El divendres 1 d’abril els alumnes de 5è vam anar d’excursió al Bosc de la Pepa.

Hi vam anar per recollir materials pel teatre.

 

Vam travessar la via del tren per sota, i vam sentir cants d’ocells. Al cap de poc caminar vam veure un niu d’ocell, vam veure que hi sortia una garsa. D’aqui uns dies ja no es veurà, perquè l’arbre haurà fet fulles i haurà florit. Vam continuar caminant uns 10 metres i ens vam trobar l’hort de l’avi de l’Ariadna, allà vam parlar de com orientar-nos, per on surt el sol és l’est i per on es pon és l’oest, el nord és. Si tu poses la mà dreta a l’est i l’esquerra a l’oest, el que et queda a davant és el nord, i el que et queda a darrera és el sud. Al cap d’uns 5 minuts caminant ens vam trobar una rata que se l’estaven menjant unes formigues i unes mosques. Allà hi havia l’entrada al torrent. Vam caminar un troç del torrent i vam atravessar un camp. Al final del camp vam parar-nos a parlar de les serralades que es veuen als Pirineus, la Teresa ens va explicar que en una d’aquelles serralades hi treballava abans. Vam girar cap a la dreta i vam esmorzar. Com que no teniem que haver anat cap a la dreta, vam tornar i vam anar cap a l’esquerra. Vam estar parlant en la diferencia entre el camp i el bosc. Vam continuar caminant fins que vam arribar al dipòsit i la Nina ens va explicar que ella estava estudiant quin recorregut feia l’aigua per arribar a les cases fins a arribar al mar. Ens va explicar que l’aigua de Bordils i la de Celrà la varreigen perquè la de Bordils no es bona, desprès l’aigua puja al diposit i es filtra i l’aigua vaixa i es reuneix al Bar Plata i s’en va cap a cada casa.Pel camí vam trobar petjades de porcs senglars i de gossos.

Vam continuar caminant i anavem agafant espàrrecs i plantes pel teatre.

Vam arribar al costat de la casa d’en Tomàs, en una pineda hi vam dinar, tota la classe vam jugar a fet i amagar.

Vam tornar cap a l’escola.

Varem agafar l’autobús, i vam anar fins a Sant Climent de Peralta. Al arribar, vam agafar un camí de terra, al costat, hi havia una granja d’estruços. A l’entorn hi havia arbres(alzines, pins,…) i bolets.

Al arribar a la carbonera, el senyor Lluís Pla, ens va explicar: que la carbonera fa carbó, cosa que ara no s’utilitza tant però això ja ho saviem. Abans s’utilitzava: per els trens, els vaixells de vapor, el foc, les barbacoes, la cuina,…

Com es construeix:

·         Primer s’ha de buscar un lloc pla sense plantes.

·         A continuació s’ha de posar llenya d’alzina, deixan el forat central,l’ull de la carbonera , despres hi posen troncs prims a sobre dels troncs gruixuts, a sobre branques de bruc i per ultim terra.

·         Per encendre la carbonera hi posen troncs encesos per l’ull.

·         Quan la carbonera ja estava encesa i feien forats. La carbonera que vam anar tenia tres forats a la part d’abaix, i uns quants a dalt.

·         La carbonera té troncs rodons colocats de costat posats entre pedres. Serveixen per fer d’escala.

·          

Cada dos o tres hores s’hi ha de posar llenya (per l’ull) nit i dia per aixó tenen la barraca per dormir.

La temperatura és de 800 a 900 graus centigrets.

I una cosa molt inmportant la carbonera no crema, carbona perquè si no hi hauria cendre i carbó.

Tups    pangan    a   la  paret  del  Cosmocaixa  ca  asplican   la  historia  de

  la  bida  igual  ca  la  linia  de  la  historia  de  la  nostra  clase.

Prime  as  va  crea  la  terra.   Daspres  las  selulas,  daspres  as  ban    axistir   als   dinauris, daspres  ban   axistir   als   paristorics…

Us  animem  a  dasqubrir  la  historia  al  CosmocaIxa!

El dimecres dia 16 de març al matí, vam anar a Girona a fer una activitat de música i a visitar el museu del Cinema. Ens vàrem dividir en dos grups, cinquè i sisè barrejats i mentre uns feien l’activitat de música l’altre  visitava el museu del Cinema, després vam canviar.

El museu es va inaugurar al 1994, quan  l’ajuntament de Girona va comprar, a Tomàs Mallol, la col·lecció de vint mil aparells i vuit mil objectes de cinema de fins a cent cinquanta anys d’antiguitat, per això porta el seu nom.

Pel que fa la visita al museu, pel primer grup, molt bé, però el segon van haver de fer la visita amb menys temps i ens hauria agradat poder-nos-hi  estar més.

Les sales estant  distribuïdes començant pel material més antic fins al més modern. Primer hi havien les ombres xineses, també es podia veure una pel·lícula feta amb aquest format, van ser creades al segle VI. Ens va sorprendre molt que les poguéssim tocar, creiem que eren les mateixes amb les que hi havien gravat la pel·lícula. Ens  va sobtar, que aquestes tinguessin dos mil anys d’existència! Es va començar a construir a Xina tal com indica el seu nom.

Vam veure la càmera obscura, les joguines òptiques, la llanterna màgica, l’inici de les primeres càmeres de fotografiar antigues, que eren molt grans i tardaven gairebé trenta minuts a captar la imatge a la placa. Per últim vam visitar la sala on hi havia, un cinematògraf, inventat pels germans Lumière, va ser el primer aparell que gravava i projectava petites filmacions de  menys d’un minut de durada. Les molt conegudes per nosaltres “Vistes Lumière”

Al final hi havia una sala de projecció d’un cinema de cinquanta anys d’antiguitat i una altra amb vestits i objectes originals de diferents pel·lícules.

