PREMIS CUMELLA ALS MILLORS TREBALLS DE RECERCA

Anna Vanrell ha estat la guanyadora del premi al millor treball de recerca, lliurat en la festa de comiat als alumnes de segon de batxillerat de l’Institut Antoni Cumella de Granollers. El títol és “Educant les emocions” i la tutora, Rosa Sagalés. El treball estudia la necessitat i la importància de l’educació emocional en el món educatiu, i la seva influència en la resolució positiva de conflictes. Demostra la tesi que la gestió de les emocions cal abordar-la de manera transversal a l’escola com més aviat millor i s’ha de continuar al llarg de les diferents etapes educatives; cosa que afavorirà el creixement personal de l’infant i  la seva capacitat de resoldre positivament els conflictes.

Marina Vázquez ha rebut el segon premi amb el treball titulat “Desafiant  Darwin” , tutoritzat per Pilar Monterde. Ens permet conèixer de prop els ximpanzés, dels quals únicament ens separa la mutació d’un minúscul cromosoma, per tal d’analitzar cada gest o expressió que pugui donar evidència d’una o altra emoció. La hipòtesi es planteja de la manera següent: la postulació de Darwin envers l’expressió dels ximpanzés, que el mateix naturalista va publicar fa dos segles, es manté en l’actualitat? A més a més, després de moltes hores d’observació s’ha determinat quines són les emocions que expressen els ximpanzés i amb quina freqüència, en relació a l’edat i el sexe de cadascun dels subjectes d’estudi, del zoo de Barcelona.

El jurat va destacar la qualitat, excel·lència i interès de tots dos treballs. El premi consistí en una peça del ceramista de Granollers Toni Cumella, fill de l’artista que dóna nom a l’institut.

ANNA I MARINAMOLTES FELICITATS A TOTES DUES!!!

PER SANT JORDI 2016

PODRIES  (de Joana Raspall)

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí ”
en una altra llengua.
T’hauries criat2016-04-23 01.48.42
d’una altra manera
més bona, potser;
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

ÍTACA

Ítaca és primer de tot una illa grega:

itaca

Apareix a l’Odissea d’Homer: és l’illa a la qual ha de tornar Ulisses. Konstantino Kavafis, el 1911, va escriure el poema Viatge cap a Ítaca , que posteriorment va traduir Carles Riba. Lluís Llach en va composar una cançó que ja és mítica. El valor simbòlic que pren el  nom de l’illa és clar: els nostres somnis, allò que volem assolir.

Imatge de previsualització de YouTube

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

“OMPLIR EL MINUT QUE RÀPID VOLA /AMB SEIXANTA SEGONS DE TASCA PURA.”

POESIA UNIVERSAL: Si de Rudyard Kipling 

(Bombai 1865- Londres 1936)

                                         SI

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys/ i jugar-te-la tota a una sola carta, /i perdre, i recomençar de zero un altre cop /sense dir mai res del que has perdut; si pots forçar el cor, els nervis, els tendons a servir-te quan ja no són, com eren, forts, per resistir quan en tu ja no hi ha res llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; si pots omplir el minut que no perdona amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Traducció de Francesc Parcerisas

En una traducció anterior, els últims versos d’aquest poema són traduïts així:

“si pots omplir el minut que ràpid vola

amb seixanta segons de tasca pura.

teva és la Terra i els seus tresors de vida

i -el que val més, fill meu- seràs un Home!

COMPARTIM LECTURES

Aquí podeu escriure els vostres comentaris sobre les lectures de l’estiu. Recordeu que, a l’enllaç de la dreta “Biblioteques d’aula”, hi podeu trobar molts suggeriments. Que no us falti el temps de llegir!!!

Bones i merescudes vacances!

Arriba el moment de descansar, però hem de recordar que l’esforç és un ingredient essencial a les nostres vides. Per això comparteixo amb vosaltres aquest vídeo, que és una metàfora del que no hem d’oblidar mai. Gaudiu de l’estiu i poseu-hi, de tant, lletres, les que llegiu, les que escriviu…

Imatge de previsualització de YouTube