Abans a  la façana hi ha via 3 portes per una entraven els nens, per laltra  les nenas i per la del mig els mestres. On ara hi ha lantrade hi havia una biblioteca

Anys anrera les finestres  del pati petit eren més grosses i ara són mes petites.

Em descobert que entre mix de la porta i la finestra del manjador i al costat de la sala de mestras i abian unes linias. Ens pensem que hi habia una paret que separava l’escola dun cam de nogues fa 75 anys.

Un tros descola li cau mes rapit la pintura perque es bell i an mes capes i en cambi a laltra no perque es nou.

Alumnes de 2n

Aquest estiu,  vaig anar a Sèrbia. Un dia vam anar amb el meu  oncle  al zoo.  Alla vaig veure molts animals com per exemple: cocodrils, serps, vaig veure unes papallones molt acolorides i molt mogudes, ocells, micos, ratetes molt petites,  un dofí, una foca que saltava i no  parava de saltar,  vam veure molts i molts animals.

En el zoo ens vam trobar un senyora ,la Mari, que era molt amiga del meu oncle, ens va ensenyar tot el zoo i els  animals.

La mare d’una amiga meva ens va portar  a  un restaurant de Sèrbia. Em vaig divertir molt perquè vam jugar a “pilla pilla” i a amagar.

Una altra amiga que es diu Moni, em va convidar a dormir a casa seva perquè feia temps que no ens veiem. Vam estar tota la nit mirant una pel·lícula  molt divertida perquè tractava d’una senyora que tenia por de tot el que veia al seu voltant i  es posava a plorar i a cridar com una boja. A mi em va agradar molt, plorava de riure.

L’endemà quan el meu oncle em va venir a  buscar jo vaig  cridar  perquè a mi m’agradava estar amb ella, i el meu oncle m’hi va deixar quedar dos dies més. Em vaig posar molt feliç.

Quan vaig tornar a casa de la meva àvia ,trobava a faltar la meva amiga Moni.

A finals d’estiu havíem de tornar a Catalunya, jo no ho volia  perquè pensava que no tindria  amigues però em vaig recordar de  l’Olga, la Carla, l’Alba i l’Ariadna i això em va ajudar a tornar cap a Catalunya. Al cap d’uns minuts ja estavem a l’aeroport de Girona.

Em va fer una mica de pena anar me’n de Sèrbia però ja sabia que un altre any hi tornaria. Ja torno a l’escola i m’ho passo molt bé.

Alumna de 4t

El 19 de  juliol va ser l’aniversari de la meva mare. Vam anar a Viladasens que és  una casa molt petita i a dintre  hi ha llits que hi pots dormir, una nevereta molt petita, també hi ha una televisió, un sofà, una taula i més coses.

Allà va venir tota la família de la meva mare i ens ho vam passar d’allò més bé fins i tot van venir uns amics que és com si fossin de la nostra família. La meva tia va fer una coca boníssima  amb ratlladura de llimona i per sobre la va decorar amb fideus de colors. Estava boníssima i es va acabar en un tres i no res, no va durar ni un segon. Tothom en volia i jo vaig repetir dos o tres vegades.

Al pati de la casa hi ha una piscina i casi tots van portar banyador. Jo jugava amb les meves cosinetes a la piscina. Elles  portaven braçals i així podien nedar per tota la piscina. La Júlia, que és la més petita,  portava els braçals i un flotador. Li encantava posar el cap en darrera i mullar-se els cabells, però deia que l’aigua estava massa freda i de tant en tant anava sortint de la piscina.

Alumna de 4t

Un dia vaig conèixer en Miquel ,  és un nen de vuit anys, el vaig conèixer a l´Escala( un poble al costat del mar). Vam jugar a pescar peixos , crancs , meduses i gambetes.

Em va convidar a dinar a casa seva, vam menjar espaguetis a la carbonada eran boníssims!!!!!!

En Miquel, tenia 2 gossos, un es deien  Rocki i l’altre  Ris. Eren tots dos  de color negre . Al cap d’uns dies em va trucar i em va dir que marxava  a Mallorca a viure . No l’he tornat a veure més.

Els estius no són iguals des de  que ha marxat a Mallorca.  Algun dia demanaré permís als meus pares  per anar a Mallorca a veure al meu amic preferit .

ALUMNE DE 4T

EN   AL   BANC   ON  SUMIABA   COSAS    BONAS   I   DULENTAS  ESTAVA   SOLA.  MIRAVA  ALS  NENS  COM   JUGABAN.

ALS  DIAS  DE  TAMPESTA  ENMIG  DELS  ARCS   VEIA   UNA  CURTINA   DE  AIGUA. LAS   GALARIAS   SUMPLIAN  DE   NENS   QUE  CORRIAN. ME  AXACAVA,   NUMES,   PER  JUGA  UNA   MIQUETA ,  PER  FE   PIPI  I  PER   PANTINA  LA  CAMINO

NOVEMBRA  2009

ALUMNES DE PRIMER          

AFANYAT

RUC

QUE A LA FIRA

ET DUC

ALUMNES DE P3

El mes de març, de l’any 2007, vam començar a preparar el teatre. Fèiem els assaigs a la classe de 5è. Aquest espai és el meu racó preferit. Me’n recordo que un cop mentre fèiem l’assaig, se’ns va caure el decorat. Era i és una classe molt tranquil·la. Era la primera vegada que feia teatre. Per mi, fer teatre, era una cosa especial, m’agrada molt fer-ne, i m’havia esforçat una barbaritat perquè encara no sabia parlar bé el Català. M’inspirava molt, m’agafaven ganes de pintar i em venien al cap idees molt xules. Me’n recordo que, una vegada, vaig dibuixar la nostra escola. Avui en dia és la meva classe, i em continua inspirant.

Alumna de 5è

A finals de la primavera passada jugàvem a futbol al camp de terra. Feia molta calor. Ens cansàvem molt jugant i ens estiràvem sota el Liquidàmbar, aquell arbre que a la tardor, abans de quedar despullat, ens regala la seva bellesa amb les seves fulles rogenques. Allà hi havia herba fresca, jugàvem a tirar-nos al terra i no ens fèiem mal perquè hi havia herba. També fèiem piràmides humanes i ens explicàvem coses, ningú ens molestava i, per això, és el meu racó preferit. Ara no hi anem perquè fa fred però, quan torni la calor i estiguem cansats, de ben segur que hi tornarem! Alumne de cinquè