<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris per SALAVRIS</title>
	<atom:link href="http://blocs.xtec.cat/roma/comments/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blocs.xtec.cat/roma</link>
	<description>Bloc de llatí, grec i cultura clàssica de l&#039;Institut Jaume I de Salou</description>
	<lastBuildDate>Sun, 11 Nov 2012 15:20:23 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.1.4</generator>
	<item>
		<title>Comentari de María Martínez a Aquil·les a Mitos y Leyendas</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/10/19/aquil%c2%b7les-a-mitos-y-leyendas/comment-page-1/#comment-150</link>
		<dc:creator>María Martínez</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 11 Nov 2012 15:20:23 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=533#comment-150</guid>
		<description>Aquil·les era fill del mortal Peleu i la deessa Tetis. Malgrat ser  fill d&#039;una deessa, des del moment en que va néixer la seva mare sabia que per participar en una guerra acabaria morint. Per tal d&#039;evitar aquest succés, va decidir agafar el seu fill i ficar-lo dins les aigües del riu de l&#039;Oblit per tal de convertir-lo en immortal,  però això no va servir de res ja que es va quedar sense mullar la part del taló, i a causa de ser aquesta part la que no va mullar-se, va ser el motiu de la mort d&#039;Aquil·les. El nostre heroi va haver de lluitar a la guerra de Troia, el conflicte bèl·lic més important de l&#039;història de Grècia , i el fet que va condicionar el seu punt de partida va ser el Judici de Paris. 
El Judici de Paris va tenir lloc quan en les noces de Tetis i Peleu van anar tots els déus olímpics i deesses excepte la deessa Eris, que era coneguda com la deessa més colèrica i avar. Encara que no va ser convidada, Eris es va presentar a la celebració i va llençar una poma d&#039;or on a la part exterior posava &quot;per a la deessa més bella&quot;. Tres de les deesses assistents al casament, Hera, Atena i Afrodita van discutir sobre quina de les tres era la més guapa, però com no es van posar d&#039;acord van fer-li decidir a Zeus. Aquest al veure&#039;s en un compromís, va considerar que el millor seria fer-li jutjar al noi més guapo de Grècia, Paris, que en aquell moment estava pasturant a la muntanya. Les tres deesses van aparèixer on es trobava Paris i van explicar-li el que havia de fer. Després d&#039;escoltar les paraules d&#039;aquestes, va decidir que abans de prendre cap decisió, volia veure-les a les tres per separat però que havien de presentar-se davant d&#039;ells nues, i davant la idea de Paris, ho van fer.
Per tal de ser escollides, cadascuna d&#039;elles van oferir-li diverses proposicions:    Hera va oferir-li saviesa, Atena territoris de l&#039;Orient i per últim Afrodita l&#039;amor de la dona més bella, i finalment es va decantar per Afrodita, ja que així era l&#039;únic mode d&#039;aconseguir l&#039;amor de la dona més guapa de Grècia, Helena, i després de descobrir que ella era una noia casada, va raptar-la i aquest va ser el detonant principal de la guerra de Troia.
L&#039;obra literaria que recull aquesta història es l&#039;Ilíada, una epopeia grega escrita per Homer en el segle VIII aC, on narra com va desenvolupar-se aquesta guerra. La guerra de Troia va ser un conflicte entre grecs i troians, sent dirigida per Hèctor, el germà de Paris en el bàndol troià i per Agamènnon i Menelau en el bàndol grec. Després que Agamènnon segrestés a Briseida, una de les noies pertanyents al bàndol d&#039;Aquil·les, aquest va decidir retirar-se de les tropes per tal que no es continués raptant més noies. Però una nit, quan Agammènon va portar-li el cos de Pàtrocle, un lluitador al qui ell li tenia bastant estima ,amb tota la ràbia que tenia al seu interior va emprendre&#039;s un altre cop cap a la guerra i va matar a Hèctor. 
