Vet aquí una vegada un nen que vivia amb la seva mare. Un dia va dir:

-         Mare, vaig a agafar una mica de fruita dels arbres.

Va sortir fora i, quan estava agafant unes peres, va veure un llop. Tots dos es van espantar molt i van sortir corrents. El llop, en direcció al seu cau, i el nen, cap a dins.

- Mare, vaig a fer popo, que no em puc aguantar!

El nen va anar al lavabo i va fer les seves necessitats.

- Què et passa, fill meu? De què tens tanta por?

- He vist un llop!

- No et preocupis, cridaré al caçador.

La mare va trucar al caçador, que va venir de seguida.

-         Digui’m senyora, què vol?

-         El meu fillet ha vist un llop que s’ha anat cap al bosc.

-         Tranquils, vaig a buscar-lo!

El caçador s’endinsà al bosc i va veure una cova. Quan va veure el llop, va disparar, però…

-         Oh! M’he equivocat! He agafat la pistola d’aigua del meu fill!

El llop es va ficar a plorar.

-         Què et passa? –va dir el caçador. Quina mena de llop ets que plores així?

No vull morir. Em fan por els nens. I ara vostè em dispara…

-         Bé, tranquil, només era un raig d’aigua d’aquesta pistola de joguina. Però tu no has de tenir por, que ests un llop, són els nens els que han de tenir por de tu. Vine, que et presentaré a aquella família. Ja veig que no els faràs cap mal.

El caçador va presentar al llop, que es va fer molt amic del nen i van començar a jugar a fet i amagar. La mare va invitar al caçador a prendre una infusió.

I van ser feliços i van menjar anissos.

Camil·la, Gerard C, Ferran, Paula i José Ángel

Els Pallaresos, desembre de 2011

Podéis leer esta presentación a la velocidad que mejor os convenga para entenderla bien.

Recordad que leer es comprender, si no comprendemos, sólo cambiamos signos escritos por sonidos. Si no hacemos el esfuerzo de pensar, nada aprendemos.

 Para verla con música, una vez abierta, clicad la tecla F5. Cuando comience, y para que vayan pasando las páginas a medida que terminéis de leer, tenéis que clicar. Espero que os guste. Clicad en este título subrayado, que es un enlace:

La lección de la mariposa

-          La llana és un núvol. Un foli és un paisatge. Les caixes són cases.

AINARA

-          La goma és un quadrat.

PAU

-          Una guitarra és una metralladora. Una pissarra és un matalàs.

VICTOR

-          Un ganxito sembla un cuc. El sol és una pizza. Els gomets són ulls.

GABRIEL

-          El regle és un bastó.

ASMA

-          El llapis és com un pal.

IHSSANE

-          La Y és una X coixa.

GIULIANNO – JOSÉ ÁNGEL

-          Les cames són pals. La lluna plena és com una cara. Un full en horitzontal és com una pissarra.

MALENA

-          El gira-sol sembla un molí quan gira. Una fulla és un helicòpter quan cau de l’arbre.

UMA

-          Un bolet és com un paraigua. El cartró del paper de la cuina és com el mirall dels pirates. Un suc és un radar. Un foli és una catifa.

IZAN M.

-          El plàtan és com la lluna en quart minvant. La X és una creu. Els bigotis del gat són cables elèctrics.

ADRIÀ

-          Quan un nen pixa sembla una font rajant aigua. La Maria és una rosa. Jo sóc una tortuga.

FRAN

-          La A es sembla a una muntanya.

JOSÉ A. Gª

-          El llibre és com un full. La carpeta s’assembla a la televisió. La rodona s’assembla a un pot. 

JOSÉ A. L.

-          La pilota sembla un ull. El triangle sembla una “a” majúscula.

RAÚL

-          La pissarra és un camp de futbol. Els ulls són perles. VERÒNICA

-          La taronja sembla una pilota de tenis. La mitja lluna sembla una C.

VALENTINA

-          L’arbre se sembla a una farola. Les potes de les cadires són antenes.

AITOR

-          El número dos és com una oca. Un botó és un sol.

LAIA

-          L’ordinador és un llibre. El cabell se sembla al blat. AINHOA

-          L’estoig és un vaixell.

ZAIRA

Com que els nens i les nenes de P-5 ens havien escrit al bloc, hem anat a cantar a la seva classe el poema El sol, la rosa y el niño, de Miguel Hernández, amb música de Vicente Monera. Sabeu què em diu aquest poema que us agrada tant? Que les coses petites i breus són les més importants en realitat. Com el sol. Com una rosa. Com un nen. Això és el que em diu a mí, perquè els poemes parlen al cor i cada cor sent de manera diferent.

http://www.youtube.com/watch?v=cGp9kBV46oQ&feature=related

Els nens i les nenes de P-5 ens estan preparant també una sorpresa. M’ha dit un ocellet que és alguna cosa molt i molt especial però encara no es pot saber. Algun dia apareixeran per la nostra classe…