Enguany, a banda de ser Any Espriu, també se celebra el centenari del naixement d’altres escriptors.  Un d’ells és la poeta Joana Raspall, nascuda el 1913 a Barcelona, però vinculada de fa molts anys a Sant Feliu de Llobregat, la capital de la nostra comarca, el Baix Llobregat.

Els poemes de Joana Raspall són ideals per treballar a l’escola, ja que normalment s’entenen sense dificultats. Anem a provar-ho amb aquestes sargantanes:

Les sargantanes

Arran del camí,
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.

Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
- És meu, aquest lloc! -
orgullós els crida.

Elles fugen lluny
per salvar la vida.

I mentre el serpent
xiulant les provoca,
l’aixafa un tractor
com qui fa una coca.

1. Fes una breu descripció biogràfica de Joana Raspall.

2. Digues què explica el poema.

3. Analitza’l formalment: quantes estrofes i de quants versos, quantes síl·labes a cada vers (marca les el·lisions i sinalefes), les rimes, els versos masculins o femenins…

4. Busca-hi figures retòriques.

“Nen amb sargantana” de Francisco López, a la plaça de la Vila

El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardofranquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, és una obra que continua estant llesta per ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. Aquesta és la grandesa de l’obra i el que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalans.

 

Conferència amb Tessa Calders: “Centenari del Naixement d’en Pere Calders”

20/11/2012   Hora: 21:00 Lloc:  Restaurant Casa Alcaide

Tessa Calders donarà la segona conferència del curs 2012-2013, al Restaurant Casa Alcaide, seu del Rotary Club El Prat.

El Rotary Club El Prat s’afegeix amb aquesta conferència als actes que durant l’any 2012 es celebren en commemoració del centenari del naixement de l’escriptor Pere Calders, un dels autors catalans més publicats i estimats de la literatura catalana del segle XX.

La seva obra, que s’ha traduït a 14 llengües, “va combinar sempre la literatura i periodisme, traspassant la realitat amb la seva aguda mirada, que actuava sovint com un ganivet” (Laura Borràs, comissària de l’Any Calders).

Per aproximar-nos a la vida i obra de l’escriptor ens acompanyarà la seva filla, Tessa Calders, professora titular de la secció d’hebreu i arameu del departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona, presidenta de l’Institut Privat d’Estudis Món Juïc, l’objectiu del qual és la recerca i la difusió del judaisme català i la promoció i publicació de la investigació d’alt nivell en llengua catalana.

La conferència, en què es presentaran imatges de la vida de l’autor comentades per la Tessa Calders, acabarà amb el col·loqui habitual entre tots els assistents.

Organitza: Rotary Club El Prat

El preu del tiquet per sopar és de 30 €. Podeu fer les vostres reserves per telèfon al Restaurant Casa Alcaide 93 379 10 12 ó per correu electrònic a rotary@elprat.net

Font: Agenda del Prat

Per saber-ne més, utilitzem un apunt previ  sobre l’autor, d’aquest mateix bloc, i un document sobre el llibre. Bona lectura!

Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner, el nostre “pirata nacional”: cunyats, ninotaires i escriptors (font de la imatge)

• Llegiu l’article atentament; si cal, dues o tres vegades, fins a copsar-ne les idees principals.
• Marqueu de manera visible (amb llapis o bolígraf vermell o amb retolador fosforescent) els punts on hi ha la informació més significativa del text. Després d’una lectura atenta, us adonareu que hi ha algunes parts del text que tenen més rellevància i que d’altres –fins i tot paràgrafs sencers– podrien suprimir-se sense que es perdés la informació bàsica del text.
• Feu unes notes, bé sobre el mateix text, bé en un full, que expressin les mateixes idees que heu marcat, però amb unes altres paraules: no copiant les frases originals.
• Escriviu un primer esborrany a partir de les notes preses, no pas a partir de l’original, altrament seria massa llarg i semblaria una tria de frases del text en comptes d’un resum (malauradament és el que fa molta gent). Si és possible, uniu les idees contingudes en les vostres notes en una seqüència lògica. No cal que sigui en el mateix ordre en què apareixen en el text, tot i que és possible que sigui la manera més senzilla de fer-ho.
• Repasseu el text que heu escrit i esporgueu-lo de tot allò que sigui innecessari, com ara alguns adjectius o d’expressions del tipus: “El text en el seu primer paràgraf explica…·, “Jo crec que…” (un resum no és un escrit subjectiu), “En resum, l’article estudia…”, “convé destacar que el treball…”.
• Si el resum ha de limitar-se a un nombre determinat de paraules o d’espai i us heu passat, cerqueu expressions sinònimes més breus. Per exemple, expressions com ara “es va prendre un gran nombre de mostres” pot substituir-se per “es van prendre moltes mostres”; “plantes, algues, cianobacteris i la resta d’organismes autòtrofs”, per “tots els organismes autòtrofs”.
• Finalment, feu una lectura completa del resum, corregint tots els errors sintàctics i ortogràfics que detecteu.

Per altra banda, hi ha també algunes recomanacions negatives és a dir, allò que no s’ha de fer. Un resum no pot…

• …tenir una llargada semblant al text original.
• …ser tan breu que no contingui la informació rellevant.
• …contenir informació o conclusions que no es trobin en el text, encara que siguin certes.
• …copiar fragments sencers del text original.

Aquestes pautes són una adaptació de l’apunt “Com fer un resum” del bloc La lectora corrent. (Gràcies, Mercè Piqueras!).

lasetmana.cat

Maria i jo, de Maria i Miguel Gallardo. L’autèntica història d’un pare dibuixant i la seva filla autista. Un llibre il·lustrat i escrit amb molta sensibilitat.

Contes per a nens i nenes políticament correctes de James Finn  Garner. Potser no és tan políticament correcte, però és molt divertit.

Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. La temperatura a la qual crema el paper. Quan cremar llibres vol dir intentar cremar idees. D’un autor que acaba de deixar-nos.

La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una aventura fantàstica que no deixa gens fred.

Cor de roure d’Emili Teixidor. Una novel·la d’intriga d’un gran escriptor molt recentment traspassat.

Els jocs de la fam de Suzanne Collins. Un món postapocalíptic convertit en supervendes.

Contes del geni de la fantasia de Gianni Rodari. Sis narracions d’un escriptor italià imprescindible.

Camps de maduixes de Jordi Sierra Fabra. Un clàssic reeditat d’un escriptor de literatura juvenil d’èxit.

El guardià en el camp de sègol de J. D. Salinger. Un clàssic universal.

Trajecte final de Manuel de Pedrolo. Set relats breus. Més ciència ficció d’en Pedrolo!

Jo, robot d’Isaac Asimov. De la millor ciència ficció.

Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona de Colomino i Palomé. Un còmic molt ben narrat i ambientat, d’autor pratenc.

No cal que em feu cas en aquesta tria. Però feu-me cas en una cosa: llegiu. Viureu altres vides! Molt bon estiu!

- La primera versió (oral i escrita) de la història.

- Alice Liddell, La nena que inspirà Carroll.

- A través del mirall, la segona part de la història.

- Alícia al cinema i la televisió.

- Lola Anglada i Alícia.

- Albert Rué i Alícia.

- Salvador Dalí i Alícia.

Instruccions del treball.

Termini: 29 de  maig.