Resum del nostre projecte

 

1) Hem investigat com evitar plagues.
-Sabó potàssic (ens resta esbrinar com es prepara i es fa servir).
-Plantes aromàtiques repel·lents: camamilla, calèndula, tagetes, fonoll, alfàbrega.
– Extracte de nim (insecticida natural).
– Hotel d’insectes.
– Deixar florir algunes plantes nostres.
– Ortigues (purí), all…
– Cendra (cargols).

2) Com utilitzar les plantes aromàtiques
– Camamilla: atrau vespes depredadores i crisopes contra pugons.
-Calèndula: les seves flors atreuen pol·linitzadores i també vespes.
-Tagetes: tenir-les plantades entre el cultiu és molt beneficiós, doncs repel·leix, amb les seves arrels, a nematodes i formigues.
-Fonoll: es una planta que atreu a vespes que cacen erugues.
-Alfàbrega: atreu a nombrosos insectes pol·linitzadors i dóna recer a xinxes depredadores.

3) Com preparar sabó i altres líquids naturals per sulfatar.
El primer pas consisteix a escalfar uns 250 ml d’aigua. Un cop calenta, afegirem una cullerada gran de sabó i remenarem fins a la completa dissolució. Es deixa refredar.
Aquesta mescla homogènia la afegirem a un polvoritzador arribant a 1 litre amb aigua. La dissolució no perd les seves propietats en uns mesos, així que la podem guardar per a futures aplicacions.
Aplicarem sobre la plaga visible mullant bé tota la superfícies de la planta. Cal mirar bé totes les parts aèries com la tija i les fulles (anvers i revers) que és on principalment viuen les plagues. En ocasions ens podem ajudar d’un drap o d’un raspall de dents per treure els insectes un cop impregnats amb el sabó.
El millor moment per aplicar és, com la majoria de casos, a primera hora del dia.

4) Com fer purí d’ortigues, fertilitzant natural.
Hi ha plantes que, malauradament, tenen una mala fama que s’allunya molt dels beneficis que ens aporten quan les coneixem una mica millor. L’ortiga se’n duu la palma en aquest aspecte. Es tracta d’una planta coneguda popularment com a “mala herba”, al tractar-se d’una planta urticant, això és, que pica molt si la toques, però conté una pila de nutrients molt beneficiosos per a la terra i les plantes:conté una alta proporció de Ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrogen). També altres components com Plata, Crom, Coure, Manganès, Calci, Magnesi, Plom, Sodi, Níquel i Titani. Afavoreix la fermentació i la transformació del compost. Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil·la de les plantes.
Què us sembla, al·lucinant, veritat? A que a partir d’ara us la mirareu amb uns altres ulls? Això sí, quan la collim cal fer-ho amb cura i amb guants.
Per fer el purí d’ortigues utilitzarem un quilo d’ortigues fresques o 100 grams d’ortigues seques per a cada litre d’aigua. Ho tindrem quinze dies macerant-se i barrejant-ho bé amb un pla. Passada aquesta data colarem el purí i ja el tindrem llest per a ser utilitzat.
Diluïda en proporció al 10% elimina pugons i aranya roja en plantes hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
En proporció al 20% evita el míldiu de la patata i la clorosi dels fruiters.
Remullant les arrels de les plantes en una dilució al 20%, aconseguirem un arrelament més ràpid.

 
5) Com fer un hotel d’insectes.

MATERIAL – INSECTE – ALGUNES FUNCIONS
– Tronc de fusta o totxanes amb forats omplerts amb argila i palla: abelles solitàries. Molt bones pol·linitzadores i també depredadores de diverses plagues.
– Feixos de canyes i bambús o fusta tova: abelles solitàries i dípters (com la mosca).
– Branquetes de diferents mides i tipus de fusta: escarabats o marietes (depredadores de pugó.)
– Testos capgirats plens de palla o herba seca: tisoretes i aràcnids. Descomponedors de la matèria orgànica.
– Fusta morta: escarabats i centpeus.
– Trossos d’escorça: centpeus, escarabats, aranyes i porquets de Sant Antoni.
– Cartró corrugat: crisopes. Devoradors de diverses plagues.
Tallem fusta a, aproximadament dos pams (25 cm). Agafem pinyes i les posem al pis de dalt per a les crisopes, tisoretes, i marietes i al segon pis fiquem branques de diferents mides i grossors, fem la teulada aproximadament a 45 cm, quan ja tenim les branques tallades li fem tres o mes forats aproximadament.

Per acabar, direm que hem après a reconèixer les cuques de llum. Hem trobat desenes al pati i les hem portades cap a l’hort, doncs mengen cargols.

Informació: Internet

Publicat dins de Escola verda, Iniciativa. Improvisem., Projectes | Deixa un comentari

Clair de lune

Publicat dins de Iniciativa. Improvisem., Música i art | Deixa un comentari

Comarques

Clica i juga:

Publicat dins de Medi, Reforç | Deixa un comentari

Cómo y por qué hay evolución?

Comprender cómo y por qué evolucionan las especies, con un ejemplo claro, permite aprender conceptos científicos (Biología) como mutaciones, adaptación, selección natural, genética… Espero que os guste!

Publicat dins de Iniciativa. Improvisem. | Deixa un comentari

Petit resum

Publicat dins de Iniciativa. Improvisem. | Deixa un comentari

Del mico? No exactament…

Publicat dins de Iniciativa. Improvisem. | Deixa un comentari

Practicamos divisiones y multiplicaciones por dos cifras

Publicat dins de Mate+ticades, Reforç | Deixa un comentari

Repasamos

Publicat dins de Mate+ticades, Reforç | Deixa un comentari

Repassem

Publicat dins de Mate+ticades, Reforç | Deixa un comentari

FLORS, MÀGIA, ACCIÓ!

 

Hi havia una vegada un poble on la imaginació es feia realitat i sempre era primavera.
Un director de cinema buscava actors per fer una pel•lícula d’acció i es va presentar una flor. També es va presentar una petita fada que s’havia escapat del poble del costat.

Quan havien començat a rodar la pel•lícula, una bruixa es va emportar les actrius.

(Continuarà).

Publicat dins de Els nostres contes, Escrivim i ens escriuen, Iniciativa. Improvisem., Llengua Catalana, Projecte "Creadors en acció", Projectes | 1 comentari