Un cérvol que corria per un bosc va topar-se amb un rierol que resseguia el camí.

L’aigua d’aquest rierol era tan neta i cristal·lina que reflectia amb gran esplendor la imatge del cérvol, que es va quedar aturat admirant-se.

I mirant-se, va posar especial atenció en les seves banyes.

- Quines banyes més boniques que tinc. Mira-les que grans i magnífiques, segur que tothom m’admira!

I es va mirar una mica més avall, fins que es va veure les potes, que eren força primes.

- I quines potes més primes que tinc, no queden gaire bé. Una llàstima que les potes desmereixin un cérvol tant ben plantat com jo.

De sobte, va sentir agitar-se el fullam del bosc, va girar-se i va veure com un caçador l’apuntava. I va començar a córrer.

Gràcies a les seves cames primes i lleugeres ben aviat va agafar força velocitat i distància amb el caçador, però corrent pel bosc, les banyes se li van enganxar a les branques d’un arbre.

I mentre sentia com els caçadors s’anaven acostant, ell repetia :

- I pensar com n’estava jo de content amb les banyes que ara em costaran la vida i tant descontent de les cames que em podrien haver salvat! Ja he estat ben ase quan m’he mirat a l’aigua per valorar tant les banyes pel seu aspecte!

http://www.totcontes.com/contes-classics/61/el-cervol-vanitos