SALAVRIS

Hem buscat diferents jocs simbòlics del romans com ara comprar i vendre, jugar a pentinar-se, a maquillar-se, a les cuinetes… I hem vist que els nens romans i els nens del segle XXI juguen amb les mateixes coses.

El carnestoltes deriva  del llatinisme “carnes tolere”. Els seus orígens els hem de buscar en ‘una festa pagana, la qual pretenia lliurar-se d’aquelles privacions que arribaven acompanyades amb el període de la Quaresma, que es caracteritzava per la duresa, repressió i sacrifici. Per això, la gent feia el que no podria fer en els propers dies, sobretot, consumien quantitats desmesurades de carn porcina ja que, per exemple, en el cristianisme, durant el divendres de Quaresma està prohibit menjar carn.

Hi ha teories d’alguns estudiosos on es pensa que el nom de carnaval pot derivar de “carru navilis”, el qual era un vaixell que transportava les bacanals. Una bacanal era un culte romà a Dionís/Bacus, déu del vi, on es trencava desenfrenadament amb el convencionalisme i formalitat de l’època. I, conseqüentment, es creu que aquesta festa pot tenir els seus orígens en aquesta celebració grega, en les festes saturnals romanes que celebraven la fi de l’hivern o, fins i tot, en festivitats de l’època egípcia.

Qui era Eros? Quin era i és el seu poder? Aquí us deixo un enllaç per saber-ne més. Qui serà el primer a relatar a la nota la seva història.

Amb aquest article comencem un recorregut per diferents festivitats del calendari romà, que hem estat elaborant tots junts a classe.  Cada 15 de febrer  els romans  en honor al déu Luperc sacrificaven  cabres i un gos. Després, dos joves, despullats només amb  les pells dels animals sacrificats, corrien entorn del Palatí i colpejaven amb tires de les pells les dones que desitjaven d’ésser fecundes. Un dels rituals que feien era ficar dins una capsa els noms de noies adolescents, aquella que fos escollida a l’atzar seria la companya durant tot un any. Aquelles festes van arribar a ser tan sonades que els pares de l’església van considerar necessari acabar amb elles. Per això, van buscar un nou patró, San Valentí. El bisbe Valentí casà en secret moltes parelles, quan l’any 207 d.C, l’emperador Claudi va prohibir el matrimoni, ja que necesitava soldats per la guerra i els casats no volien deixar les famílies. La desobediència li va costar la mort.

Aquests dies estem estudiant la figura de Sòcrates a la matèria de grec de segon de BAt. Hem llegit els Núvols d’Aristòfanes. Hem traduït fragments de Xenofont i de Plató.  Hem vist fragments de la pel·lícula de Rosellini i cada vegada estem més aprop de saber qui fou aquest personatge tan important. O no? O com més el coneixem, cada vegada en sabem menys….Aquí us deixo un àudio amb una dramatització sobre la seva mort. L’última tasca del moodle consisteix precisament a fer una biografia visual de Sòcrates. Algú s’atreveix a  posar-li imatges?

Dramatització sobre la mort de Sòcrates de la Cadena Ser

I precisament, avui, l’Elisabeth m’ha dit que Sòcrates i la seva colla de filòsofs també van ser motiu de sàtira al Polònia d’ahir. Doncs aquí va el vídeo: Els clàssics es reivindiquen

Aquest és el vídeo resultat del projecte de final de curs dels alumnes d’optativa de llatí de 4rt ESO del curs 2009-2010. Enhorabona, vam fer una gran feina!

Darrera el tronc de molts arbres s’amaga, segons els grecs, el cos d’una jove que per desamor s’ha convertit en escorça. Aquest és el cas de la princesa de Tràcia Fil·lis, que es va enamorar de Demofont, el fill del rei Teseu d’Atenes, que va arribar a les seves costes després de la desfeta de Troia. La jove de seguida se n’enamorà i es prometeren. Ell però, sentia enyor per la seva terra i se n’anà. La princesa l’esperava, dia rera dia, any rera any i allí morí, de pena esperant-lo. L’enterraren i en aquell lloc hi sortí un arbre, un ametller sec. Quan Demofont va saber de la mort de la seva estimada, retornà i s’abraçà al tronc plorant-la. Ens diu el mite que l’arbre florí, com si s’alegrés de la tornada del promès, amb unes flors blanques molt belles i oloroses. I així, cada febrer l’ametller ens regala aquesta alegria,aquest perfum, aquest petit preludi de la primavera en uns dies freds i grisos.

La Candelera és una festa cristiana que commemora la Presentació de l’Infant Jesús al temple i la Purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal. La festa és hereva d’antics costums romans celebrats durant les Parentalia i que segueix un esquema present en els ritus de purificació obligatoris que havien d’acomplir en temps de Jesucrist, les mares que acabaven d’infantar.Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l’entrada de branques florides o els balls i festes de l’Ós, l’animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Demèter també buscava la seva filla amb torxes enceses. Et saps el mite?