Un cop ha mort Hèctor, els grecs decideixen construir un cavall de fusta per endinsar-lo com a regal dins de la muralla de Troia. Els troians tot i ser una mica desconfiats, van acceptar el regal i el van fer entrar, i quan ja era dins, van començar a sortir del seu interior, tots els grecs i com a resultat a matar-los per poder fer-se amb la ciutat, i tal com ja estava previst, aquesta guerra va acabar amb la mort Aquil·les  a causa d&#039;una fletxa que París va llençar-li al taló.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquil·les era fill del mortal Peleu i la deessa Tetis. Malgrat ser  fill d&#8217;una deessa, des del moment en que va néixer la seva mare sabia que per participar en una guerra acabaria morint. Per tal d&#8217;evitar aquest succés, va decidir agafar el seu fill i ficar-lo dins les aigües del riu de l&#8217;Oblit per tal de convertir-lo en immortal,  però això no va servir de res ja que es va quedar sense mullar la part del taló, i a causa de ser aquesta part la que no va mullar-se, va ser el motiu de la mort d&#8217;Aquil·les. El nostre heroi va haver de lluitar a la guerra de Troia, el conflicte bèl·lic més important de l&#8217;història de Grècia , i el fet que va condicionar el seu punt de partida va ser el Judici de Paris.<br />
El Judici de Paris va tenir lloc quan en les noces de Tetis i Peleu van anar tots els déus olímpics i deesses excepte la deessa Eris, que era coneguda com la deessa més colèrica i avar. Encara que no va ser convidada, Eris es va presentar a la celebració i va llençar una poma d&#8217;or on a la part exterior posava &#8220;per a la deessa més bella&#8221;. Tres de les deesses assistents al casament, Hera, Atena i Afrodita van discutir sobre quina de les tres era la més guapa, però com no es van posar d&#8217;acord van fer-li decidir a Zeus. Aquest al veure&#8217;s en un compromís, va considerar que el millor seria fer-li jutjar al noi més guapo de Grècia, Paris, que en aquell moment estava pasturant a la muntanya. Les tres deesses van aparèixer on es trobava Paris i van explicar-li el que havia de fer. Després d&#8217;escoltar les paraules d&#8217;aquestes, va decidir que abans de prendre cap decisió, volia veure-les a les tres per separat però que havien de presentar-se davant d&#8217;ells nues, i davant la idea de Paris, ho van fer.<br />
Per tal de ser escollides, cadascuna d&#8217;elles van oferir-li diverses proposicions:    Hera va oferir-li saviesa, Atena territoris de l&#8217;Orient i per últim Afrodita l&#8217;amor de la dona més bella, i finalment es va decantar per Afrodita, ja que així era l&#8217;únic mode d&#8217;aconseguir l&#8217;amor de la dona més guapa de Grècia, Helena, i després de descobrir que ella era una noia casada, va raptar-la i aquest va ser el detonant principal de la guerra de Troia.<br />
L&#8217;obra literaria que recull aquesta història es l&#8217;Ilíada, una epopeia grega escrita per Homer en el segle VIII aC, on narra com va desenvolupar-se aquesta guerra. La guerra de Troia va ser un conflicte entre grecs i troians, sent dirigida per Hèctor, el germà de Paris en el bàndol troià i per Agamènnon i Menelau en el bàndol grec. Després que Agamènnon segrestés a Briseida, una de les noies pertanyents al bàndol d&#8217;Aquil·les, aquest va decidir retirar-se de les tropes per tal que no es continués raptant més noies. Però una nit, quan Agammènon va portar-li el cos de Pàtrocle, un lluitador al qui ell li tenia bastant estima ,amb tota la ràbia que tenia al seu interior va emprendre&#8217;s un altre cop cap a la guerra i va matar a Hèctor.<br />
Un cop ha mort Hèctor, els grecs decideixen construir un cavall de fusta per endinsar-lo com a regal dins de la muralla de Troia. Els troians tot i ser una mica desconfiats, van acceptar el regal i el van fer entrar, i quan ja era dins, van començar a sortir del seu interior, tots els grecs i com a resultat a matar-los per poder fer-se amb la ciutat, i tal com ja estava previst, aquesta guerra va acabar amb la mort Aquil·les  a causa d&#8217;una fletxa que París va llençar-li al taló.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Ana López a Déus i Herois: primer i segon capítol de Mitos y Leyendas</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/10/18/deus-i-herois-primer-i-segon-capitol-de-mitos-y-leyendas/comment-page-1/#comment-149</link>
		<dc:creator>Ana López</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 05 Nov 2012 18:09:51 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=531#comment-149</guid>
