fem…. un codi qr?

Doncs si, efectivament divendres vam acabar la nostra pàgina web després d’uns dos dies de treball dur, però hem obtingut un bon resultat.

Però… encara no ho teníem tot fet, ens faltava el codi QR, el necessitàvem per a poder entrar a la pàgina web des d’altres dispositius, aqui teniu el del meu grup per si voleu fer-hi una ullada

El vamacba5a40ce892d4711edcb6921f22ee3 (1) fer en una web anomenada “GENERADOR QR-CODE” només cal introduir l’adreça de la pàgina a la que voleu conduir-lo i després ficar-li les decoracions que vulgueu i fet.

Aquest a estat un dels productes finals més bonics pel fet de que ha estat intens i no et podies relaxar, també pel fet de treballar en grup com a tots però aquest tenia alguna cosa especial, podíem treballar per separat i després ajuntar-ho en una web, tots ens en hem sortit tard o d’hora però ja n’estem acostumats.

Un producte final interessant.

Noah Sanz

CLAU DICOTÒMICA

La clau dicotòmica és un codi que es fa servir per a classificar als éssers vius. Consisteix en un conjunt de preguntes que tenen només dues respostes i que, contestades successivament, que porten a la identificació de l’organisme.
Aquí tens un exemple:

Nom: Nàdia Amador Alés

EL REGNE DELS PROTOCTISTS

Sota el nom de protoctists, trobem el regne format pels organismes eucariotes més primitius amb una estructura molt simple. A primera vista, el que més destaca dels protoctists és la gran diversitat de formes de vida que hi trobem: hi ha organismes autòtrofs i heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.llulars, immòbils i mòbils. De tot això, el primer que podem deduir és que no tots els protoctists són microorganismes, ja que en aquest regne trobem les algues  que són pluricel.llulars.

El Regne dels Protoctists inclou éssers com les algues o els protozous .

Les algues són pluricel·llulars o unicel·lulars, viuen en aigües marines i dolces sobre roques i arbres. Hi ha diferents tipus d’algues són: brunes, vermelles i verdes, una cosa que s’ha de saber sobre les algues és que tenen una nutrició autòtrofa.

Els protozous (paraula que significa “animal petit”) són un tipus d’organismes unicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs. Però, la característica més important d’aquests microorganismes és la presència d’una sèrie de mecanismes que els permenten desplaçar-se de manera activa, és desplaçen amb els cilis, pseudopodis o els flagels.

Per si no ho sabieu els protoctists és un regne més dintre dels 5 regnes .

NAIRA FERNÁNDEZ ROMERO

375px-Protist_collage

FEM UN DOSSIER DE CAMP

Per fer un dossier de camp, primer que tot hem de triar un arbre i posar el seu nom, el nom científic i les coordenades d’on es troba.

Necessitarem el següent material:

  • Una càmera fotogràfica per obtenir imatges de l’arbre i de les seves parts.
  • Una cinta mètrica flexible per mesurar el contorn de l’arbre i prendre mides de les fulles.
  • Bosses de paper o plàstic per guardar mostres recol·lectades. Preferiblement han de ser del terra.
  • Etiquetes adhesives per marcar les mostres i saber a quin arbre pertanyen.
  • Un full de paper d’estrassa o kraft per calcar l’escorça dels arbres.
  • Llapis de cera per reproduir l’escorça.
  • Un llapis, goma i llapis de colors.

Un cop tenim el material preparat, hem de dibuixar l’arbre sencer, amb les seves diferents parts com la capçada, les branques, les fulles, el tronc i l’escorça.

Després hem de mesurar la seva alçada, i ens van ensenyar com fer-ho:

  1. Estirar el braç endavant i aguantar el llapis en posició vertical.
  2. Mirant amb un sol ull, s’ha de fer coincidir l’extrem superior del llapis amb la capçada i l’inferior amb la base del tronc.
  3. Girar el llapis de costat. Un company o companya s’haurà de posar en línia amb l’arbre i moure’s fins a coincidir amb l’extrem superior del llapis.
  4. Mesurar la distancia entre l’arbre i el company.

A continuació hem de mesurar el perímetre i ho vam de fer amb la cinta mètrica, pel contorn de l’arbre a 1 metre d’alçada del terra, aproximadament.

Després havíem de dir quina forma tenia la capçada i calcar l’escorça, fent-ho de la següent forma:

  1. S’ha de posar el full de paper d’estrassa sobre el tronc i un de nosaltres l’havia d’aguantar bé.
  2. Amb el llapis de cera es frega sobre el paper tot procurant que quedin ben marcades les irregularitats de l’escorça. En aquest pas és important seguir la mateixa direcció de traç de baix a dalt i vigilar que el paper no es trenqui.

Un cop està fet això s’ha de dibuixar una fulla i dir com és segons la següent classificació:

  • Per la divisió del limbe: Simple o composta.
  • Per la forma del limbe: Cordiforme, trifoliolada, sagitada, oval, lanceolada o acicular.
  • Pel tipus de nervis: Uninèrvia, penninèrvia, paral·lelinèrvia o palmatinèrvia.
  • Per la forma de la vora: Entera, serrada, dentada o lobulada.
  • Per la manera d’inserir-se: Verticil·lada, oposada o alterna.

També hem de dir quina mida té la fulla, de quin color és l’anvers, de quin color és el revers, si la fulla és tendra o endurida i si té punxes o no.

Després havíem de dir en quina època de l’any ens trobem i marcar si hi han brots, flors, fruits o ni flors, ni fruits. En cas de que hi hagi flors o fruits n’hem de dibuixar un.

