La xocolata

Els  efectes de la xocolata:

De les substàncies químiques de la xocolata, la que en major probabilitat explica el seu efecte de benestar és la Feniletilamina (FEA) aquesta substància està present en una rajola rica en cacau.

La ingestió de feniletilamina provoca un augment de la glucosa a la sang i la pressió sanguínia augmenta. La combinació d’aquests dos efectes produeixen una sensació de benestar i dóna la impressió que un es troba més despert. També es creu que la feniletilamina pot desencadenar l’alliberació de dopamina. La presència d’aquesta substància química en el cervell fa que ens sentim feliços.  

No tothom suporta una ingestió brusca de feniletilamina, per això hi ha persones sensibles a la xocolata i si en mengen  poden patir un mal de cap violent. Això passa perquè la feniletilamina fa que les parets dels vasos sanguinis del cervell es contraguin i una acumulació elevada de FEA pot produir l’aparició de migranyes. Les persones sensibles a aquesta molècula també tenen dificultat per eliminar-la del seu organisme. De tota manera es creu que la feniletilamina no és una substància addictiva.  

Dins de la xocolata podem trobar un altra conjunt de substàncies que fan que aquest aliment és comporti de manera especial: Els greixos que conté la xocolata ( sobretot la negra) al contrari d’altres aliments greixosos com la nata, són greixos saturats de manera que no produeixen un augment del nivell del colesterol en la sang.La xocolata té un elevat valor energètic  per això s’ha de tenir cura d’ingesta en cas de sobrepes.

Els orígens:

La xocolata és va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de Mèxic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva composició, és barrejava el cacau amb pebre vermell, vainilla, mel, i altres components. Els asteques (segles XI a XVI), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat.

Una recepta senzilla: bombons amb cereals

Ingredients:
– Tres rajoles de xocolata per fondre
– Una mica de mantega pomada
– Cereals tipus “Special k”
– Peta zeta
– Gingebre confitat
– Xurruques

Passos:
Primer desfem al microones la xocolata trencada a trossos. La repartirem a parts iguals per cada varietat de bombó. Quan estigui desfeta, hi afegim una mica de mantega i ho barregem bé tot. Hem de tenir en compte que la xocolata es crema  fàcilment al microones, per evitar-ho la posareu un minut li donareu un parell de voltes amb una cullera i la tornareu a posar fins que quedi desfeta. Un cop desfeta i barrejada mb la mantega fereu tres porcions i anireu afegint els diferents components:  hi afegireu els cereals i,en una glaçonera, els posarem al congelador, quedaran molt originals perquè faran formes estranyes.

En una altra porció afegireu uns trossets de peta zata, no gaires, i els ficareu al congelador en una altra glaçonera. Experimentareu un estrany plaer.

Actueu igual amb el gingebre confitat.

Fem pràctiques, cada mes una “recepta”

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Octubre:Un sabó

L’oli usat a la cuina no es pot llençar a l’aigüera, és un residu contaminant, perquè no aprofitar-lo? Aquí teniu la recepta

Novembre: els productes de la neteja

Sovint utilitzem productes químics en la neteja diària, vegem algunes precaucions a tenir en compte, vegeu la perillositat d’alguns.

A continució podeu veure alguns pictogrames de perillositat i un llistat de productes comuns inclosos en cada categoria.

(dibuixos de Felix Vallés) .

Punt d’ignició baix
Allunyar-los de la font de calor

Metanol (esperit de cremar)
Etanol (esperit de vi)
Dissolvents de pintures
Aerosols

Afavoreixen la combustió
En contacte amb substàncies inflamables produeixen una reacció molt exotèrmica
Aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen)
Olis de teca

En contacte amb els teixits vius poden produir la seva destrucció
Salfuman (àcid clorhídric)
Lleixiu (hipoclorit sòdic)
Netejadors de sanitaris
Desincrustants i decapants
Sosa càustica (hidròxid sòdic) i altres desembussadors.