Pensem que la visita ha estat molt interessant perquè hi havíem anat a infantil o cicle inicial i com que érem molt petits ja no ho recordàvem gaire. A més ha anat bé anar-hi aquest curs  que fem el taller de cinema.

Si voleu saber-ne més és molt interessant la pàgina web del museu del cinema, podeu anar a l’adreça: http://www.museudelcinema.cat/ct/c1.html  (Passejant pel museu)

 

                                                       ALUMNES DE 6è

 

Estem estudiant el nostre poble i el dimecres 30 de març vam fer una sortida en bicicleta per conèixer millor alguns llocs de Bordils.

Vam passar pel carrer Almeda i quan vam arribar al carrer Montserrat ens vam aturar per veure el castellet que ara és Can Xapa, allà vam poder conèixer les muralles del castell i les espitlleres.

En acabat, vam anar cap a el Camí de Medinyà, vam seguir tot recte cap al Barri del Molí i ens vam trobar l’Alzina centenària, es diu l’Alzina reclamadora perquè abans tenia una copa molt plena i li posaven vesc que és una herba especial per que fa desmaiar els ocells i d’aquesta forma els caçadors no els han de matar amb l’escopeta. Allà vam poder observar que l’Alzina és un arbre que té fulla tot l’any. Desprès vam seguir pedalant cap a la Canova vam seguir tot recte i ens vam trobar el Ban d’Amunt. Al Ban hi havia 2 tipus d’arbres de fulla caduca, els plàtans i els pollancres, aquests arbres tenen diferències, una és que els plàtans tenen la soca molt grossa i en canvi els pollancres no, una altre és que els plàtans tenen el tronc del color de la roba dels soldats i els pollancres el tenen gris.

Desprès de tot, vam recular i vam anar a visitar el Roure. Al final del matí, vam tornar cap a l’escola pel Barri de les Hortes.

El divendres 25 de Febrer del 2011 els nens i nenes de l’escola de Bordils va anar al Montgrí. P3 i p4 van anar fins a l’ermita de Santa Caterina, p5, 1r, 2n i 3r fins a la creu i 4t, 5é i  6é fins al castell de Montgrí. Cap a la una del migdia ens vam reunir tots per dinar a l’ermita de Santa Caterina, per dinar vam menjar macarrons, pa i salsitxes i de postres coca. Els de 3r vàrem fer 2 o 3 cabanes amb troncs, pedres, fulles… també vam jugar a fet i amagar, pica paret, lladres i polis etc. Al cap duna estona les mestres ens van crida perquè ja era hora de tornar a l’escola, quan vam arriba faltaven 10 minuts i vàrem aprofitar perquè tots pensessim una paraula amb el significat de la sortida, com per exemple, excursió, cansada, cabana, macarrons, diversió, caminada, creu, Caterina, castell, llarder…

 

EINES D’ABANS

Utilitzaven el sílex, que és un mineral que talla molt, per  tallar la pell dels animals, per matar-los, tallar la carn, les fruites, etc. L’utilitzaven  com un ganivet, però es feien mal a les mans i van decidir posar-hi una fusta amb un tall al mig on hi ficaven el sílex.  Quan tallaven es feien

Agafaven sílex i una banya de cérvol i la acostaven  al sílex  i els hi quedaven dents.

I ja tenien un ganivet.

 

 

CABANES

Hi havia cabanes per guardar el menjar, era el graner, i per viure. Les construïen arran del llac. Les cases que estaven a primera fila les alçaven amb  troncs clavats dins l’aigua, perquè no s’inundessin. 

El graner el feien  a segona fila perquè  no hi entres aigua. A terra hi posaven pedres i troncs, perquè feia malbé el menjar.

 

CONSTRUINT LA  CASA

Per fer la cabana agafaven fang hi posaven les pedres entremig i a sota una altra  capa. El terra el feien de fusta i posaven pells d’animals, roba de sac. El sostre estava fet amb cordes, troncs, balca i bruc. Amb el fils lligaven el sostre amb troncs, a sobre hi posaven balca del llac d’allà a prop.

A dintre de les cabanes hi havia penjats ossos de bou xai i altres animals.

 

ANIMALS

Els prehistòrics tenien unes llances molt llargues i la punta era de silex, els animals els i feia una ferida.

Els ànecs els estabornien amb una llança diferent que es deia estabornidor, era una llança  amb la punta arrodonida.

 

 

COM S’ABRIGAVEN

Mataben animals i treien la carn,  la tiraven i es quedaven la pell per abrigarse. El  que quedava enganxat, com la sang, les restes de carn, ho treien amb una altra pedra.

 

 

 EL FOC

Per fer foc agafaven una fusta amb forats, un pal prim i un arc. Enrotllaven el pal a  l’arc i el fregaven. L’arc  servia per estalviar-se força,  quan sortia  una guspira la ficaven a dins d’un niu de pell de ovella feien una bola i començaven a bufar fins que sortia fum i desprès ho ficaven a dins de un niu de palla  i   bufaven fins que sortia flama, però l’han de posar al terra per no cremar-se.

 

 

FOC– caliu, espurna, guspira, flama,

 

PÀGINES WEB

http://www.evoluciona.org/documents/00/ca/wide/content/inici/didactica_evolucio/recursos_didactics/eudald_ho_explica/com_feien_foc.html COM ES FA EL FOC?

 

 

http://2.bp.blogspot.com/_b9vS1v3S-nI/SpgTY0hIJLI/AAAAAAAACMI/NASKR2NU_xk/s1600-h/cases2.jpg  CASES  FLOTANTS DE BIRMANIA (Araceli Merino)