Família : Salicàcies

Descripció:

Arbre caducifoli de considerable altura que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i allargada (fusiforme). Els del nostre institut estan podats i tenen una forma més rodona.

L’escorça és grisenca, marcadament clivellada.

Fa borrons glabres molt enganxosos.

Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pèls, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides . El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d’aigua i en ambients humits i és un dels arbres del nostre país que tenen el creixement ràpid .Pot arribar a viure força anys; alguns exemplars poden superar els 200 anys.

(imatges obtingudes al web d’arbres de Collserola del Col·legi Anunciata, de Cerdanyola del Vallès)

Floració:

Entre febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants, anomenades aments. Les flors masculines són vermelles i les femenines d’un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins).

(Col·legi Anunciata)

Aplicacions:

La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper. En medicina natural s’utilitza per tractar les bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbre, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides .
Es planta amb finalitats ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats. També als límits d’una finca (com el nostre pati) per fer una “pantalla verda”.

Míriam Granados