6a-quan-somrius-01

Una de les tradicions relacionades amb el cicle festiu nadalenc és, sens dubte, cantar nadales -cançons d’arrel popular, sovint no exemptes d’ironia i sempre plenes de candidesa,  que narren el naixement de Jesús i allò que s’esdevingué a Betlem.

Els de 3r A cantem El trineu. Els de 3r B, La pastora Caterina. 4t A cantem El dimoni escuat i, finalment, els de 4t B: El rabadà. L’objectiu és, després d’assajar aquests dies previs a les festes, fer una cantada conjunta el dia 21 de desembre, al teatre de la nostra escola.

El trineu, és una cançó festiva que, bàsicament, exalta l’amistat.

La Pastora Caterina, ens parla dels punts de contacte entre civilitzacions.

El dimoni escuat, ridiculitza el mal -personificat en el dimoni.

El rabadà, suposa la rebequeria infantil davant un fet increïble.

EL TRINEU                                      

 

Per damunt la neu,

lleuger dalt d’un trineu,

pels camps corro rabent,

alegre i somrient.

Fent sonar els cascavells,

com argentins joiells,

res bo no trobareu

com viatjar dalt d’un trineu.

 

Ding, dang, dong! ding, dang, dong!

soneu sens parar,

anar amb trineu és divertit

tant de dia com de nit.

 

Tot cobert de neu

llevat del nostre cor,

per això tots junts cantem

la cançó del trineu.

I voli la il·lusió

amb aquesta cançó,

i així de molt bon grat

s’afermi la nostra amistat.

 

Ding, dang, dong!…

 

 

 

 

LA PASTORA CATERINA              

La pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina
i el pessebre va enramar.
Ara pastors, anem junts
cap el Portal, que n'és nat
un infant com una estrella,
que a mi ja em té el cor robat.
Antón tiro-liro-liro; Antón tiro-liro-là.
Jesús al pessebre anem-lo a adorar.

Oh bon pastors, jo diria
que en el Portal de Betlem,
prop de Jesús i Maria
sembla que al cel ja siguem.
Ara, pastors, anem junts...

Sant Josep, per la muntanya,

Enramat porta un burret;

També la verge Maria

Abraça el seu fillet.

Ara, pastors, anem junts...

EL DIMONI ESCUAT                  

 

Allà sota una penya
n'és nat el Jesuset,
nuet, nuet. (bis)
Que és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet, i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.» (bis)
La Verge en responia:
«Per falta d'abriguet,
pobret, pobret, per falta d'abriguet.»

Pastors hi arribaven
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric.(bis)
Veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic. 

                                                                                                                                                                                                                        A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap. (bis)
Sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap, a dins se n’és ficat.

Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim, patum.
I tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim, patum, que el deixen mig difunt.

 

 

   

   

-A Betlem me’n vull anar (2)
vols venir tu, rabadà? (2)
-Vull esmorzar!

-A Betlem esmorzarem (2)
i a Jesús adorarem (2)
-I amb neu hi anirem?

-La neu que pel camí hi ha (2)
la calor ja la fondrà (2)
-Oh, i la que fa!

-Alça’t, doncs encén el foc (2)
i no anem a poc a poc (2)
-Massa que em moc!

-Tu les teies portaràs (2)
i el camí il·luminaràs (2)
-No ho faré pas!

-Que no saps que aquesta nit (2)
ha nascut Déu infinit (2)
-Qui t’ho ha dit?

Doncs un àngel que, volant, (2)
ens ho anava anunciant (2)
No serà tant!

La samarra portaràs (2)
i de neules l’ompliràs (2)
Jo no vull pas!

  

Mai no acabes les raons! (2)
Doncs, te l’omples torrons. (2)
No són pas bons!

En Miquel, el teu cosí (2)
portarà un porró de vi. (2)
N’hi haurà per mi?

Cantaràs una cançó (2)
davant Déu fet infantó. (2)
Tot sol? no, no

Quins vailets, més espantats! (2)
Cantarem tots dos plegats (2)
L’orgue dels gats!

Doncs avant i no badem, (2)
que ja és hora que marxem. (2)
Cap a Betlem!