comunicació visual

L’espai “Pinzellades d’art” analitza els detalls de l’obra de Rembrandt “Ronda de nit”, que es pot veure al Rijksmuseum, a Amsterdam.
En realitat, aquest quadre es diu “La companyia del capità Frans Banning Cocq i el seu lloctinent Willem van Ruytemburch”.
Es tracta d’un retrat de grup, un gènere habitual en el barroc holandès del segle XVII, que representa una companyia de milicians que es prepara per a l’acció. Al centre del quadre hi ha el capità i el lloctinent, i Rembrandt fa servir diversos detalls per marcar la jerarquia entre els dos militars.
“Pinzellades d’art” analitza els diferents personatges representats al quadre: els arcabussers, una nena o el mateix pintor.

“Las hilanderas”, de Diego Velázquez, combina dues escenes dins un mateix quadre: una de real i una altra de mitològica. “Pinzellades d’art” comenta amb detall aquesta obra, exposada al Museu del Prado de Madrid.
Durant molt de temps, “Las hilanderas” va ser considerat un quadre que simplement mostrava una escena del dia a dia del taller de Santa Isabel, on es teixien els tapissos del rei Felip IV. Una mirada detallada, però, va revelar que darrere l’escena trivial de les filadores n’hi havia una altra que representava la faula d’Aracne, recollida a les “Metaformosis” d’Ovidi.
Aquesta faula de la mitologia grega explica l’enfrontament entre la deessa Atena i l’orgullosa Aracne, una famosa teixidora que va acabar sent convertida en aranya per Atena.
Velázquez aconsegueix plasmar en aquesta obra una llum real, que fa possible fins i tot veure la pols que hi ha a l’aire. La llum també augmenta la sensació de profunditat del quadre.

El programa “Pinzellades d’art” dedica el capítol al conjunt dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró, del pintor barroc Antoni Viladomat.
A mitjan segle XVIII, Mataró era una de les ciutats més importants de Catalunya i, a més de rica, era una ciutat molt religiosa. Els servites i els franciscans, es van unir per aixecar la capella dels Dolors a la basílica de Santa Maria. L’encarregat de pintar-la va ser el barceloní Antoni Viladomat, un dels pintors més importants del barroc català.
Els franciscans van decidir que els quadres de les parets estiguessin dedicats al viacrucis, dividit en estacions en què s’explica el que li va passar a Jesús camí del mont Calvari.
A la tercera estació es mostra la primera caiguda de Jesús. Amb el cos ple de ferides després d’haver estat torturat, els soldats encara li donen més cops amb una actitud brutal.
A la quarta estació, Maria, que segueix el seu fill enmig de la multitud, es troba cara a cara amb Jesús. Viladomat va pintar aquest intercanvi de mirades amb un gran dramatisme.
Antoni Viladomat fa servir en aquestes pintures trets característics del barroc, com l’ús del color o de la tècnica de la perspectiva aèria, que fa possible percebre la profunditat entre els diferents plans de l’obra. A més, el barroc admira el dramatisme i la teatralitat, i Viladomat pinta Jesús amb molt de realisme, per fer-lo més pròxim a l’espectador.

Treball sobre Las Meninas de velázquez.