comunicació visual

La catedral de Girona conserva una joia del romànic: el “Tapís de la Creació”. L’espai “Pinzellades d’art” n’analitza el contingut i l’estructura.
No sé sap quan ni qui va fer el “Tapís de la Creació”, però es creu que pot datar del segle XI o del segle XII, ja que té inscripcions semblants a les dels llibres de l’època.
Curiosament, no es tracta d’un tapís, sinó d’un brodat fet amb fils de llana de colors sobre una base de lli. No es conserva sencer i té unes dimensions de cinc metres d’ample per quatre d’alt.
L’espectacular roda central està emmarcada per un rectangle. Al voltant de la roda hi apareixen representants els quatre vents.
Enmig de la roda hi ha la imatge de Jesús (Pantocràtor), jove i sense barba. Al seu voltant, les vuit imatges que hi ha entre els radis de la roda expliquen el Gènesi. Hi apareixen representats l’àngel de les tenebres, l’esperit de Déu, l’àngel de la llum, la creació del firmament, la separació de les aigües, la creació dels peixos i els ocells, Adam posant noms als animals i la creació d’Eva.
Enmig del rectangle que envolta la roda, entre les línies rectes, hi ha el personatge que simbolitza l’any, acompanyat per les estacions i els mesos, representats mitjançant els treballs agrícoles, com era habitual a l’edat mitjana.
La part inferior de l’obra, molt deteriorada, està dedicada a la història de la invenció de la creu.

“Pinzellades d’Art” dedica el capítol al “Beatus de la Seu d’Urgell”, una obra anònima exposada al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
Cap a l’any 786, l’abat del monestir de San Martín de Liébana, conegut pel nom de Beat, va escriure un comentari a l’Apocalipsi. A partir del segle X, d’aquesta obra se’n van fer còpies amb moltes miniatures o gravats. Aquests llibres es coneixen amb el nom de “Beatus” i, actualment, se’n conserven uns trenta.
Un dels més interessants és el “Beatus de la Seu d’Urgell”. Les seves il·lustracions impressionants mostren diverses escenes de l’Apocalipsi, l’escrit terrorífic de sant Joan sobre la fi del món. La història que plasma el “Beatus” va des del moment en què Déu posa la mà sobre el cap de Joan per inspirar-li les visions de l’Apocalipsi fins a les escenes del judici final.

La taula de Sant Miquel de Soriguerola és una mostra de transició del romànic al gòtic lineal. El programa “Pinzellades d’art” dedica el capítol a aquest frontal, exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC.
Aquesta pintura romànica de finals del segle XIII es va trobar en una petita església d’Urtx, a la Cerdanya. L’any 1932 va entrar a formar part de la col·lecció del Museu d’Art de Catalunya, avui anomenat MNAC.
La taula de l’església de Sant Miquel la va pintar el mestre de Soriguerola i, tot i que pertany al romànic, té alguns trets del gòtic lineal, ja que s’hi aprecia un intent perquè el moviment dels cossos sigui més natural.
L’obra, dividida en dues parts per una sanefa vertical amb motius vegetals, fa gairebé dos metres i mig d’ample.
A la part inferior esquerra hi ha l’escena del Sant Sopar, sense Judes, sobre un fons estelat. Els apòstols estan pintats amb un posat natural i fan gestos espontanis.
Damunt del Sant Sopar, tres escenes expliquen la llegenda del mont Gargano i la primera aparició de sant Miquel arcàngel. A la primera, un ramader dispara contra el bou que se li ha escapat, però la fletxa, miraculosament, canvia de direcció i fereix el ramader. A la segona escena, la gent del poble, meravellada pel miracle, corre a preguntar què ha passat. La tercera escena no s’ha conservat, però hi apareixia l’arcàngel sant Miquel explicant al bisbe que protegiria el mont Gargano i que havia fet el miracle perquè tothom ho sabés.
A la dreta de la sanefa es representa sant Miquel pesant les ànimes per saber si van al cel o a l’infern i discutint-ne el resultat amb el dimoni. L’entrada al cel es representa amb sant Pere acollint-hi les ànimes. Al costat, una altra escena mostra els que han entrat al cel asseguts en trons i gaudint de la glòria eterna. El color d’aquesta escena és una mostra de gòtic lineal.
A la part de sota hi ha representat l’infern, amb el dimoni intentant caçar les ànimes. Les ànimes condemnades són en una espectacular caldera i Satanàs, des del seu tron, dirigeix la crema.
A la dreta de tot, sant Miquel, dret damunt del drac de l’infern i armat amb un petit escut, es prepara per clavar-li la llança en forma de creu. El drac no es rendeix i fa que les serps de la cua li mosseguin el mantell i l’ala.

El mural de Sant Climent de Taüll

veure vídeo

El mural de Sant Climent de Taüll va ser pintat al segle XII. Té una finalitat didàctica, ja que, a l’edat mitjana, l’Església pensava que pintar passatges de la Bíblia a les parets de les esglésies era una bona manera de fer arribar el missatge de Déu als fidels.

Características de la arquitectura románica