QUÈ LLEGIM AL CLUB?

El mes passat vam rebre la visita d’en Rafel Santapau al Club de lectura. Home pol·lifacètic: professor de secundària de professió i artista de vocació;  de les lletres, de les arts plàstiques i de la música,  intel·lectual, director de teatre, una mica bohemi, polític … peculiar com ell sol, enginyós i divertit.

Venia a parlar-nos del seu  llibre “El Dietari del Contini”,  que ens presenta  un personatge que no existeix, creat per un altre que tampoc existeix. Com bé diu algú “L’amor, l’alta literatura i el joc, el compromís de l’intel·lectual i molta ràbia, literàriament dosificada, davant d’un món que no s’acaba d’entendre de tan evident que resulta. Amb un sentit de l’humor molt particular”. Tot això i més ho trobem a “El dietari del Contini”, un llibre sorprenent i que –igual que el seu autor- pot ser que ens agradi o que no , però no deixa indiferent a ningú. 

Amb ell vam parlar de molts del temes que es tracten al llibre, i d’altres que van anar sorgint, perquè si una cosa no s’acaba amb en Rafel és la conversa, sempre flueix, fàcil i seguida tot enfilant un tema darrera l’altre. Vam analitzar la societat que ens envolta, el país i tot allò que vam poder, poc a poc ens vam anar indignant amb un  munt de coses i per això vam decidir que el següent llibre que llegiríem seria “Indigneu-vos”, d’Stéphane Hessel.

Sílvia Cantons

Tot i tenir aquest bloc bastant descuidat, mea culpa, les activitats del club no s’aturen. És hora d’anar-se posant al dia:

El conte de la criada, de Margaret Astwood, va ser la nostra primera lectura per aquest 2011. Novel.la de ciència ficció, gènere poc llegit al club, que ens presenta un futur claustrofòbic en el que, donat que la major part de la població s’ha tornat estèril, les dones que no ho són, són esclavitzades amb la finalitat d’engendrar nous ciutadans. La protagonista, una d’aquestes dones, explica en primera persona com viu aquesta situació. La lectura resulta angoixant si tens tendència a posar-te a la pell dels personatges, però també val a dir que et fa reflexionar:  les relacions de poder, les lleis i les llibertats, el masclisme. Encara que costa de creure que es pugui esdevenir un futur com el que descriu l’autora, penso que ens ajuda a valorar el nivell de llibertats assolit en la nostra societat, i a reivindicar que no sempre és suficient.

I per acabar l’any, una escriptora propera i actual, Isabel Clara-Simó. Ens la proposen la Carme i la Beatriu. Una finestra indiscreta a quatre personatges molt interessants. Uns veïns que s’observen mútuament, per fugir de la soledat. Qui no ha fet de voyeur algun cop?  I és que de vegades ens sembla més interessant la vida dels altres que la pròpia. 

Llegir El gust amarg de la cervesa és llegir sobre les vides d’en Ramon, la Laia, la Vicenta  i el Jordi.  No serà la lectura, també, una mena de voyeurisme molt especial?

El passat 17 de desembre vàrem gaudir del tradicional sopar de Nadal del club. La vetllada va estar gratament amenitzada per la Mar i la Maria Àngel que fins i tot es van atrevir (deformació professional) a fer-nos un examen sobre la lectura (Nocturns, de Kazuo Ishiguro),  que elles mateixes ens havíen proposat. Qui ens ho havia de dir, a aquelles hores i fent papiroflèxia!

Vam trobar a faltar a la Carme, la Jordina i l’únic i inimitable home del club, el Joan.

I, a més de les artístiques Postals de Nadal que vam intercanviar, una sorpresa molt especial, l’Auca del Nadal del Club de lectura del Ronda, escrita per la Mercè. Aquí la reprodueixo i no em cal explicar-vos res més:

En aquest dia de desembre,
es demana a tots els membres
del nostre club de lectura
que fem rima amb molta cura.

M’encomano a les grans muses,
i ja no em queden excuses,
demano ajut, busco endins:
finalment faig rodolins!

La Irene i l’Escolies,
que són les millors padrines,
no es perden ni una trobada
i a les altres ens agrada.

L’Àngel i la Mar Miret
han pensat el soparet:
celebrarem el Nadal
i comentarem, si cal,
Nocturns, llibre del mes,
que ens fascina d’allò més.

Comencem amb els entrants!
I que no hi és el Joan?
No podrem rimar en llatí!
Ves, qui ho havia de dir?

I després dels torrons
ja podem cantar cançons:
dirigirà la Planella:
Guaita, que eixerida, ella!
O la Sílvia amb molta gresca
proposarà una juguesca.

Maite, i tu que ens diràs?
Fes-nos riure, que ve al cas.
En un dia com avui
a totes ens falta un bull.

“Són uns dies de caliu”,
ens explica la Beatriu,
“hem de fer cagar el tió
i tot anirà millor”

 Ben a prop del caganer
ens recorda la Mercè:
“Us heu posat les estrelles
penjades a les orelles ? “

I darrera de la cova
anunciant la bona nova
apareix amb veu molt fina
nostra estimada Jordina

I la Natàlia, eixerida,
és la verge feta a mida:
“Tota la vida ho seré
i ja en sabem el perquè”.

“Quietes! No us heu de moure”,
diu de cop la Montse Roure,
“Fem la foto del moment,
si us plau, cal que riguem!”

I així s’acaba la història,
recordeu-la a la memòria,
d’aquesta colla trempada,
i un xic baliga-balaga
que els agrada de llegir
tant, que no ho puc ni dir.

