Avui, 27 de març de 2009, quan hem sortit al carrer per anar a comprar peixos ens hem trobat que tots els arbres de fulla caduca estan brotant i a ple rendiment. S’han posat d’acord per fer-ho tots alhora?
Oms brotant
“Arbres de l’amor” florits
Plataners brotant (i palmeres al fons)
Avui teníem l’objectiu d’anar a comprar peixos per ampliar la “família” de la nostra peixera. La Gema i la Madeleine havien fixat 3 possibles llocs on anar (a prop de l’institut) i ens hem encaminat cap al primer objectiu.
A la primera botiga on hem entrat hi havia peixos de diferents menes, en petites peixeres, separats els mascles de les femelles. La botiguera ha estat molt amable i molt sincera quan ens ha dit que ella era experta en rèptils, però que no ens podia aconsellar sobre peixos perquè qui hi entenia (el seu home) només estava a la botiga a les tardes, a partir de les 5. Objectiu impossible.
Hem anat a la segona botiga de la llista i tampoc no hem tingut sort: totes les peixeres estaven buides! Ni aigua ni peixos.
Com que s’ha fet tard, hem decidit tornar a l’institut i deixar la compra per la setmana vinent. Anirem a l’Eroski. És una mica lluny, però així ens assegurem que en trobem.
Aquest dissabte, 28 de març, s’ha tornat a convocar per tercer any consecutiu una apagada mundial de llums i aparells electrodomèstics de les 20:30 a les 21:30 hores. La WWF convoca a governs i particulars a fer l’apagada per demostrar que hi ha molta gent conscienciada a favor de la lluita contra el canvi climàtic. Fa dos anys varen participar-hi 2,2 milions de persones. L’objectiu d’aquesta convocatòria és arribar als 1000 milions.
S’hi han apuntat més de 750 ajuntaments de tot el món (més de 75 països). Amb aquesta acció es vol aconseguir sensibilitzar la població i els governants del món més desenvolupat sobre la necessitat que es redueixi el consum d’energia a escala mundial si no volem trobar-nos un planeta contaminat, sense recursos i sense vida d’aquí a uns anys.
És hora d’actuar contra el canvi climàtic. “L’hora del planeta”, una iniciativa perquè la terra continuï respirant.
Contribuïdors: Gema, Rocío H., Alicia, Madeleine, Lydia i David
Nom Científic: Columba livia
Nom Vulgar: Colom (Català), Paloma (Castellà)
Família: Colúmbids
Característiques:
El colom és un ocell amb el cos arrodonit, amb les plomes de color gris blavós. Al coll, solen tenir un color verdós amb reflexes d’altres colors. Pesa aproximadament 260 g, amb una longitud de 33 cm. La seva vida no és molt llarga, dura uns 6 anys, més o menys. Són hervíbors. mengen sobretot llavors, grans, i de vegades també cargols.
Grupet de coloms menjant prop de l’institut (Foto: Alicia Lozano)
Els coloms viuen en colònies, en zones rocoses, a les poblacions (sota els terrats, en ponts, en parcs i jardins…). Els solem trobar al sud d’Europa, a Anglaterra, al nord d’Àfrica i al sudoest d’Àsia.
Niu de coloms en un sostre, a l’edifici del costat de l’institut (Foto: Alicia Lozano)
Ponen els ous en nius fets de branques, arrels, herbes… que fan en murs, falsos sostres, coves, entre roques. Els incuben durant 18 dies (normalment la mare). Arriben a la seva maduresa sexual al cap de 5 mesos.
El mascle, per aparellar-se amb la femella, emet un cant característic acompanyat amb uns moviments de les ales (fent un ventall amb la cua) i amb uns moviments de cap peculiars.
Coloms arrencant el vol al pati de l’institut (Foto: Alicia Lozano)
Kristel Nicole Ruperti, Març de 2009
A partir d’ara farem servir una escala per mirar la menjadora.
El Víctor ha mirat a l’interior de la menjadora i opina que no hi ha gaire menjar a dins. Diu que només hi ha mig dit de menjar…
Podria ser que els ocells comencessin a menjar-hi, però no ho sabem del cert.
El grup
La planta que he escollit és el Xiprer (Cupressus sempervirens).
El seu nom és Xiprer o xiprer mediterrani en català i, Ciprés en castellà.
És un arbre originari de l’orient, de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir molts més de 100 anys d’edat.
Les fulles són imbricades.
La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.
He consultat la Viquipèdia i Google.
Alicia Lozano Arroyo
Nom vulgar català: Oreneta
Nom vulgar castellà: Golondrina
Nom científic: Hirundo rustica
Característiques:
En èpoques de migracions les orenetes tendeixen a viatjar a climes atemperats i sempre ho fan en grups, de vegades fins i tot, de milers d’exemplars.
Al nostre país també hi arriben. Solen aparèixer les primeres orenetes al febrer (encara que molt pocs exemplars) i normalment apareixen cap al maig, que és quan més bon temps fa al nostre país. El seu retorn serà cap al setembre on tots els grans grups d’orenetes marxen cap a l’Àfrica en busca de zones més càlides.
(exemplars joves)
Solen fer-se nius arrodonits de fang que es dipositen a cobert, a les cases, per això les orenetes no solen estar molt lluny dels pobles.
Té una longitud d’entre 13,5 i 15cm, una envergadura d’entre 26 i 29cm i un pes d’entre 15 i 21g.
Té la cua llarga i forcada, plomatge de la cara i la gola castany, al dors d’un color negre blavós i blanc trencat al pit.
S’alimenten d’insectes capturats a l’aire de fins de la mida de papallones i libèl·lules, contribuint així a salvar les collites, netejant els camps d’insectes nocius.
Rocío Castilla
Família : Salicàcies
Descripció:
Arbre caducifoli de considerable altura que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i allargada (fusiforme). Els del nostre institut estan podats i tenen una forma més rodona.
L’escorça és grisenca, marcadament clivellada.
Fa borrons glabres molt enganxosos.
Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pèls, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides . El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d’aigua i en ambients humits i és un dels arbres del nostre país que tenen el creixement ràpid .Pot arribar a viure força anys; alguns exemplars poden superar els 200 anys.
(imatges obtingudes al web d’arbres de Collserola del Col·legi Anunciata, de Cerdanyola del Vallès)
Floració:
Entre febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants, anomenades aments. Les flors masculines són vermelles i les femenines d’un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins).
(Col·legi Anunciata)
Aplicacions:
La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper. En medicina natural s’utilitza per tractar les bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbre, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides .
Es planta amb finalitats ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats. També als límits d’una finca (com el nostre pati) per fer una “pantalla verda”.
Míriam Granados
Nom Popular: Guppy Cobra
Nom Científic: Poecilia reticulata
Descripció de l’aspecte:
Aquest peix pot presentar una combinació de colors molt variada: grocs, vermells, taronja, verd, blau i pùrpura i pintes negres. La forma de la seva aleta té moltes variants també: de vel, rodona, d’espasa, bandera, lira, triangular, etc.
Alimentació: Aquest peix és omnívor, però prefereix les larves i els mosquits. Menja bé els flocs en captivitat.
Reproducció: És un peix ovovivípar (l’aleví surt del ventre de la mare totalment desenvolupat) i no cuida la seva cria. Si és mare per primera vegada pot devorar les seves cries.
Origen: Aquests peixos solen trobar-se a la zona nord de Brasil, Veneçuela, Guayana, Barbados i Trinidad. Quasibé totes les importacions d’aquests peixos solen ser d’Àsia. Viuen en aigües dolces, en el curs baix dels rius, en llacs…
La informació l’he tret de diversos llocs, com la Wikipedia, Aquariumpoetry,…
Gema González González (27 de febrer de 2009)