Darrera el tronc de molts arbres s’amaga, segons els grecs, el cos d’una jove que per desamor s’ha convertit en escorça. Aquest és el cas de la princesa de Tràcia Fil·lis, que es va enamorar de Demofont, el fill del rei Teseu d’Atenes, que va arribar a les seves costes després de la desfeta de Troia. La jove de seguida se n’enamorà i es prometeren. Ell però, sentia enyor per la seva terra i se n’anà. La princesa l’esperava, dia rera dia, any rera any i allí morí, de pena esperant-lo. L’enterraren i en aquell lloc hi sortí un arbre, un ametller sec. Quan Demofont va saber de la mort de la seva estimada, retornà i s’abraçà al tronc plorant-la. Ens diu el mite que l’arbre florí, com si s’alegrés de la tornada del promès, amb unes flors blanques molt belles i oloroses. I així, cada febrer l’ametller ens regala aquesta alegria,aquest perfum, aquest petit preludi de la primavera en uns dies freds i grisos.

La Candelera és una festa cristiana que commemora la Presentació de l’Infant Jesús al temple i la Purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal. La festa és hereva d’antics costums romans celebrats durant les Parentalia i que segueix un esquema present en els ritus de purificació obligatoris que havien d’acomplir en temps de Jesucrist, les mares que acabaven d’infantar.Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l’entrada de branques florides o els balls i festes de l’Ós, l’animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Demèter també buscava la seva filla amb torxes enceses. Et saps el mite?