Arriba la primavera, als arbres els hi créixen les fulles i les flors comencen a florir. Una de les flors que dóna més vida al paissatge és la violeta (viola odorata), que significa “record”,” lleialtat” i “modèstia”.
A la mitologia es diu que les violetes  van néixer de la sang d’Atis quan es va autocastrar a sota un pi en un moment de bogeria induït per la deessa Cibeles, ja que l’havia jurat fidelitat , però després es va enamorar d’una nimfa i va voler casar-se amb ella.
A l’antiga Roma es diu que els déus, després de crear l’hivern, van fer totes les altres estacions; per exemple, d’ una bufada van apartar la neu i les aigües del rierol van començar a fluir, el sol va sortir d’entre els núvols i la gespa va començar a créixer; els déus, a causa d’això, van començar a plorar d’alegria i aquestes llàgrimes van caure sobre la terra i hi van brotar les violetes; per això, de vegades ,se les anomena com “llàgrimes de déus”. El color violeta és un dels símbols de Artemis o de Diana.

“Un ramito de violetas” explica la història d’una dona casada, d’unes cartes i d’uns rams de violetes que la fan revifar cada dia perquè recorda l’amor, però ella és modesta i lleial al seu espòs. La figura de l’home, el cigne, el misteri…Podria ser un mite?

Laia Manent

1r de Batxillerat.

Llicència de Creative Commons
El Llàgrimes de déus. per quod sumus, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Llicència.