		<description>En la nostra societat, el herois i els déus no tenen un paper important en la nostra vida quotidiana, como ho feien a la civilització grega. Avui en dia, els valors com l&#039; intel·ligència els representen filòsofs, científics... el valor pot representar-lo un bomber, qualsevol persona que arrisqui la seva vida per els altres o fins i tot es pot identificar amb alguna persona que ha tingut que fer un sacrifici per alguna cosa. I per ultim, la força por representar a alguna persona que ha tingut que passar per moments molt durs durant la seva vida i que es manté ferme.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>En la nostra societat, el herois i els déus no tenen un paper important en la nostra vida quotidiana, como ho feien a la civilització grega. Avui en dia, els valors com l&#8217; intel·ligència els representen filòsofs, científics&#8230; el valor pot representar-lo un bomber, qualsevol persona que arrisqui la seva vida per els altres o fins i tot es pot identificar amb alguna persona que ha tingut que fer un sacrifici per alguna cosa. I per ultim, la força por representar a alguna persona que ha tingut que passar per moments molt durs durant la seva vida i que es manté ferme.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Pedro Lorete a Aquil·les a Mitos y Leyendas</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/10/19/aquil%c2%b7les-a-mitos-y-leyendas/comment-page-1/#comment-148</link>
		<dc:creator>Pedro Lorete</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Nov 2012 18:34:57 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=533#comment-148</guid>
		<description>Aquil·les, fill de la deessa Tetis i del mortal Peleu, tenia un el destí escrit del primer moment que va néixer, però la seva mare en un intent de lluitar contra el destí el va remullar a les aigües del riu del Oblit agafant-li per els talons, ja que si un mortal es remullava en aquestes aigües es tornaria immortal. El nostre heroi va créixer i va afrontar la guerra més important i la guerra que acabaria amb la seva vida motivada perquè Eris, la deessa de la Discòrdia, no va ser convidada a les noces de Tetis i Peleu, despitada va llançar una poma d&#039;or enmig del convit amb una llegenda que deia &quot;per la deessa més bella&quot;. Atenea, Hera i Afrodita van pretendre que la poma era per a cadascuna d&#039;elles i van demanar l&#039;opinió de Zeus. Zeus tement entrar a la disputa va nomenar jutge a París que era un príncep troià que havia viscut aïllat a la muntanya Anada. Les tres deesses es van presentar davant Paris, acompanyades pel déu Hermes, missatger models déus. Hera li va prometre el poder sobre Àsia, Atenea li va oferir la saviesa en la guerra i Afrodita l&#039;amor de la dona més bella, Helena l&#039;esposa del rei Menelau. Paris va lliurar la poma a Afrodita.
Al cap del temps Paris va raptar a Helena i va provocar la guerra més famosa de l&#039;antiguitat, la guerra de Troia
Aquests esdeveniments estan redactats a l&#039;obra d&#039;Homer, a la Ilíada, on ens explica que les tropes Troianes estan dirigides per el germà gran de Paris, Hector i les gregues per Agamèmnon rei de Micenes i germà de Menelau. Per culpa d&#039;Agamèmnon que ha raptat el botí de guerra d&#039;Aquiles, una jove princesa Troiana fa que decideixi posar fi a la guerra però una nit el mateix Agamèmnon li porta el cos sense vida de Pàtrocle, llavor amb rabia decideix tornar a la guerra i venjar al seu amant que ha sigut assassinat per Hèctor, que més tard es mort per Aquil·les.
Però la gran victòria grega no es gràcies a Aquil•les, sinó per la imaginació d&#039;un general grec que vol tornar a casa i te l&#039;idea de construí un cavall de fusta perquè penetrés els murs Troians, en aquella mateixa nit, els grecs es fan amb la ciutat. I com el destí va volguera Aquil•les va morir en la guerra de Troia a mans de les fletxes del jove Paris que van impactar en el seu taló, la part que no es remullar en el riu de l&#039;Oblit.