El producte o els seus vapors, en contacte amb la pell o mucoses, produeixen inflamacions.
Amoníac de neteja (hidròxid amònic)
Lleixiu (hipoclorit sòdic)
Clor per a piscines

Substàncies i preparats que, per inhalació, ingestió o penetració cutània en molt petita quantitat poden provocar efectes molt greus.
Metanol (esperit de cremar)
Etanol (esperit de vi)
Desinfectants, insecticides i herbicides
Coles de contacte
Dissolvents de pintures

Substàncies que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden provocar efectes aguts o crònics
Productes de neteja
Decapants de pintura
Dissolvents de pintures
Aiguarràs

Perillósos en contacte amb l’aire o el calor
Poden produir explosions
“Sprays” (aerosols en general) fins i tot buids
Etanol (esperit de vi)
Petards, bengales de senyalització
Recipients amb benzina o alcohol
gas butà o propà

Presenten un perill immediat o futur per a un o més components del medi ambient
Piles de mercuri (botó)
Plaguicides
Pesticides
Metalls pesants (plom, mercuri, cadmi, coure de piles, circuits electrònics…)
Propulsors d’arerosols i gasos de circuits de refrigeració (CFC)

Desembre: els aliments i l’àpat de Nadal

Tots sabem què és una dieta equilibrada, un bon exemple és la dieta mediterrània. En les properes festes nadalenques perdem de vista aquest concepte. Vegem uns menús equilibrats:

Gener : estalviem en la cistella de la compra i reciclem

Febrer: Cal ingerir vitamines naturals, evitarem algunes malalties pròpies del temps:

El mercuri

Per què el mercuri és líquid?

El mercuri és desconcertant en molts aspectes. Per començar, és líquid a temperatura i pressió ambient, quan tots els seus veïns a la taula periòdica són sòlids. També és molt menys reactiu que el cadmi o el zinc i és difícil d’oxidar. A més a més, no condueix la calor o l’electricitat tan bé com altres membres del seu grup. Les següents dades ho corroboren.

 

Au

Hg

Tl

Punt de fusió (ºC)

1064

-38.83

304

Punt d’ebullició (ºC)

2853

356.73

1473

Entalpia fusió(Kj/mol)

12.5

2.29

4.2

Entalpia vap.(Kj/mol)

330

59.2

165

Resistivitat elèctrica(10-8 Ohm m)

2.2

96

15

1a Energia Ionització (KJ/mol)

890

1007

589

Cond. tèrmica (w/ m·K)

320

8.3

46

Per poder entendre aquest comportament tan peculiar, convé recordar abans alguns conceptes bàsics.

Per què gairebé tots els metalls són sòlids en condicions ambientals normals?

A l’estructura de la majoria de metalls, els àtoms comparteixen els seus electrons de valència amb els àtoms circumdants. Podem imaginar el metall com un enreixat d’ions positius mantinguts units per un núvol d’electrons de valència compartits.

Aquest model de núvol d’electrons explica moltes propietats dels metalls. Per exemple:
Els metalls condueixen l’electricitat perquè els electrons compartits són lliures per a desplaçar-se; agafar un electró a una regió del metall provocarà que electrons d’àrees circumdants entrin precipitadament i omplin el forat.
Els metalls poden ser estirats en cables o finament laminats perquè els ions metàl·lics poden lliscar uns respecte als altres i segueixen encara units pels electrons de valència compartits.
El model de núvol d’electrons explica també algunes tendències en la duresa metàl·lica i el punt de fusió. Els més durs, els metalls de punt de fusió alt, tendeixen a compartir més electrons de valència que els més tous, els metalls més fàcilment fonedissos. Per exemple, el magnesi té un punt de fusió més alt que el sodi perquè els ions Mg2+ estan units per un núvol d’electrons amb 2 electrons per a cada àtom, mentre cada àtom en el sodi contribueix només amb un electró al núvol comú.

