QUART D’ESO

LECTURA D’ALLÒ QUE TAL VEGADA S’ESDEVINGUÉ DE JOAN OLIVER

 

DICTATS EN LÍNIA

Somriurem quan tot falli.

1
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli.

2

Somriurem quan tot falli.
Guardo una vida a cada instant.

3

La rosada ha estès el seu vel fred i humit.

4

A poc a poc ha anat quedant buida la plaça.
Guardarem un bon record d’aquesta nit

5
quan sota els estels tot el poble ballava.

6

Que ens adormi suau la calma de l’estiu

7
mentre el sol desperta els cims de les muntanyes
i desplega a poc a poc tots els camins.

8
I per les finestres es projecta l’alba.

Hem anat veient el pas dels anys

9
i pels que vénen seguirem cantant.

Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli.
Somriurem quan tot falli
guardo una vida a cada instant.

Mentre caigui el sol ens banyarem al riu.
Tornarem a poc a poc fins a la casa
vorejant els camps que ens coneixen per dins,

10
ens han vist somiar des de petits fins ara.

Hem anat veient el pas dels anys
i pels que vénen seguirem cantant.

Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli.
Somriurem quan tot falli
guardo una vida a cada instant.

Porto carregada per tu aquesta cançó;
bales de futur que espanten les pors.
Porto carregada per tu aquesta cançó;
bales de futur, el crit dels tambors.

 

Model d’entrevista. Albert Om amb Marc Màrquez a “El convidat” de TV3.

Cala-Formentor

Aquí trobaràs un enllaç per sentir la versió que M. del Mar Bonet fa del poema El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera. 

EL PI DE FORMENTOR DE MIQUEL COSTA I LLOBERA

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera reial.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida!, oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.

FEINA D’ESTIU

Lliurament d’orles. Juny 2014. Algunes fotos. Les últimes haurien de ser les primeres. 😉 orla tutoria

QUART D’ESO A TOTA VELA!

El dijous 12 de juny els nois i noies de quart d’ESO van fer la sortida de final de curs i final de cicle. Els objectius eren la convivència, el bateig de mar i una passejada ciutadana per Barcelona.

D’Arc de Triomf vam anar al Parc de la Ciutadella, on vàrem esmorzar. Tot seguit, cap al Port Olímpic, passant per la UPF. Allà ens esperaven les platges i una estona ben agradable de sol i mar.

A les dues de la tarda els alumnes que aquest any es graduen en l’ESO van embarcar en velers i van aprendre les tècniques de navegació entre rialles, mentre desplegaven veles o treien aigua. Quin goig, tots ells cooperant per seguir el rumb! Arribareu lluny!

FOTOS DEL BATEIG DE MAR.