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquil·les, fill de la deessa Tetis i del mortal Peleu, tenia un el destí escrit del primer moment que va néixer, però la seva mare en un intent de lluitar contra el destí el va remullar a les aigües del riu del Oblit agafant-li per els talons, ja que si un mortal es remullava en aquestes aigües es tornaria immortal. El nostre heroi va créixer i va afrontar la guerra més important i la guerra que acabaria amb la seva vida motivada perquè Eris, la deessa de la Discòrdia, no va ser convidada a les noces de Tetis i Peleu, despitada va llançar una poma d&#8217;or enmig del convit amb una llegenda que deia &#8220;per la deessa més bella&#8221;. Atenea, Hera i Afrodita van pretendre que la poma era per a cadascuna d&#8217;elles i van demanar l&#8217;opinió de Zeus. Zeus tement entrar a la disputa va nomenar jutge a París que era un príncep troià que havia viscut aïllat a la muntanya Anada. Les tres deesses es van presentar davant Paris, acompanyades pel déu Hermes, missatger models déus. Hera li va prometre el poder sobre Àsia, Atenea li va oferir la saviesa en la guerra i Afrodita l&#8217;amor de la dona més bella, Helena l&#8217;esposa del rei Menelau. Paris va lliurar la poma a Afrodita.<br />
Al cap del temps Paris va raptar a Helena i va provocar la guerra més famosa de l&#8217;antiguitat, la guerra de Troia<br />
Aquests esdeveniments estan redactats a l&#8217;obra d&#8217;Homer, a la Ilíada, on ens explica que les tropes Troianes estan dirigides per el germà gran de Paris, Hector i les gregues per Agamèmnon rei de Micenes i germà de Menelau. Per culpa d&#8217;Agamèmnon que ha raptat el botí de guerra d&#8217;Aquiles, una jove princesa Troiana fa que decideixi posar fi a la guerra però una nit el mateix Agamèmnon li porta el cos sense vida de Pàtrocle, llavor amb rabia decideix tornar a la guerra i venjar al seu amant que ha sigut assassinat per Hèctor, que més tard es mort per Aquil·les.<br />
Però la gran victòria grega no es gràcies a Aquil•les, sinó per la imaginació d&#8217;un general grec que vol tornar a casa i te l&#8217;idea de construí un cavall de fusta perquè penetrés els murs Troians, en aquella mateixa nit, els grecs es fan amb la ciutat. I com el destí va volguera Aquil•les va morir en la guerra de Troia a mans de les fletxes del jove Paris que van impactar en el seu taló, la part que no es remullar en el riu de l&#8217;Oblit.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Pedro Lorete a Déus i Herois: primer i segon capítol de Mitos y Leyendas</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/10/18/deus-i-herois-primer-i-segon-capitol-de-mitos-y-leyendas/comment-page-1/#comment-147</link>
		<dc:creator>Pedro Lorete</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Nov 2012 17:42:20 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=531#comment-147</guid>
		<description>Avui en dia no considerem a la gent herois ni déus per els seus valors(intel.ligència, valor, força, astúcia...).
Sino que te un camp mes ampli, en el valor de la intel.ligència trobem als cientifics, pero no cal ser cientific per ser intel.ligent, per exemple, l&#039;actrius Marilyn Monroe era prou intel.ligent per entrar en aquest grup, en el cas del valor tenim als militars perquè son la gent que van a la guerra i fiquen la seva vida en perill, però també el noi que ajuda a una noia quan li volen robar demostra valor pero no és militar i així més exemples.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Avui en dia no considerem a la gent herois ni déus per els seus valors(intel.ligència, valor, força, astúcia&#8230;).<br />
Sino que te un camp mes ampli, en el valor de la intel.ligència trobem als cientifics, pero no cal ser cientific per ser intel.ligent, per exemple, l&#8217;actrius Marilyn Monroe era prou intel.ligent per entrar en aquest grup, en el cas del valor tenim als militars perquè son la gent que van a la guerra i fiquen la seva vida en perill, però també el noi que ajuda a una noia quan li volen robar demostra valor pero no és militar i així més exemples.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Meritxell a Aquil·les a Mitos y Leyendas</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/10/19/aquil%c2%b7les-a-mitos-y-leyendas/comment-page-1/#comment-146</link>
		<dc:creator>Meritxell</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 22 Oct 2012 08:21:17 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=533#comment-146</guid>
		<description>Després d&#039;haver vist el vídeo, els alumnes de 2n de BAT m&#039;agradaria que responguessiu en forma de comentari les següents qüestions:
-Qui són els pares d&#039;Aquil·les?
-Què fa la mare per evitar el seu destí?
-A quina guerra lluita el nostre heroi i quina n&#039;és la causa?
-Recordes el judici de Paris? Què és?
-En quina obra de la literatura grega es parla d&#039;aquesta guerra?
-Qui dirigeix les tropes troianes i qui les gregues?
-Per què Aquil·les abandona la batalla? I per què torna?
-Com mor?