I per finalitzar el dossier de camp n’hem de dir la família, la espècie, el lloc de recol·lecció, la data de recol·lecció, la forma i l’ equip recol·lector.

Fer un dossier de camp és una experiència interessant!

LLUC SERRA NADAL

1R ESO A

 

Xiprer comú – Cupressus Sempervirens

ELS TÀXONS

És un grup d’organismes emparentats que han estat agrupats , assignant-li al grup un nom en llatí , una descripció i un tipus . La finalitat de classificar als organismes en tàxons formalment definits , en lloc de grups informals, és la de proveir grups la circumscripció ( això és, de quins organismes estan compostos ) sigui estricta i la denominació tingui valor universal , independentment de la llengua utilitzada per la comunicació.

En els Codis, el tàxon es defineix per la seva circumscripció, la seva posició (les seves relacions amb altres tàxons en un sistema de classificació), i la seva categoria taxonòmica.

Per classificar els organismes, la taxonomia utilitza des de Carolus Linnaeus un sistema jeràrquic. En aquest esquema organitzatiu, cada grup d’organismes en particular és un tàxon, i el nivell jeràrquic en què el situa és la seva categoria.

BRUNA BRUFAU CABAL

  • bruna TÀXONS

Peters vs Mercator

mapes m p

A partir del segle XX hi ha hagut un dels més grans dilemes de la història, (no, no és el de l’ou i la gallina), és el dels maleïts mapes del nostre món.

Al segle XVI, un alemany anomenat Gerardus Mercator, va fer un mapa del món quasi perfecte, les formes dels països i dels continents eren bastant correctes, i es distingia molt bé el que era Alemanya i el que era Timbuctu, però, les distàncies estaven molt mal formulades, Groenlàndia era tan (o més gran) que Àfrica, tot i que en la realitat, es 14 vegades més petita i Europa, és la meitat de petita que sud Amèrica però com que el que va fer el mapa era alemany (vulgarment anomenats cartoffen) va ficar Europa al centre, i com més gran millor.

Fins al segle XX, va ser el correcte però va sortir un altre cartògraf, que va fer una altra proposta en quan a la cartografia mundial, aquest yankie es deia Arno Peters i deia que aquell mapa tan antic no podia ser correcte (francament, no ho és). Ell deia que la seva projecció era la que estava millor perquè respecta la distància dels països i continents però la forma és horrorosa, la famosa Groenlàndia, Peters la dibuixa super axatada però amb els kilòmetres correctes.
Això ha estat motiu de discussions i alguns clatellots però, perquè no ho feien correctament? Perquè els dos tenen terribles errors? Doncs tot és degut a les 3 dimensions del nostre món, i no es poden representar 3 dimensions en 2 que és com són els nostres mapes, els errors de cartografia són obligatoris, l’única manera de representar el nostre planeta és amb un globus terraqui. I com que són mol més difícils de transportar… Bé, el cas és que cap dels dos mapes són correctes, i que la solució és molt difícil de trobar, així que de moment, ens hem de conformar amb aquests erronis mapes.

Enric

Kahoot!

Kahoot! és una plataforma d’estudi lliure a base de joc, com la tecnologia educativa. Des de l’agost de 2013 ara hi  juga més de 50 milions de persones en 180 països. Ha sigut creat especialment per a aules i altres entorns d’estudi per tot el món.

Com es juga? És molt fàcil:

El joc consisteix a contestar preguntes com un test. Tens una pregunta amb uns 20 segons per contestar una de les quatre opcions, però és clar, primer has d’entrar no? És tan senzill com buscar kahoot a internet, ficar-te un nom i la contrasenya que t’hagi donat el professor. Els  punts te’ls compta automàticament per encerts. L’alumne que hagi fet més encerts té més punts i quedarà primer a les millors puntuacions de la classe.

 

Joan E. Castillo Font

Els bacteris són bons o dolents?

Els bacteris són éssers vius microscòpics que es troben en quasi tot arreu, i n’hi ha de molts tipus .
Dins el mon de bacteris hi ha els beneficiosos i els nocius. Els beneficiosos són els que ajuden al nostre cos a funcionar i a no emmalaltir com els lactobacils, que ajuden al nostre cos a fer la digestió.
Per l’altre costat els nocius  són els que baixen les defenses del nostre organisme i ens fan emmalaltír com la salmonel·la.
Per això en les fàbriques de llet la bullen, per eliminar tots els bacteris tan els beneficiosos com els nocius , per assegurar-se de que cap persona que la consumeixi emmalalteixi.
Per tant, la conclusió final és que de bactèries n’hi ha de molts tipus, que n’hi ha de bons i dolents i que hem de tenir molta cura quan treballem amb bactèries.

Jesús Pique Moreno.

Fem un plànol del nostre barri

Els professors ens han encomanat fer un plànol del nostre barri o poble i també ficar una llegenda.

Per fer el plànol hem utilitzat el google maps per poder mirar el nostre barri o poble des de dalt i poder fer el nostre plànol més fàcilment. Per distingir les cases, carreteres, arbres, etc hem utilitzat diferents colors. També hem intentat fer-ho a escala. Hem hagut d’afegir zones verdes com per exemple parcs, boscos, descampats, etc (Solament si hi ha algun per la zona). Hem hagut d’afegir carrers que estiguin prop de casa nostra i ficar el nom dels carrers mes “importants´´. Si hi havia algun col·legi, església, poliesportiu, etc teníem també que reflectir-ho.

ÀlexPlanols