Les condicions particulars del mercuri:

En el cas del mercuri, els àtoms s’uneixen als seus 2 electrons de valència 6s molt fortament. Això fa que els seus electrons de valència no siguin compartits fàcilment, per tant l’enllaç mercuri-mercuri és més feble de l’esperat. (De fet el mercuri és l’únic metall que no forma molècules diatòmiques en la fase de gas). Per vèncer la feble unió entre els àtoms de mercuri no cal arribar a temperatures gaire altes, per això el mercuri bull i fon a temperatures més baixes que qualsevol altre metall.
Aquest núvol d’electrons de valència menys “lliures” no permet al mercuri conduir ni l’electricitat ni la calor tan bé com seria d’esperar per a un metall en aquesta posició de la taula periòdica.
Si els electrons de valència estan fortament atrets, la reactivitat del mercuri serà baixa. Amb aixó queden explicades les especials propietats d’aquest metall. Tota l’argumentació, però, es basa en l’afirmació feta al principi d’aquest apartat. Cal, idò, justificar-la:

Per què els àtoms de mercuri atreuen fortament els seus electrons 6s?

Els electrons dins orbitals s són capaços de moure’s fins molt prop del nucli. En el cas del mercuri, aquests electrons giren al voltant de nuclis molt massius i a velocitats comparables a la de la llum. Quan els objectes es mouen a tan altes velocitats, apareixen efectes relativistes: aquests electrons s es comporten com si fossin més massius que els electrons que es mouen a velocitats lentes. Aquesta major massa fa que passin més temps prop del nuclii i això es tradueix en una contracció de l’orbital (torna més petit). Aquesta contracció relativista de l’orbital 6s baixa la seva energia i fa que els seus electrons siguin molt menys actius a l’hora de demostrar algun comportament químic, estan literalment enterrats ben endins dins l’àtom.

Aquesta explicació provoca, però, un petit dilema: Si aquest efecte es dóna a tots els electrons de valència 6s, com es justifica que altres metalls amb gairebé la mateixa configuració electrònica del mercuri, com l’or o el tal·li, no siguin també líquids a temperatura ambient?

Si observam les configuracions electròniques de tots tres elements:

Au [Kr] 4d10 4f14 5s2 5p6 5d10 6s1
Hg [Kr] 4d10 4f14 5s2 5p6 5d10 6s2
Tl [Kr] 4d10 4f14 5s2 5p6 5d10 6s2 6p1
Els tres àtoms tenen orbitals 6s d’energia molt baixa, per tant relativament estables.
En el cas de l’or, però, l’orbital 6s està només semiplè. L’acceptació d’un electró en aquest orbital, en baixarà encara més l’energia, i és d’esperar que la unió entre els seus àtoms sigui, per tant, més forta. De totes maneres, l’electró 6s és atret fortament, la qual cosa converteix l’or en inert i d’aquí la seva reputació com a metall noble.
El tal·li té el nucli més massiu que el mercuri, per tant el parell 6s és encara més inert que en el mercuri. Però el tal·li té un electró 6p. Cal recordar que els electrons p no poden acostar-se al nucli tan estretament com els electrons s ( l’orbital p té un plànol nodal, amb probabilitat zero per a l’electró, que passa pel nucli). Així, aquest electró 6p és clarament més reactiu que els electrons 6s. Això explica la diferència de comportament amb el mercuri, i també per què l’ió més comú del tal·li siugi el Tl+, i no l’ió Tl+3 com en el cas del bor i l’alumini i altres membres de la seva família.

Química per a tots

Estic convençuda que sense pensar cada dia practiqueu més d’una reacció química: algunes pròpies dels organismes vius i d’altres pròpies de la vida domèstica. No cal ser científic/a per experimentar en química. Pot ser interesant crear consciència i, de tant en tant,  pensar i constatar que estem fent química.

A la cuina, en elaborar menjars podem constatar contínuament processos físics i químics, vegem alguns exemples:

Pot agradar més menjar els condiments: carns, verdures, o preferim que el brou (líquid) sigui més gustós. Tot dependrà de l’adició de la sal, si salem en començar l’ebullició, el líquid estarà més concentrat en sal que els teixits de les viandes i aquestes tendran a perdre aigua i líquids cel.lulars, això farà que el brou sigui més saborós. En canvi si salem en acabar l’ebullició, els teixits de les viandes tindran tendència a concentrar les sals minerals i aquestes resultaran més gustoses. Tot és qüestió d’una magnitud que es diu pressió osmòtica