tot alguna tortuga criada per les persones que viuen en aquest lloc. També, bàsicament, la masia està rodejada per camps conreats per totes bandes, això fa sentir al cos una sensació d’alliberament, relaxa els sentits i de vegades t’ajuda a sentir-te bé.

Potser aquesta granja és poc coneguda però puc assegurar que és un lloc preciós i que et relaxa molt observar-hi un ambient de tranquil·litat i de pau. Per això, a mi m’agrada aquest edifici de l’Ametlla encara que no sigui molt conegut per la gent. Jo estimo aquest lloc com si fos casa meva, i sempre em sentiré bé en aquesta zona antiga de l’Ametlla del Vallès.

Jesús Vargas 2n A

 

 

EL PASSEIG DE L’AMETLLA DEL VALLÈS

 

 

El passeig de l’Ametlla és un amagatall de molts secrets. Els seus arbres han presenciat moltes coses, i quan hi passo, hi camino amb els amics, tinc una sensació de com si alguna cosa m’observés. Potser només sóc jo, potser és només la meva imaginació, però segueixo pensant que és un lloc ben especial.

Al passeig hi va molta gent, gent amb ganes de caminar, gent amb ganes de passar-s’ho bé, amb la família, amb els amics, sigui com sigui és un lloc acollidor, on la gent s’esbargeix, i on jo puc escapar-me dels problemes que a vegades les persones tenim.

Quan hi sóc -acostumo a anar-hi amb algunes amigues- és bonic asseure’s en algun dels bancs i riure, explicar històries. Serveix, no sé ben bé com expressar-ho, és una sensació de sentir el vent que et bufa a la cara i no sentir el fred, sentir com si estiguessis en un lloc càlid i protector. Quan hi passo sola, no acostumo a quedar-m’hi però em vénen molts records al cap que, momentàniament, poden fer sentir la felicitat a qualsevol.

Sira Vallosera 2n A

 

 

 

 

 

CARTES A PERSONATGES ADMIRATS

 

Estimat avi,

M’hagués agradat molt conèixer-te. Tota la família està molt bé, excepte la iaia que està bastant malament, sempre li fan malt els ossos i es posa malalta molt sovint.

El papa m’ha explicat moltes històries sobre tu i també m’ha dit que eres molt bon home. Cada nit quan vaig a dormir penso en tu i t’intento imaginar junt amb mi jugant i xerrant. Ja sé que això no és possible i mai ho serà, però imaginar-me això em fa anar a dormir molt més tranquil.

El papa em va dir que quan vas morir vas voler morir a casa i que quan vas morir la iaia es va a posar a plorar com una boja; és normal, jo també ho hagués fet. T’hagués agradat conèixer la Neus, la Sandra i l’Ester i a mi, però no es pot fer res contra la mort.

Jo sempre tinc penjada a la meva habitació una foto teva amb el papa i el Tilo quan ells eren petits en un restaurant, sempre que la miro em fa somriure.

Quan va ser el casament dels pares, ja estaves a punt de morir però igualment se’t veu molt content i orgullós, del papa, a les fotos.

Tant de bo t’hagués pogut conèixer.

El teu nét, Ferran.

 

clip_image0022

 

Ferran Cantariño    2n C

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *