LITERATURA DE MODALITAT

VOCABULARI DE SOLITUD DE VÍCTOR CATALÀ

BALL ROBAT  DE  JOAN OLIVER

Entrevista biogràfica

Representació teatral

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

“Però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.” (1920)

Seré a ta cambra, amiga

Imatge de previsualització de YouTube

PRIMERA ACTUACIÓ DEL GRUP DE LITERATURA DE SEGON DE BATXILLERAT!!!   🙂

La meva amiga com un vaixell blanc de Joan Salvat-Papasseit

Aquella verge vinclada als meus braços
tota es donava però ha fet un gran crit.
-Oh, amat, no temis! – em deia
ajocant-se:
-No hi ha a la terra cap glavi més fi.

Cerca pel món, que no en trobaràs d’altra
que et faci ofrena d’un amor tan pur.
No em deixis, no, que el teu bes m’amanyaga:
¿com ho faria, si era sense tu?-

I ara s’alçava i jo la vestia
i els seus cabells destrenava pel coll.
La carn, flotant al mossec de la vida,
s’enorgullia de la comunió.

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?-
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me:
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?-

A cada mot més la veu endolcia,
i jo era alhora l’heroi i l’esclau:
-No et deixaré
et diré el nom d’amiga.
La meva amiga: com un vaixell blanc.

I encar de nou la prenia en mos braços
-ja era el seu ventre més alt i més fort.
I a cada pit un vermell:
dues brases
com la punxada del llavi i del cor.

LA CLASSE MÉS PETITA; EL GRUP MÉS GRAN   😉

ALTRES NOVEL·LISTES MODERNISTES DE PRIMER ORDREpjimage

 

MARAGALL, EL POETA MODERNISTA MÉS EMBLEMÀTIC

EN LA MORT D’UN JOVE 

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim… 
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita. 
Somreies a la força dels teus muscles 
i glaties per guerres i corones, 
i tot de cop t’has esllanguit per terra 
amb els ulls admirats…
  Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora! 
Aquell teu primer vel, quan el llençares 
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem  
sota els plors estroncats, que una serena 
va començar a regnar en el pit i el rostre 
del moribond. L’alè anava i venia 
suaument emperesit, fins que esperàrem… 
I no tornà… Llavores esclataven 
més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era… 
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…

Joan Maragall

VOCABULARI DE SOLITUD DE VÍCTOR CATALÀ

La Renaixença

Pensaments de Montserrat Roig sobre la literatura a Digues que m’estimes encara que sigui mentida

“Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu menidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero.”

“Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat.”

“Per a tornar a la capacitat de meravella de l’infant, cal molt aeròbic mental. Ja ho deia Walter Benjamin, “pensar, és un narcòtic eminent…””

“Escriure és un anar fent.”

“Aquell que escriu és el que controla la seva bogeria a través de la paraula” “El poeta és un ésser que somia i el boig no recorda els seus somnis.”

“Els escriptors som una mica corbs. Contemplem la infelicitat humana… i en fem un conte.” “En literatura, tot s’aprofita.” “Escriure és un privilegi,”

“L’única droga que no mata et mata -encara que et faci emmalaltir-, l’únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.”

LECTURES PER AL CURS 2017/2018 

LECT2

A VEGADES, VÉNEN CONVIDATS A LA CLASSE DE LITERATURA I ELS REBEM AMB GOIG  🙂

alumnesconv

FB_IMG_1449914109274

http://www.ub.edu/futursinousestudiants/filologia-catalana-la-llista.html

LECTURA PLAENT DE PILAR PRIM

gespa tardor 1

“Realment era encisador. Les lluïssors ambarines del cel lliscaven pel cantó d’ençà com omplint-ne un gran biaix d’or liquat.”
gespa tardor 2

“El món ens darà o no ens darà, però el fet és que en som esclaus. Ell ens governa, i és temeritat que es paga cara voler-se riure d’ell.”
gespa tardor 3

“i cercar demà els goigs de la vida, que mai encara no havia tastat, en els braços amorosos d’en Deberga, que amb tanta ànsia l’esperaven. “Oh, sí! ella ho veia: havien nascut l’un per l’altre. Ningú no li ho trauria del cap. S’havien de casar, s’havien de casar!””

