Rosalind Franklin

CURS 12-13

Aquest curs els alumnes de 6è ens han visitat els dies 13 i 20 de març.

Podeu veure les fotos de l’activitat que van preparar els alumnes de 1r de batx.

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una prova pilot per millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. L’objectiu de la prova és impedir que s’aixequi la pols que hi ha l’asfalt. L’anticicló instal·lat aquests dies a Barcelona, que afavoreix que la contaminació s’hi acumuli, és la situació perfecta per assajar el nou mètode, que consisteix a regar l’asfalt a primera hora del matí amb una aigua que conté calci i magnesi. La mescla aglomera la pols i permet rentar-la i abocar-la a la claveguera unes hores més tard.

La prova es fa, fins a finals de maig, al carrer Indústria, entre l’avinguda Gaudí i Navas de Tolosa, i el director de Qualitat Ambiental del consistori barceloní espera que servirà per decidir si el servei és útil i s’estén a altres zones de la ciutat. Segons explica Fulvio Amato, investigador del CSIC, pot ser especialment eficaç aplicar aquest sistema de manera ocasional, “quan es prevegin episodis de contaminació molt alta”

(Continua llegint l’article…)

Amb la intenció de difondre la GEOLOGIA, hem creat una plana al Facebook on podeu trobar fotografies geològiques d’arreu i també de la Terra Alta, amb les explicacions pertinents. Parlem de Geomorfologia (litoral, fluvial, desèrtica…), de minerals comuns i no tan comuns, de fòssils, de tectònica global (dorsals, sismes, volcans), de tectònica local (falles, plecs i diàclasis), de tipus de roques (ígnies, metamòrfiques i sedimentàries) i, en general, de tot allò relacionat amb la geologia per a poder entendre i ampliar els coneixements de la matèria. Esperem que us agradi.

Els descobridors de les dues llunes més petites del planeta nan Plutó, anomenades provisionalment P4 i P5, han obert una campanya a internet per a trobar-los un nom. La quarta i cinquena llunes de Plutó es van observar el 2011 i el 2012 amb el telescopi espacial Hubble. Accedint a Pluto Rocks, els internautes poden elegir fins el 25 de febrer entre una dotzena de noms mitològics, atès que la normativa de la Unió Astronòmica Internacional obliga a batejar els satèl·lits de Plutó amb noms de personatges greco-romana associats amb el regne subterrani d’Hades.

(vés a l’article sencer…)

Charles Darwin el 1849, amb quaranta anys d’edat (© Cambridge University Library)

«En molts homes il·lustres d’Anglaterra o d’Amèrica del nord hi ha un no sé què que els caracteritza com a “aficionats”. Prova d’això és William James, el periodista; o Lord Kelvin, l’enginyer; o Darwin, el caçador; o, fins a cert punt, el mateix Newton», escriu Eugeni d’Ors en “La vall de Josafat”. L’apreciació és una mica forçada, però encara així té la seua part de raó. A Anglaterra hi havia una tendència al diletantisme, potser molt major que no a França o Alemanya. El mateix Charles Darwin no era un home de ciència que visquera del sou que li reportava el seu treball en alguna institució (com en el cas de Lyell, Hooker o Henslow); era un «aficionat» de les ciències, com va ser el seu avi Erasmus Darwin, metge de professió. Per això D’Ors, en un altre assaig, es permet aquesta pregunta tractant el tema de les vocacions: «No devem justament els més importants productes de la història de l’esperit a una cruïlla o una indecisió entre camins professionals? Darwin, per exemple, un cas de vocació malmesa de “sportman” i de caçador.» Una opinió que també ens pot semblar exagerada si no fóra perquè el seu pare, el sever Robert Darwin –i en la vida de Charles Darwin una cosa així com un transsumpte mozartià de “commendatore”– li advertia: «No t’importa res de res llevat de la cacera, els gossos i matar rates, i seràs una desgràcia per a tu i per a tota la família.»

(llegeix l’article sencer de Martí Domínguez a la Revista Mètode)

Un terç de l’urani necessari per a les 58 centrals nuclears franceses prové del Níger.

El desert és vast i tenebrós, escenari de llegendes, que alimenten la por i la desinformació. Un dels motius importants per a sostenir la intervenció francesa a Mali és les reserves d’urani del subsòl del nord del Níger. El Sahel del Níger i de Mali, terra de tuaregs, és un mateix territori geogràfic, semidesèrtic, separat tan sols per una línia en els mapes dibuixats pels colonitzadors. I França ho sap prou bé. Va dibuixar aquests mapes. Després, hi va instal·lar indústries extractives. La capital del Níger, Niamey, és molt més a prop de Gao, la ciutat tuareg del nord de Mali, actualment sota control islamista, que no de la pròpia capital, Bamako.

Una dada important, d’un llibre bàsic: ‘Areva en Afrique. Une face caché du nucleaire français’ (Editions Agone & Survie, 2012), de Raphaël Granvaud. França ha desenvolupat la seva energia nuclear, justificant-se, falsament, en la independència energètica del país. Des del 2001, any que va tancar la darrera mina d’urani francesa, la companyia estatal Areva, el gegant nuclear de l’estat, extreu gran part del combustible per a les nuclears civils i militars del subsòl africà, amb conseqüències sanitàries, ambientals i socials desastroses per als ciutadans d’aquells països.

Un terç de l’urani necessari per a les 58 centrals nuclears franceses prové del Níger. Una aportació vital per a França, perquè l’energia nuclear aporta el 80% de l’electricitat del país, un cas únic en l’economia mundial.