CANÇONS PER A SANT JORDI

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

ARCADI OLIVERES AMB ELS ALUMNES DE QUART. TOT UN LUXE! 20140130_110527 COMENTARI DE TEXT DEL POEMA COM SÉ QUE ES BESA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT comentlit Última classe del primer trimestre: que bons els garrics! garrics2 Solucionari de l’apartat de comprensió lectora. Prova de competències bàsiques de 4t d’ESO. soluccompb4 soluc65 Vinyes verdes vora el mar de Josep M. de Sagarra, amb la recitació de Lluís Soler. Imatge de previsualització de YouTube Lluís Llach versiona un poema de Kavafis traduït per Carles Riba en la cançó Viatge cap a Ítaca. Imatge de previsualització de YouTube   Hem visionat el musical de Dagoll Dagom sobre l’obra d’Àngel Guimerà Mar i cel, que s’ha estudiat aquest primer trimestreN’hem fet un treball posterior i, al final d’aquesta pàgina, hi apareixen els comentaris dels nois i noies. maricel CARLES RIBA EL VÍDEO DE LA SORTIDA. NO TE’L PERDIS! En plena tardor, hem vist el mar del Maresme i del Barcelonès i la neu del Pirineu. Fantàstic! Imatge de previsualització de YouTube Dimarts dotze de novembre, els nois i noies de quart van anar amb tren al Figaró. Des d’allà iniciàrem una caminada pels Sots Feréstecs, escenari de la novel·la homònima de Raimon Casellas, i ascendírem al Puiggraciós. El dia va ser magnífic i vàrem poder gaudir dels colors intensos del paisatge, de les explicacions de literatura, geologia, botànica, coneixement del medi… Els cirerers d’arboç eren curulls de fruits, que els alumnes tastaren encuriosits.Trobàrem romaní florit, figueres, caquiers, garrics, estepes… Els cingles de Bertí a tocar i el Tagamanent en la distància eren ben presents. Un cop arribats al cim (803,3 m), vàrem poder veure el mar del Barcelonès i del Maresme i també la neu del Pirineu. De baixada, passant pinedes, alzinars tacats de roures, xaragalls (tan divertits de baixar), vinyes, oliverars, vàrem arribar a la Garriga, amb la seva estampa típica, arraulida a l’entorn del campanar. Abans de tornar a agafar el tren: una foto al Passeig i una visita al conjunt de cases modernistes de l’illa Raspall. EXCURSIÓ A PUIGGRACIÓS I ALS SOTS FERÉSTECS ♦ LA LÍNIA DEL NORD. Hem agafat el tren a Granollers-Canovelles, a la que es coneix com la línia del Nord. Es va construir al segle XIX i no s’ha modificat massa. Segueix sent d’una sola via i això comporta lentitud perquè els trens s’han d’esperar a les estacions per creuar-se. Fa temps que es reivindica que es modernitzi perquè els trajectes són molt llargs. Si vas a Barcelona, trigues uns 20 minuts més que per la línia de França. Pots arribar fins a la Molina i Puigcerdà. El recorregut és preciós. A la novel·la Pilar Prim de Narcís Oller apareix descrit. Nosaltres hem passat per la Garriga i hem baixat al Figaró. És un poble que es troba al pas estret del Congost i es reparteix per una i altra banda del riu. En el seu terme, hi ha els sots feréstecs. ♦ ELS SOTS FERÉSTECS.És un territori que va del Figaró a Puiggraciós. Rep aquest nom per Raimon Casellas, que hi ambientà la seva novel·la, que anomenà Els sots feréstecs (1901). Ben sovint, doncs, la literatura influeix sobre la realitat, perquè des d’aleshores aquests indrets es coneixen amb el nom que inventà l’autor. “Sot” significa “vall petita i fonda”; “feréstec”, “que fa una por terrible”. Potser els camins que porten al cor de la vall estan perduts, però se’n pot percebre l’isolament i les restes d’alguns escenaris. Però sobretot la impressió del paisatge. Argument de la novel·la: Mossèn Llatzer és exiliat a Sant Pau de Montmany, però xoca amb la gasiveria i desconfiança dels pagesos. Refà l’edifici de l’església, amb tot els camperols se’n burlen. A Puiggraciós, que fa d’hostal, la Roda-soques, un prostituta, es fa seus els pagesos. Els sots feréstecs, novel·la modernista, representa el fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la societat. El protagonista, mossèn Llàtzer, encarna l’home superior, el Bé i l’Ideal, que s’enfronta a les multituds, el Mal i la Natura, encarnades per la Roda-soques. El personatge que inicia el llibre, l’Aleix de les Tòfones, simbolitza la degradació de les qualitats humanes. ♦ PUIGGRACIÓS. El cim del Puiggraciós està situat a la comarca del Vallès Oriental, entre la Garriga, l’Ametlla, el Figaró i Bigues. Té una altitud de 803,3 m. Forma part de la serralada Prelitoral. S’uneix als cingles de Bertí pel coll de Can Tripeta. Al cim, hi ha vestigis d’un poblat ibèric i, a uns 100 metres de la cota màxima, el santuari de Puiggraciós. Cap al 1850 s’hi construí una torre de senyals que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Val molt la pena de vista que es divisa des del turó. Es contempla el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès. En dies clars es pot veure el mar i, en ocasions excepcionals i amb prismàtics, l’illa de Mallorca. ♦ L’excursió ha estat també una ocasió magnífica per observar la geologia de la comarca, mentre es camina s’observa l’anticlinal del Puiggraciós, la fosa neògena del Vallès, la sèrie típica del triàsic “germànic” a Catalunya i els dipòsits continentals i marins de la conca de l’Ebre que formen els cingles de Bertí. ♦ Els nois i noies han pogut aprendre a diferenciar un roure d’una alzina i a identificar diferents espècies vegetals: pins, l’alzinar, ginestell, estepa, bruc, romaní, orenga, vinya, cep, olivera i oliverar, avellaner, el fruiter, les roselles… En l’enllaç següent, hi ha el vídeo de les fotografies de la sortida, té música escaient i tot. Escolteu la lletra de la cançó! http://www.youtube.com/watch?v=j7dOkqMxDw0 Imatge de previsualització de YouTube

Solucionari literatura

soluclite

Solucionari adverbials

solucadv1

solucadv2bis

Els versos no són per vestir-nos Els versos no són per vestir-nos, són ones que juguen a la sorra amb peus de l’infant que s’espiga; també esclaten contra l’escullera de viure i tornen o t’arrenquen les ungles de les mans. Els versos són llar de foc o rosada, però mai no són com el fum que es desfà o com el fum que tot ho enterboleix. I mai no esdevenen cendra, sinó l’arbre que busques, el que no figura als CD-roms ni les enciclopèdies: l’arbre alt amb flors d’oceans on pots créixer. Josep-Francesc Delgado

La Renaixença

Perífrasis verbals

La cançó del lladre Imatge de previsualització de YouTube

Quan jo n’era petitet Que festejava i presumia Espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.

Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia I ara que sóc grandet que m’he tirat a la mala vida m’he anat a matar i robar ofici de cada dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Vaig robar-ne un traginer que venia de la fira Vaig robar-li els diners també la mostra que en duia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia I quan n’he tingut prou diners he robat també una nina L’he robada amb falsedat Dient-li que m’hi casaria Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia Adéu clavell morenet Adéu estrella del dia I la justícia em va agafar i en presó fosca em duia La justícia em va agafar i em farà pagar amb ma vida QUART C

    RECITACIONS DE POEMES DE JOAM MARAGALL   Imatge de previsualització de YouTube   Imatge de previsualització de YouTube   Aquí podràs veure un tast de la xerrada d’Inés Macpherson:   Imatge de previsualització de YouTube       Full de vocabulari cooperatiu Full de seguiment de la lectura Full seguiment autoaprenentatge   Solucionari de literatura Enllaç als guions teatrals dels alumnes de quart de fa dos cursos

12 thoughts on “QUART D’ESO

  1. Andrea Pérez

    Hola Bloggers!
    Volia fer un comentari sobre l’obra que vam veure ahir. Sincerament m’hagués agradat més veure-la al teatre, però des de la sala d’actes crec que també s’ha pogut veure bastant bé :))
    M’ha agradat molt, el missatge que van voler transmetre amb Mar i Cel, l’escena en què comencen a descriure qui és el mar i qui el cel, on es troben i fins quan. Es tracten molts temes i és una bellíssima obra. Les cançons van ser molt profundes i certament vaig sortir d’allà tararejant la banda sonora. Va ser una tarda molt ben aprofitada! Gràcies de nou Rosa per fer coses més amenes i diferents!

    Bona nit!

  2. Paula Cano

    Bon dia!!
    El Musical que vam veure dijous a la tarda m’ha semblat bastant entretingut, encara que per al meu gust ha estat una mica repetitives les cançons ja que eren tota l’estona iguals i de vegades costava entendre les lletres. Per una altra banda el missatge i la comparació entre moriscos i cristians ha estat molt ben escenificada i crec que gràcies a això s’ha pogut entendre molt més fàcilment l’obra.

    Ha estat una tarda diferent i entretinguda. Ets una caixa de sorpreses amb les teves idees, Rosa. Molt petons.

  3. Hedy Bhv

    L’obra que vam veure, Mar i Cel, va agradar-me bastant perquè les trobo molt entretingudes i lúdiques, les obres de teatre en què hi predominen la música i el ritme. A més, crec que va ser una bona opció ja que es va suspendre la visita d’Ines Macpherson.

  4. Alí El Asri

    Hola, Rosa!

    M’agradaria donar la meva opinió sobre el musical de l’obra de “Mar i Cel”.
    L’obra de teatre va ser fantàstica, quant al plantejament de la història i el contingut del tema. Ah! I per cert tots tenien una veu privilegiada, sens dubte cantaven de meravella. Cal destacar, en general, que l’obra podria ser avorrida per a molts, ja que no va relacionada amb el que vol la nostra generació.
    Particularment, em va agradar! Valoració: 7.

    Gràcies, Rosa!

  5. Anna

    L’obra de Mar i Cel va estar prou bé, les cançons són molt maques! Tot i així, hagués estat millor veure-la al teatre, hagués sigut més bonic! També he de dir, que se’ns va fer molt llarga.

  6. Helena Tordera

    L’obra de “Mar i Cel” és una gran obra i està molt ben feta i ara entenc el que ens vas dir a classe de tanta gent que va anar a veure-la. Totes les cançons són molt maques no només per la lletra sinó per com els actors i les actrius les canten.
    Penso que hagués estat millor veure en directe, ja que encara ens hagués impressionat més i no s’hagués fet pesada , però no ens podem queixar ja que la vam poder veure tots a la sala d’actes sense gaires problemes!

  7. Aina Pilar

    Hola, Rosa!
    Personalment, l’obra de “Mar i Cel” em va agradar, però al principi no entenia molt de què anava pel simple fet que quan cantaven no els entenia i em costava de seguir l’obra i al no agradar-me molt se’m va fer llarga de veure. Entenc que és un musical i a mi els musicals m’agraden molt i fins i tot he anat a diversos a Barcelona, però en aquest cantaven més que parlaven.
    També opino que és un musical molt bonic de veure i els escenaris són molt originals.

  8. Samira

    És un obra bastant dramàtica i trista, però va estar bé. He observat que dues persones de diferents religions i creences han arribat a estimar-se deixant a part les diferències i tot el drama que s’ha viscut des del principi fins al final. Ha estat bastant interessant; suposo que veure-la des del teatre deu ser molt millor.

  9. Víctor

    L’ obra de ”Mar i Cel” va estar molt bé, tot i que la vaig trobar massa llarga per al meu gust.

  10. Ferran Rubert

    L’obra de Mar i Cel és molt bonica, té moltes cançons bones que han estat parodiades. Es va fer molt llarga i al final cansava una miqueta.

  11. Mario Vita

    Bé, l’obra de Mar i Cel va ser molt maca, però se’ns va fer bastant llarga. Evidentment, hagués estat millor veure-la al teatre! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *