El passat 19 de febrer alguns alumnes de l’institut van tenir ocasió de participar en una trobada amb la poeta lleidatana Dolors Miquel. L’acte va ser presentat per en Xavier Giménez, del Cèntric, i la professora de català Teresa Codinas. Abans, amb l’artista local Òscar Solsona i el professor Joan Puigmalet, havien enregistrat un vídeo on recitaven poemes i es feien preguntes sobre l’ofici d’escriure. Els alumnes van poder gaudir de les fantàstiques dots de recitació de Dolors Miquel i d’un diàleg que sempre és positiu.
Us recomano molt que veieu aquest musical de TV3 on un dels papers principals és d’un actor pratenc, l’Arnau Puig.
El retaule del flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del tardofranquisme. En aquest context polític i amb aquesta obra s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.
Servida com una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia, és una obra que continua estant llesta per ser servida en qualsevol època de l’any o de la història, tan vàlida ara com fa més de trenta anys. Aquesta és la grandesa de l’obra i el que la qualifica com a clàssic contemporani del teatre i de la literatura catalans.
Llegir 12 llibres en un sol estiu potser és agosarat. Però si us deixeu temptar per simplement una d’aquestes lectures, no haureu perdut el temps. N’hi ha per a tots els gustos.
Maria i jo, de Maria i Miguel Gallardo. L’autèntica història d’un pare dibuixant i la seva filla autista. Un llibre il·lustrat i escrit amb molta sensibilitat.
Contes per a nens i nenes políticament correctes de James Finn Garner. Potser no és tan políticament correcte, però és molt divertit.
Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. La temperatura a la qual crema el paper. Quan cremar llibres vol dir intentar cremar idees. D’un autor que acaba de deixar-nos.
La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una aventura fantàstica que no deixa gens fred.
Cor de roure d’Emili Teixidor. Una novel·la d’intriga d’un gran escriptor molt recentment traspassat.
Els jocs de la fam de Suzanne Collins. Un món postapocalíptic convertit en supervendes.
Contes del geni de la fantasia de Gianni Rodari. Sis narracions d’un escriptor italià imprescindible.
Camps de maduixes de Jordi Sierra Fabra. Un clàssic reeditat d’un escriptor de literatura juvenil d’èxit.
El guardià en el camp de sègol de J. D. Salinger. Un clàssic universal.
Trajecte final de Manuel de Pedrolo. Set relats breus. Més ciència ficció d’en Pedrolo!
Jo, robot d’Isaac Asimov. De la millor ciència ficció.
Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona de Colomino i Palomé. Un còmic molt ben narrat i ambientat, d’autor pratenc.
No cal que em feu cas en aquesta tria. Però feu-me cas en una cosa: llegiu. Viureu altres vides! Molt bon estiu!
Auditori Cèntric Espai Cultural
Dimecres, 18 d’abril a les 20 h
Dins del cicle “Veus robades” actors i actrius catalanes posen veu als/les poetes de tots els temps, acompanyats d’un instrument musical.
El muntatge manlleva l’expressió “Em patina la mandarina”, del poema “Pessetes i pastetes” de Joan Brossa (que podeu veure al final d’aquest apunt).
L’espectacle sorprèn a l’espectador tant per l’atrezzo singular de les dues intèrprets com per la inusual posada en escena. Inicien l’itinerari poètic amb ulleres fosques orlades de d’un cridaner blau fluorescent, i l’escenari es va omplint d’elements inesperats, des d’una pissarra fins a un megàfon i des d’un paraigua fins a un saxofon de joguina que només emet bombolles.
Una bona proposta per aquells que s’atreveixin a tastar per primera vegada la poesia catalana contemporània o vulguin veure en directe la faceta més actoral de la cantant del grup Pastora.
“Pessetes i pastetes”
Hi ha qui enterra i governa,
qui viu de l’embolic
al club o a la taverna,
igual pobre que ric.
Qui muda de bandera
i amb or tot ho pot fer:
el mar a la peixera,
el bosc al jardiner.
Hi ha qui neix amb estrella
i es fa llop sobirà,
i qui neix amb esquella
i munta en fums d’altar.
A tots ells, els patina,
amor, la mandarina.
Joan Margarit ha treballat tota la seva vida com a poeta i arquitecte. Es tracta d’una de les veus més conegudes i valorades de la poesia d’avui i, des del 2008, també és la més premiada: Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya per Casa de Misericòrdia i per aquest mateix poemari, Premi Nacional de Poesia espanyol. De la seva obra en català podem destacar Els primers freds: Poesia 1975-1995, que conté diversos llibres. Estació de França (1999), Joana (2002, 2008 ed. amb CD), Càlcul d’estructures (2005), Misteriosament feliç (2008), Noves cartes a un jove poeta (2009), No era lluny ni difícil (2010).
Presentació a càrrec de Joan Puigmalet i alumnes de l’Institut Estany de la Ricarda.
Amb la col·laboració de Tintablava. Associació d’escriptors del Prat i la Institució de les Lletres Catalanes.