-Com s&#039;acaba la guerra?</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Després d&#8217;haver vist el vídeo, els alumnes de 2n de BAT m&#8217;agradaria que responguessiu en forma de comentari les següents qüestions:<br />
-Qui són els pares d&#8217;Aquil·les?<br />
-Què fa la mare per evitar el seu destí?<br />
-A quina guerra lluita el nostre heroi i quina n&#8217;és la causa?<br />
-Recordes el judici de Paris? Què és?<br />
-En quina obra de la literatura grega es parla d&#8217;aquesta guerra?<br />
-Qui dirigeix les tropes troianes i qui les gregues?<br />
-Per què Aquil·les abandona la batalla? I per què torna?<br />
-Com mor?<br />
-Com s&#8217;acaba la guerra?</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Meritxell a Déus i Herois: primer i segon capítol de Mitos y Leyendas</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/10/18/deus-i-herois-primer-i-segon-capitol-de-mitos-y-leyendas/comment-page-1/#comment-144</link>
		<dc:creator>Meritxell</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 19 Oct 2012 10:38:47 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=531#comment-144</guid>
		<description>En aquest primer capítol es parla dels protagonistes de la mitologia grega, dels déus i dels herois, que esdevingueren referents per a la societat grega, exemples de valors com la intel·ligència, el valor, la força, l&#039;astúcia... Pensa en algun referent de la teva societat encarni aquests valors.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>En aquest primer capítol es parla dels protagonistes de la mitologia grega, dels déus i dels herois, que esdevingueren referents per a la societat grega, exemples de valors com la intel·ligència, el valor, la força, l&#8217;astúcia&#8230; Pensa en algun referent de la teva societat encarni aquests valors.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de mblay2 a AMOR OMNIA VINCIT</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/02/15/amor-omnia-vincit/comment-page-1/#comment-141</link>
		<dc:creator>mblay2</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Feb 2012 11:37:39 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=493#comment-141</guid>
		<description>L&#039;Ana Belen, m&#039;ha enviat aquest text, transcrivint les paraules del vídeo:

Eros, es la fuerza primordial que domina al hombre, llevándole por donde quiere, incluso arruinando su vida. Es una fuerza indomable, irresistible, te obliga al deseo, sobrepasa la voluntad individual de hombres, y dioses.
Eros, Eros como un sueño, Eros como un deseo, como una fantasía secreta, aveces pasa una mano que se apoya involuntariamente sobre la tuya ”un verdul extraño” ( no se muy bien lo que dice )  una boca entre-abierta, un escote, un botón mal abrochado, todo eso es Eros, toda forma, se apodera de ti, te enciende...</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>L&#8217;Ana Belen, m&#8217;ha enviat aquest text, transcrivint les paraules del vídeo:</p>
<p>Eros, es la fuerza primordial que domina al hombre, llevándole por donde quiere, incluso arruinando su vida. Es una fuerza indomable, irresistible, te obliga al deseo, sobrepasa la voluntad individual de hombres, y dioses.<br />
Eros, Eros como un sueño, Eros como un deseo, como una fantasía secreta, aveces pasa una mano que se apoya involuntariamente sobre la tuya ”un verdul extraño” ( no se muy bien lo que dice )  una boca entre-abierta, un escote, un botón mal abrochado, todo eso es Eros, toda forma, se apodera de ti, te enciende&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Dèbora Contreras a Sant Valentí o les Lupercals?</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/02/15/sant-valenti-o-les-lupercals/comment-page-1/#comment-140</link>
		<dc:creator>Dèbora Contreras</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Feb 2012 09:44:46 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=458#comment-140</guid>
		<description>A la època romana els grecs adoraven a un rei anomenat &quot;Eros&quot;,alguns creuen que és una festa cristianitzada del paganisme, ja que en l&#039;antiga Roma es realitzava l&#039;adoració del déu de l&#039;amor ,el nom qui els romans anomenaven Cupido.

Sant Valentí,un sacerdot cristià,que decideix casar a les paralles sota el ritual cristià d&#039;amagat dels ulls del romans.

Claudi II es va sentir atret per aquesta religió que els mateixos romans perseguien ,però el propi Gover i els soldats el van obligar a desistir i van organitzar una campanya contra Valentí i el van condemnar.

La missió la va dur a terme Asterius que li va preguntar si seria capaç de tornar la vista a la seva filla sega.El sacerdot va acceptar i en nom del Senyor va obrar el miracle. Asterius i tota la seva família es van convertir al cristianisme. Tot i això Sant Valentí va ser executat un 14 de febrer.