Noi i noies, tot això-
us ho dic molt de debò-
és per dir-vos, al final,
que passeu un bon nadal,
i comenci amb alegria
el nou any, i dia a dia,
puguem viure i reviure,
fent-nos un bon fart de riure
aquesta festa de joia
que avui fem tota la colla

Mercè Guiu

La Mar i la Maria Àngel ens han proposat Nocturns de Kazuo Ishiguro nascut al Japó però amb nacionalitat britànica, després de viure a Anglaterra des de ben petit. És força coneguda l’adaptació cinematogràfica de la seva novel.la El que resta del dia dirigida per James Ivory.

Nocturns és un recull de  cinc contes que tenen en comú, entre altres coses, la música, els desenganys que es viuen amb el pas del temps i uns finals que no acaben res.

Una proposta que comentarem tot sopant, com a preludi de les vacances de Nadal.

En tot aquest temps, des que va començar el curs, Amin Maalouf va recollir el Princep d’Astúries de les Lletres, Eduardo Mendoza va ser guardonat amb el premi Planeta 2010 i Mario Vargas Llosa ha rebut recentment el Premi Nobel de literatura per la seva carrera. Tots tres han estat escriptors llegits algun cop al nostre club: Samarcanda, La guerra del fin del mundo i Tres vidas de santos, respectivament.

I nosaltres, a tot això, vam prosseguir les nostres activitats llegint Blanco nocturno de l’argentí Ricardo Piglia. La novel.la, en general, va costar de llegir i no va tenir un gran èxit entre nosaltres, encara que també hi va haver alguna bona opinió. Però en la trobada, gràcies a la Sílvia i jo mateixa, no hi va faltar ni el mate ni els alfajores.

Hem iniciat una nova temporada al Club, amb renovades iniciatives i molta empenta. Lectura a lectura anirem descobrint què ens espera…

Per començar, fem un repàs dels llibres llegits durant l’estiu. Tothom va llegir el que li va venir més de gust i a la primera trobada del club ens ho vam explicar. Vam prendre nota de les novel.les més recomanades per tenir un fons on acudir quan el temps ens ho permeti.

La següent llista n’és tan sols una mostra:

• Chris Stewart, Entre limones
• Mathias Malzieu, La mecànica del cor
• Katherine Pancol, Los ojos amarillos de los cocodrilos
• Katherine Pancol , La valse lente des tortues  
• David Safier, Maldito Karma
• Carles Mendieta i Olga Vela, Ni tú, ni yo. Cómo llegar a acuerdos
• Carlos Ruíz Zafón, El joc de l’àngel
• Isak Dinesen, El festí de Babette
• Ángeles Caso, Contra el viento
• Markus Zusak, La ladrona de libros
• Albert Llimós, La dona de la boira
• Pius Alibek, Arrels nòmades
• Amin Maalouf, Identitats assassines
• Amin Maalouf, El periple de Baldassare
• Hiromi Kawakami, El cielo es azul, la tierra blanca
• Vicenç Villatoro, Tenim un nom
• Maria Dueñas, El tiempo entre costuras
• Anna Gavalda, El consol
• Budy Levy, Conquistador
• Andy Andrews, The Noticer
• Ana María Matute, Paraíso Inhabitado
• Paul Auster, Invisible
• Kajsa Ingemarsson, Es ist nie zu spät für alles
• Marian Keyes, The Brightest star in the sky
• Anna Funder,  Stasiland
• Jane Costello, My single friend

Laia, de Salvador Espriu, va estar la nostra darrera lectura del curs. Un clàssic català per finalitzar una bona temporada. Tinc entés, que aquesta es va cloure amb un sopar especial a la fresca i una animada tertúlia. Tot feia presagiar un bon estiu.

 L’astènia primaveral és la culpable d’aquest retard en l’actualització del blog.  Ja prop del dia que ens hem de trobar, presentem l’obra que estem llegint.

Tres dones fortes, de Marie NDiaye, francesa d’origen senegalès, primera escriptora negra en guanyar el prestigiós premi Goncourt de les lletres franceses. Precoç escriptora (va publicar amb només 17 anys), suma un bon bagatge amb 12 novel.les i diverses obres de teatre.

Es tracta, segons l’autora de «tres retrats de tres dones molt diferents unides per una força interior i irreductible». Norah, Fanta i Khady Demba lluiten per la seva dignitat davant de la crueltat i les humiliacions en tres relats lligats només amb al·lusions. «Com a novel·lista m’interessa reflectir com funciona l’amor entre pares i fills i veure perquè hi ha pares que no aconsegueixen transmetre’ls aquest amor».

El xoc entre cultures entre Europa i Àfrica es representen en aquestes tres històries d’exili.

A veure si la maleïda astènia ens deixa llegir i aviat ens trobem per parlar-ne.

En la passada trobada del Club de Lectura, el dia 21 d’abril, vam tenir el plaer de conversar amb l’autor de El mur d’Indíbil, en Quim García Albero també company de professió, professor de Llengua Castellana actualment a l’IES Joan Oró.

Vam parlar de l’obra, recent llegida, dels seus personatges i dels indrets de la Lleida medieval que s’esmenten a la novel.la i que no ens són difícils d’imaginar.

Parlant amb ell,  fins i tot semblava fàcil l’ofici d’escriptor. Nous projectes i històries ja li ballen pel cap. També vam conèixer la seva altra passió, la música, a la qual també s’hi dedica com a cantautor, havent editat ja tres treballs discogràfics. D’on treu el temps?

Va acabar signant llibres d’avançada de Sant Jordi, que esperem li anés molt bé.

Agrair-li sincerament l’estona amb nosaltres.  Compartir les nostres trobades amb els autors sempre és un regal.