Laura Borràs parla de Pilar Prim

Lectura de Jardí vora el mar a la gespa del Cumella. Algú va dir: “Gespa vora el Congost!” La gespa, un clàssic. La novel·la de la Rodoreda, un plaer.

gespa

 

Vídeo  (entrevista a Salvador Espriu)

SONET DE FRANCESC VICENT GARCIA, BEN EMPARENTAT AMB ALGUNA COMPOSICIÓ DE BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE 
QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
 

Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja, 
a qui los d’or mes fi tenen enveja. 
en un terrat, la bella Flora, un dia.

 
Entre ells la pura neu se descobria 
del coll que, amb son contrari, més campeja 
i, com la mà com lo marfil blanqueja, 
pinta i mà d’una peça pareixia.
 

Jo, de lluny, tant atònit contemplava 
lo dolç combat, que amb extremada gràcia 
aquestos dos contraris mantenien,
 

Que el cor, enamorat, se m’alterava 
i, temerós d’alguna desgràcia, 
de prendre’ls tregües ganes me venien.

 

POSA’T A PROVA  (pràctica per a les PAU) A l’abril, hi trobarem totes les preguntes corresponents a les lectures d’aquest curs.

Vocabulari  literari

GUERAU DE LIOST  (Jaume Bofill i Mates)

20141027_214353

F1

El Montseny, del color de l’ametista a l’hora de la posta; massís on s’hi trobava aquesta pedra semipreciosa.

El Noucentisme

Àngel Guimerà    (vida, obra, comentaris i audiovisual)

Lectures a treballar: lectures

 QUÈ ÉS LA LITERATURA?

Montserrat Roig ens ajuda a esbrinar-ho i a reflexionar-hi. montserrat roig

BENVINGUTS AL CURS 2014/2015!

Casa museu de Joan Maragall imgp24121 imgp2426 imgp2429 imgp2432 imgp2434 imgp24401 imgp24081

One thought on “LITERATURA DE MODALITAT

  1. Pol Díaz Rafart

    EL MEU PARE

    Ell és el meu pare, amb un nom no gaire agraciat per ser el mateix que el monarca actual, encara que no té res a veure. En Felip, una gran persona que ha viscut milers de coses al llarg de la seva vida, sens dubte un gran referent a seguir. Amb els seus 60 anys, ha viscut més coses que ningú. Nascut a Moià, on juntament va viure tota la seva infància, del cert una infància ben dura, a causa que és fill d’emigrants andalusos, per tant a casa no tenien gaires diners. Es buscaven la vida amb el que fos, i van aconseguir viure una bona vida: la meva àvia convertint-se en una emprenadora amb el seu negoci tèxtil de Granollers, el meu avi després de fer oposicions convertint-se en Guardia Civil, i el meu pare treballant des dels 11 anys per poder pagar-se els estudis. Va començar sent ajudant d’un forn, després paleta i finalment estudiant el que ell sempre havia volgut: enginyeria elèctrica. Decidit va voler tirar endavant la seva carrera i se’n va sortir. Però abans de complir el seu somni, va haver de fer la mili: per ell una època molt dura, però amb un sentiment molt fort. Ell va ser valent, va demostrar que podia superar tot aquest gran esforç, i va poder. Després va arribar la meva mare, es van conèixer i tres anys després es van casar, formant una gran família de tres fills ben diferents. El somni del meu pare s’ha complert. Sempre que anem al seu poble natal, explica les seves vivències de quan era un nen que jugava a pilota per aquells carrers estrets o quan es recorda de la seva època de militar allà ben lluny de la seva família, a Gijón. Sens dubte una llarga vida amb uns objectius marcats i ben assolits, un exemple clar per a mi.
    Gràcies per tot el que m’has donat, sempre estaré al teu costat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *