El Regal d’una Mirada Emocional
El regal d’una mirada emocional
Amb el vist i plau d’Humberto Maturana “No és la raó la que guia l’ésser humà, és l’emoció”, partint de la seva afirmació endinsem-nos en el camí de les emocions.
He volgut estrenar aquest bloc, amb una temàtica que fa un temps que ocupa gran part de la meva dedicació professional i personal.És dedicat a totes les persones que m’han ajudat i m’ajuden a créixer.
Fa poquet que viatjo com a mestra en el tren de l’educació, però fa molt de temps que sóc conscient que les emocions són i esdevindran gran part de la meva vida, la meva riquesa personal, el meu tresor.Fruit del meu interès, formació i hores de lectures neixen aquestes paraules per donar forma a un regal per a que serveixi d’ajuda a tots els professionals que es declaren creadors de climes emocionals.
L’amor i la intel·ligènciaDos mots sovint emprats pels professionals de l’educació, dos mots que amaguen un tou de coses interessants. I és que ambdues, són qualitats superiors de la ment i del cor, dues eines que ens ajuden a viure, a créixer, a aprendre, a estimar. En el cervell tenim un magatzem d’emocions i en el cor tenim un magatzem d’intel·ligència. Podem afirmar doncs, que els éssers humans comptem amb dues ments.Una ment racional associada a l’hemisferi esquerre del cervell, que és la seu del pensament lineal, i la seva tasca és la de dividir la informació per a construir l’anàlisi, gestionar el llenguatge, el càlcul, la lògica, la lectura així com també les normes establertes. Una ment intuïtiva que percep l’espai, la visió de conjunt, la imatge, és la integra a nivell emocional tot el que la raó ha analitzat. Percep el fons de la realitat, de la vivència, les emocions i els sentiments, i en conseqüència gestiona l’expressió gràfica, la música, els aspectes analògics i simbòlics, la profunditat i també l’espontaneïtat. És gràcies a les neurociències que avancem en el camí de la recerca científica vers el tema.
Què és una emoció? Una gran qüestió des del meu punt de vista. Una emoció és un estat afectiu experimentat al propi cos, és una reacció subjectiva i té gran influència en la nostra percepció davant les situacions de la vida.
Parlar d’emocions i d’intel·ligència emocional ha estat un tema poc tractar i considerat, s’ha considerat i es considera, més rellevant parlar i tractar la part més racional de l’ésser humà, deixant així la part més emocional en un segon pla.
Cada individu experimenta, sent les emocions de forma particular, depenent i rebent gran influència de les anteriors experiències viscudes. Val a dir que hi ha emocions innates, i d’altres que es poden adquirir. Les emocions posseeixen diferents components; d’una banda components conductuals: la manera que les emocions es mostren externament (expressions facials, mirades, accions, gestos, la comunicació no verbal, la distància física entre els interlocutors…), d’altra banda les emocions s’impregnen de components fisiològics: aquests són involuntaris i compartits per la resta d’individus (la sufocació, la respiració accelerada i l’augment del ritme cardíac, la dilatació pupil·lar, la sudoració…).
He arribat a la clara conclusió que la nostra intel·ligència emocional és la clau en la creació del clima a l’aula. És essencial llegir i tenir les emocions personals i íntimes a punt, per tal de poder llegir, despertar i mirar les de la resta. Cal per tant, endinsar-se, viatjar i aturar-se per tal de trobar-nos a nosaltres mateixos, cal emocionar-se per saber emocionar.
Com treballar les emocions a l’aula?Jo sóc del parer que les emocions poden rebre diferents tractaments i també poden rebre diferents possibilitats per a treballar-les. Potser, creant climes a l’aula d’escolta, en un ambient de confiança, amb l’objectiu d’aprendre i créixer en un ambient de relacions, d’afectes i mirades. On l’objectiu primordial i fonamental és el de connectar les emocions amb un mateix, saber què sento, perquè ho sento, per així poder veure’m a mi mateixa i veure als altres amb una postura positiva i objectiva, així com per a poder interactuar amb la resta d’individus de forma ajustada, receptiva i adequada.
Els infants quan arriben a l’escola ja porten un bagatge emocional que determina la seva conducta i la seva manera de relacionar-se amb l’adult i amb el grup d’iguals. Però l’infant a l’etapa de parvulari encara construeix i defineix la pròpia identitat, i aquesta construcció la porta a terme mitjançant la imatge que les altres persones li regalen d’ell mateix així com també de la identificació i la contraposició i intercanvis amb el seu entorn. Els infants necessiten una “motxilla molt especial” carregada de seguretat en un mateix, instruments de la comunicació no verbal (la mirada, el tacte, els gestos, …), la comunicació de sentiments, sensacions, gustos…., les normes de funcionament de la seva comunitat, així com també, mostrar empatia envers els individus que comparteixen el nostre espai i el nostre temps.
Per què treballar les emocions? És una pregunta que pot rebre multitud de respostes, tantes com persones. Des del meu punt de vista, i en primer lloc, perquè cal assolir un desenvolupament integral de l’individu, així doncs no podem caure en el parany de potenciar exclusivament en desenvolupament cognitiu, cal doncs desenvolupar la dimensió emocional. Hem estat educats per posar més atenció en el que pensem, i no tant en el què sentim. En segon lloc, perquè les emocions estan intrínsicament lligades al procés d’ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, despertar motivacions pot esdevenir motor d’actuació, per així generar emocions i sentiments positius. En darrer terme, i no menys important, treballar l’educació emocional ens pot servir per a la prevenció de la salut i per a millorar la qualitat de vida; els possibles trastorns podran ser resolts, incorporant habilitats per autogestionar les pròpies emocions si a priori s’han educat.
Des de la meva experiència i formació en la temàtica, estic convençuda que és important acompanyar i regalar a l’infant espais exclusius per a poder expressar, llegir i gaudir de les pròpies emocions, sensacions… en un ambient de valoració i autonomia, de creativitat i llibertat, d’opinió i de respecte individual i col·lectiu. Cal adonar-se’n de l’amor, de l’afecte, de l’estimació, el respecte, la seguretat, la confiança en un mateix, i tot plegat no és possible si un mestre o una mestra hi aboca una mirada. Cal proposar als infants mitjançant excuses artístiques, corporals, creatives, escenaris, activitats on puguem regalar-nos mirades i lectures emocionals, … on puguem disposar de més control per sentir el que és necessari sentir i no sentir el que no ho és, per així acceptar que la vida és la que és i no la que volem que sigui.Escenaris on la figura de l’adult, l’acompanya, el provoca, el desperta, el convida, l’aporta seguretat, el mira.
El treball de les emocions esdevé un tema complex, però a la vegada esdevé un tema necessari i un compromís de tota la comunitat educativa.
És un gran repte obrir camins, carregar-se de noves il·lusions, de creativitat, de renovades motivacions. Tots els canvis demanen esforços, suma d’ajudes, de mirades, …
Tant de debò puguem parlar en un futur no gaire llunyà amb més normalitat de les emocions, tant debò els professionals de l’educació continuem cercant noves respostes per a grans preguntes. Estic convençuda que una bona educació emocional assegura menys accidents, menys malalties, menys fracàs escolar… i més valoració de la convivència. Us convido a reflexionar envers el tema, us convido a aturar-vos i escoltar la música de les emocions.
Filed under: General | No Comments »