L’associació d’idees alhora de dissenyar un producte o bé crear una obra d’art, es pot donar de manera impulsiva, però tambè de manera deliberada, conscientment. Quan ho fem inconscientment, es tracte més d’una trobada casual, instantània. Però tambè podem preparar el nostre cervell per concebre aquests tipus de pensaments que ens obre les portes cap a la manifestació d’una idea. Això vol dir que es pot manipular o aprendre a ser creatius? Doncs si, la creativitat es pot desenvolupar amb entrenament, exactament igual que ho fariem amb qualsevol esport. El primer que hem de fer, es aprendre dels exemples. I ho farem associant idees.
Començarem amb idees simples. Partim de dues imatges. Busquem una imatge per representar una targeta per a una exposició.
A continuació, farem un fotomontatge. Obtindrem una imatge molt sugerent i de gran belleça. I si fem el mateix però amb una altre imatge de branques d’arbre, el resultat será el d’una cara molt mes agressiva.
Aquesta segona, es la que finalment vaig escollir per presentar la meva darrera exposició. Em resultava molt mes impactant. I la vaig obtenir combinant dues imatges de motius que no tenen en principi res a veure, associant idees.
Rosa Delgado Leyva




Encuentro bastante interesante asociar dos ideas muy diferentes y que no tenga nada que ver
para crear una nueva y interesante idea que nos transmita algo . La mezcla de la primera imagen de el maniquí y las flores la encuentro menos agresiva que la segunda con las ramas de árbol las dos transmiten algo pero creo que la segunda es mas impactante
La idea de asociar ideas con fotografias completamente distintas no resulta muy difícil, sólo es cuestión de encontrar dos imagenes que juntándolas creen algo totalmente diferente, pero también creo que a veces con dos imágenes que no tienen nada que ver quizás sea difícil encontrarle el significado a la imagen; es decir, que tienes que buscar algo que realmente resalte en la fotografia para poder destacarlo.
En la primera imagen, los rasgos de la cara están mas atenuados también por los tonos rosas de las flores y transmite más calma y en la segunda quizás le falte algo más a parte de las ramas para poder definir que el sentimiento que transmite es todo lo contrario del de la primera foto.
El hecho de asociar ideas con distintas fotografias lo encuentro muy interesante, porqué con dos fotografias totalmente distintas podemos realizar un montage el cual nos pueda transmitir algo totalmente distinto a lo que podemos ver con las dos fotografias separadas.
La primera, desprende tranquilidad, mas pacifica. En cuanto la segunda nos transmite agresividad , fuerza. Podemos comprovar dos sentimientos totalmente distintos y tan solo asociando ideas.
M’agrada la idea de barrejar dues imatges diferents, és una manera senzilla de canviar una foto que transmet una cosa a una altre que transmet un altre concepte totalment diferent. Amb l’exemple d’aquí; trobo que el maniquí sol no transmet gaire, potser soletat o alguna cosa més, però, al anyadir-li una cosa tan comuna com unes branques o unes flors dons fa que canvii totalment, fent que, les flors amb els tons rosats i les formes florals transmeten més tranquilitat que no pas les branques, que li dona a la imatge un punt agresiu.
La asociación de ideas esta muy bien porque , si no hubieras asociado las tres imágenes , no te darían a ver las diferentes emociones que trasmiten con el fotomontaje.
Si solo miras el maniquí , te das cuenta que no expresa sentimiento , que esta sin alma , pero , si miras la imagen del fotomontaje de las flores , te das cuenta que expresa un sentimiento de dulzura y , en cambio observas la de las ramas de árbol , y te da sensación de miedo , agresividad , misterio… Por eso pienso que , mas vale asociar las ideas para que expresen , y no dejar una imagen sin que te haga sentir un sentimiento!
M’agrada bastant aquesta idea d’asociar idees perquè de dos (o més) elements podem fussionar-los i crear un de nou amb diferents característiques que els originals.
És bastant interessant també el fet que s’hagin fussionat una cara de dona i flors per ressaltar la bellesa i l’armonia d’un rostre femení ,
també ha quedat molt interessant l’idea de fussionar la mateixa cara de dona amb unes branques seques i ha quedat molt bé ja sigui la força que desprèn el muntatge,m’agrada també la manera en què els nostres sentiments ens responen quan mirem una foto tractada amb uns colors i formes differents.
La idea de barrejar dos imatges es una idea molt intersesant, perque cada fotomuntatge pot donar sensacions diferents.
En la fotografía del maniqui, ami no em dona cap sensació, simplement es un objecte, però al primer fotomuntetge ja dona una sensació més d’armonia o tranquilitat, un clima primaveral, en canvi, al segon fotomuntatge transmet una sensacio d’agresivitat,d’un clima fred d’hivern.
Bueno, primero decir que me parece interesante que la superposición de dos imagenes sobre una misma sin nada que ver entre sí, puedan llegar a transmitir sensaciones tan distintas.
En primer lugar la imagen sobre la que trabajamos, la del rostro femenino, me parece una imagen bella y perfecta, pero a la vez fria y sin vida. Creo que esta sensacion se siente por el hecho de no poder encontrar esto en un rostro humano.
La primera composición, formada por el rostro y las flores, convierte totalmente la imagen en: dulzura por su color y forma, algo de imperfección gracias a la difuminación, más viva por esos elementos como son las flores y todo esto nos da lugar a una imagen cálida y más realista.
Con respecto a la segunda composición, remarcar una gran diferencia, ya que en este caso la imagen transmite: seriedad y frialdad por las formas simples y rectas de las ramas y los colores frios y oscuros que nos dan.
También refleja una vejez en cuanto al concepto que tenemos de unas ramas secas y sin vida, ya que un paisaje con abundancia de ramas es un paisaje triste y desolado. Y también esta posible ondulación en el papel, pueden causar sensacion de vejez y abandono.
Mi conclusión es: Que aunque tratemos con algo sin vida e inhumano, podamos llegar a ver en él adjetivos y sensaciones que solo algo cn vida podría darnos, como es la juventud o la vejez.
Trobo interessant l’associació d’idees ja que podem obtenir una imatge nova barrejant dues fotografies que no tenen res a veure. Ajuntant les dues fotografíes podem transmetre alguna cosa totalment diferent al que ens transmetien les imatges separades.
Al barrejar la fotografia del maniquí amb la de les flors, s’obté aquest color rosa que accentúa molt més la sensació de tranquil·litat i de pau. En canvi, ajuntant-la amb les branques de l’arbre ens dona una sensació molt més agressiva, tant per el color com per la forma.
This is cool!