Mentre va estar tancat ,el seu carceller li va demanar que dones classes a la seva filla Júlia i a base de lliçons i hores junts Valentí és  va enamorar de la noia. La vigília de la seva execució, li va enviar una nota de comiat  a la que va firmar amb les paraules &quot;el teu Valentí&quot;.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>A la època romana els grecs adoraven a un rei anomenat &#8220;Eros&#8221;,alguns creuen que és una festa cristianitzada del paganisme, ja que en l&#8217;antiga Roma es realitzava l&#8217;adoració del déu de l&#8217;amor ,el nom qui els romans anomenaven Cupido.</p>
<p>Sant Valentí,un sacerdot cristià,que decideix casar a les paralles sota el ritual cristià d&#8217;amagat dels ulls del romans.</p>
<p>Claudi II es va sentir atret per aquesta religió que els mateixos romans perseguien ,però el propi Gover i els soldats el van obligar a desistir i van organitzar una campanya contra Valentí i el van condemnar.</p>
<p>La missió la va dur a terme Asterius que li va preguntar si seria capaç de tornar la vista a la seva filla sega.El sacerdot va acceptar i en nom del Senyor va obrar el miracle. Asterius i tota la seva família es van convertir al cristianisme. Tot i això Sant Valentí va ser executat un 14 de febrer.<br />
Mentre va estar tancat ,el seu carceller li va demanar que dones classes a la seva filla Júlia i a base de lliçons i hores junts Valentí és  va enamorar de la noia. La vigília de la seva execució, li va enviar una nota de comiat  a la que va firmar amb les paraules &#8220;el teu Valentí&#8221;.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de mblay2 a AMOR OMNIA VINCIT</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/02/15/amor-omnia-vincit/comment-page-1/#comment-137</link>
		<dc:creator>mblay2</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 16 Feb 2012 21:11:33 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=493#comment-137</guid>
		<description>Molt bé, Martín! Moltes gràcies pel teu comentari.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Molt bé, Martín! Moltes gràcies pel teu comentari.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Comentari de Martin a AMOR OMNIA VINCIT</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/roma/2012/02/15/amor-omnia-vincit/comment-page-1/#comment-136</link>
		<dc:creator>Martin</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 16 Feb 2012 19:30:32 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/roma/?p=493#comment-136</guid>
		<description>En la mitologia grega, &#039;Eros (en grec antic ????) era el déu primordial responsable de l&#039;atracció sexual, l&#039;amor i el sexe, venerat també com un déu de la fertilitat. En alguns mites era fill d&#039;Afrodita i Ares, però segons El banquet de Plató va ser concebut per Porus (l&#039;abundància) i Penia (la pobresa) en l&#039;aniversari d&#039;Afrodita. Això explicava els diferents aspectes de l&#039;amor.
De vegades era anomenat, com Dioniso, Eleuterio (??????????), &#039;el llibertador&#039;. El seu equivalent romà era Cupido (&#039;desig&#039;), també conegut com Amor
D&#039;acord amb la tradició iniciada per Eratóstenes, Eros era principalment el patró de l&#039;amor entre homes, mentre Afrodita presidia sobre l&#039;amor dels homes per les dones. La seva estàtua podia trobar-se en les palestres, un dels principals llocs de reunió dels homes amb els seus estimats, ia ell feien sacrificis els espartanos abans de la batalla. Meleagro recull aquest paper en un poema conservat en la Antologia Palatina: «La reina Cipria, una dona, aviva el foc que embogeix als homes per les dones, però el propi Eros convenç la passió dels homes pels homes.»</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>En la mitologia grega, &#8216;Eros (en grec antic ????) era el déu primordial responsable de l&#8217;atracció sexual, l&#8217;amor i el sexe, venerat també com un déu de la fertilitat. En alguns mites era fill d&#8217;Afrodita i Ares, però segons El banquet de Plató va ser concebut per Porus (l&#8217;abundància) i Penia (la pobresa) en l&#8217;aniversari d&#8217;Afrodita. Això explicava els diferents aspectes de l&#8217;amor.<br />
De vegades era anomenat, com Dioniso, Eleuterio (??????????), &#8216;el llibertador&#8217;. El seu equivalent romà era Cupido (&#8216;desig&#8217;), també conegut com Amor<br />
D&#8217;acord amb la tradició iniciada per Eratóstenes, Eros era principalment el patró de l&#8217;amor entre homes, mentre Afrodita presidia sobre l&#8217;amor dels homes per les dones. La seva estàtua podia trobar-se en les palestres, un dels principals llocs de reunió dels homes amb els seus estimats, ia ell feien sacrificis els espartanos abans de la batalla. Meleagro recull aquest paper en un poema conservat en la Antologia Palatina: «La reina Cipria, una dona, aviva el foc que embogeix als homes per les dones, però el propi Eros convenç la passió dels homes pels homes.»</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
