EL PAS DEL TEMPS: EL FUTUR PRESENT
29 02 2012Rostres amb vida amb repós. Mirades. Vivències. Existència. Tota una vida. Els extrems es toquen: persones de 12 a 80 anys juntes. Els uns trasmetent experiència i vida i els altres il·lusió amb tota una vida per davant. Vida que els altres ja han viscut.
I és cert que els camins del cervell són tan llargs, importants i vitals com desconeguts i increïbles. Per tant, des de la perspectiva de l’edat i l’experiència, els alumnes grans de l’escola assistim i participem en un dels moments en què costa entrar-hi per la desconeixença del fet, però que un cop enfarinats costa molt anar-se’n. Per què? Doncs perquè som humans i el que hem vist i escoltat ens ha conmogut. La grandesa i misèria de la vida es barregen en un món on la sensibilitat, les mirades, els somriures, l’acceptació, la resignació i els interrogants han esdevingut l’essència d’aquesta trobada.
Cap de nosaltres ens esperàvem que fos així, ja que no sabíem ben bé en què ens trobaríem. És una experiència dura, que depenent dels nostres camins i destins, ens trobarem en major o menor mesura quan arribem a grans.
Ben bé real.
Toni Mateu.
Classe de 6è.
Rocalba.
Categories : Curs 6è