(Continua llegint l’article…)

Foto: NATIONAL OCEANOGRAPHY CENTRE & NATIONAL INSTITUTE

Científicos del Reino Unido y Nueva Zelanda han descrito un “nuevo” tipo de erupción volcánica, que se da en las profundidades marinas. Las erupciones volcánicas son comúnmente categorizadas como explosivas o efusivas, y ahora se añade un tercer tipo, que serían las tangaroanas.

En una investigación publicada en Nature Geoscience, los investigadores de las universidades de Victoria, Wellington y el Centro Nacional de Oceanografía de Southampton han descubierto un tipo previamente indocumentado de erupción en los volcanes submarinos, observando los pequeños espacios ocupados por burbujas atrapadas en la roca volcánica.

Dentro de los volcanes, los gases se disuelven en el magma fundido como una función de las presiones muy altas y la química del magma. De la misma manera en que actúan los gases disueltos en las bebidas carbonatadas cuando se quita la tapa, cuando el magma es expulsado en forma de lava, se alivia la presión y los gases se expulsan formando pequeñas burbujas de gas llamadas “vesículas”. En las erupciones explosivas estas vesículas se expanden tan rápidamente que fragmentan el magma, expulsando la lava violentamente, que se enfría y se solidifica para formar piedra pómez que puede ser lo suficientemente ligera para flotar en el agua.

En el aire la piedra pómez es, obviamente, asociada con erupciones violentas y explosivas. Por consiguiente, los volcanes submarinos flanqueados por alta presencia piedra pómez, también se han interpretado como que entraron en erupción explosivamente.

Pero los resultados de este estudio indican que hay un tercer estilo eruptivo único de volcanes submarinos, que no es ni efusivo ni explosivo.

(Vés a l’article sencer…)

La Fontcalda està envoltada de curioses formacions geològiques Foto: EL PUNT AVUI.

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha reprès el projecte que fa anys va iniciar l’Ajuntament de Gandesa per aconseguir formar part de la xarxa de parcs geològics de la Unesco. El procés encara està en una fase inicial, de moment el Consell ha encarregat a la UB un estudi previ de la zona per poder reclamar una subvenció al programa Treball a les 7 Comarques de la Generalitat. “Les singularitats geològiques de la comarca han de permetre el reconeixement de la Unesco. Espero que el govern ens aprove la subvenció per poder tirar endavant el projecte”, ha manifestat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El pressupost de la candidatura és d’uns 150.000 euros i afecta els municipis de Gandesa, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Bot i Horta de Sant Joan. “S’ha de fer l’estudi dels cinc municipis i han de desplaçar-s’hi tècnics de la Unesco per catalogar l’espai”, ha dit Luz.

Les roques de Benet, la serra de Santa Magdalena i l’entorn de la Fontcalda són alguns dels indrets d’interès geològic.

(Notícia sencera)

Malgrat l'esgotament de l'Univers, la Via Làctia continua incubant estrelles

És el crepuscle de l’Univers. Les estrelles se’ns estan morint i ja no en fem de noves com abans. Fa poc un grup d’astrònoms britànics i nord-americans van avisar que durant els últims 11.000 milions d’anys l’índex de natalitat estel·lar no ha parat de baixar vertiginosament a l’Univers.

En l’actualitat l’Univers produeix estrelles a un ritme que només representa una trentena part de la velocitat a què ho feia en els dies de glòria primigènia, quan les protogalàxies, tot gas i escuma, rebotaven d’una banda a l’altra, xocant i fusionant-se, i esclataven en noves estrelles resplendents i flamejants.

En un comunicat de premsa emès per la Royal Astronomical Society, l’astrònom David Sobral, de la Universitat de Leiden, afirmava: “Podríem dir que l’Univers està patint una llarga i greu crisi: el PIB còsmic representa ara només el 3% del que era en el moment de màxima producció estel·lar”. Sobral i els seus col·legues han publicat aquest article a la revista Monthly Notice , de la Royal Astronomical Society .

(Vés a l’article sencer)

Els cadàvers de tres alpinistes morts als anys 20 del segle passat han estat recuperats. La glacera alpina Aletsch, al cantó suís de Valais, ha tornat els cadàvers de tres germans 86 anys després que desapareguessin quan feien muntanyisme a la zona.

Fonts policials van confirmar aquest dijous que les restes òssies trobades aquesta setmana a la glacera per dos alpinistes britànics són els de Johann, Cletus i Fidelis Ebener, nascuts respectivament el 1895, 1897 i 1903, i desapareguts el març de 1926. Les restes es van trobar al costat de la roba, les raquetes de neu, els bastons d’esquí, uns prismàtics, un rellotge de butxaca, una pipa i una motxilla que contenia 9 francs de la dècada de 1920.

Traslladats a un centre forense de la localitat de Sion, els experts van constatar l’existència de tres ADN diferents, però amb ADN mitocondrial idèntic, que significa que són germans.

Incògnites

La història es remunta al matí del 4 de març de 1926 quan els tres germans van sortir del seu poble de Kippel per passejar per la muntanya en companyia del seu veí i guia de muntanya Max Rieder. A mig matí van decidir fer una aturada en una cabanya, on es van instal·lar, i a la tarda van fer una inspecció dels voltants per organitzar l’itinerari de l’endemà. A partir d’aquest moment és quan es desconeix què va passar, si van caure en una esquerda o si els va sorprendre una tempesta de neu que els va impedir tornar al refugi, les dues hipòtesis més plausibles.

(Llegeix la notícia sencera…)