L’OFICI D’ESCRIPTOR

Albert Forns, premi Anagrama 2016, ha reflexionat amb els alumnes de primer de batxillerat sobre l’ofici d’escriptor, encara tan difícil en el nostre país. Des del Modernisme, sobretot, s’ha reclamat poder viure d’escriure, però tret de casos excepcionals, com per exemple el de Jaume Cabré, resulta molt difícil sortir-se’n. Molts creadors d’obres literàries han hagut de fer també de professors d’institut, de passants de notari o de periodistes… Actualment  J. M. Espinàs o Quim Monzó col·laboren a la premsa, com el mateix autor que hem convidat en aquesta ocasió a l’Institut Vil·la Romana. Els alumnes han trobat la xerrada del tot interessant.

5 thoughts on “L’OFICI D’ESCRIPTOR

  1. Maria Rusiñol

    Va estar una xerrada molt inspiradora i interessant, ja que per a nosaltres, els joves, els detalls de l’escriptura a escala professional no els tenim gaire a l’abast i l’Albert ens va fer veure l’esforç i dedicació que hi ha en aquest àmbit. Em va agradar molt i va ser tot un privilegi que ens pogués explicar la seva experiència des dels seus inicis.

  2. Guillem Tetas Medina

    Personalment, la xerrada de l’Albert Forns em va agradar. Però no només això, sinó que també hi vaig aprendre. Principalment, perquè va parlar sobre el panorama del periodista, la professió a la qual em vull dedicar. Gràcies a aquesta xerrada, sé el camí que haig d’agafar per arribar a ser un periodista dels bons.

  3. Carla Sánchez 1r Batx. A

    Ha estat una xerrada molt entretinguda, tant per la part d’ofici d’escriptor i de periodisme com per la part de lector. Trobo que ha fet reflexions interessants sobre la literatura que comparteixo.

  4. Ana Edo

    M’ha agradat molt aquesta xerrada, ja que l’he trobat molt entretinguda. El que més m’ha agradat ha sigut poder conèixer un escriptor professional i aprendre com és el seu dia a dia.

  5. Berta Andreu Ferrer

    M’ha semblat molt interessant aquesta xerrada. Per una banda, m’ha agradat molt que el noi fos sincer i ens parlés sense filtres sobre la seva experiència evolutiva fins a l’ofici d’escriptor: el canvi de carrera, l’època que va treballar en uns magatzems per poder pagar-se la carrera de periodisme, com va aconseguir entrar en el món de l’escriptura (premi), etc. Perquè ens ajuda a veure que si ens equivoquem de professió no passa res, que sempre hi ha altres camins i oportunitats, i que el més important és fer allò que t’agrada. D’altra banda, també m’ha sorprès gratament el fet que fos sincer i ens afirmés que els escriptors catalans rarament poden viure a base de la seva escriptura (només els més importants), ja que de nou ajuda a obrir els ulls a aquells que es volen dedicar a un àmbit més artístic. A la vegada, però, també ens ha ajudat a aproximar aquesta possibilitat (àmbit artístic), ja que normalment la tenim qualificada com a impossible, o com a mínim improbable. A més, també he trobat molt interessant tot el que ens ha explicat en referent a la novel·la que ha tret, la que té en aquests moments en procés i la seva experiència com a lector. A més, considero que ens ha donat uns consells molt útils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *