A banda de les decisions individuals d’adhesió o no a les diferents mobilitzacions i vagues convocades pels sindicats, pensem que és important poder expressar majoritàriament l’oposició a les retallades, és a dir, posar-li imaginació i aconseguir diferents formes de convocatòria que sumin i que ens permetin expressar a tota la comunitat educativa (no només professorat, també a les famílies i al personal laboral, etc.) el descontent amb les mesures esmentades, perquè els principals afectats per aquestes mesures seran els nens.

Us proposem que, en acabar les classes, cada dimarts, ens trobem a la Font de la Mina durant uns minuts. L’Escola dels Pallaresos i l’Institut comparteixen la iniciativa i, a més, hem convidat persones rellevants del món de la cultura del nostre poble, que volen donar el seu suport a aquesta defensa que fem d’escola pública. De moment, ens ha confirmat la seva assistència, amb un petit regal artístic, el conegut dibuixant Napi, que vindrà la propera setmana (dimarts, 29, a les 16:30).

Esperem comptar amb la vostra assitència.

El Claustre de mestres.

Els Pallaresos, a 21 de maig de 2012

Cliqueu aquí per veure el vídeo incrustat.

Rueda que irás muy lejos.
Ala que irás muy alto.
Torre del día, niño.
Alborear del pájaro.

Niño: ala, rueda, torre.
Pie. Pluma. Espuma. Rayo.
Ser como nunca ser.
Nunca serás en tanto.

Eres mañana. Ven
con todo de la mano.
Eres todo mi ser que vuelve
hacia su ser más claro.
El universo eres
que guía esperanzado.

 

Pasión del movimiento,
la tierra es tu caballo.
Cabálgala. Domínala.
Y brotará en su casco
su piel de vida y muerte,
de sombra y luz, piafando.

Asciende. Rueda. Vuela,
creador del alba y mayo.
Galopa. Ven. Y colma
el fondo de mis brazos.

EXPRESSIÓ CORPORAL, EMOCIONS, HABILITATS SOCIALS…

Vet aquí una vegada un gat

que tremolava de por

al bell mig del bosc.

Les branques li semblaven braços gegants

entre les ombres

allà a les fosques.

Quan tinguis por

busca un amic

i, si estàs sol,

busca un camí.

Cantant, els plors

se’n van molt lluny,

cantant, les flors

brillen com tu.

De sota una fulla sortí el somriure

d’una granota

per dir-li hola,

aquest cau és casa meva

anem a dins,

la pluja és aquí!

Quan tinguis por…..

En passar el xàfec van sentir fora

crits de l’Oriol,

un esquirol

que havia caigut de dalt d’un arbre

- Ai! m’he fet mal,

no hi puc pujar!

Quan tinguis por….

El gat pèls dolents va treure les ungles

i, amb l’amic al darrere,

s’hi enfilà fent drecera.

El van curar a dalt del pi

i en un no res

ja jugaven tots tres.

Quan tinguis por….

Oriol, l’esquirol; el gat pèls dolents,

i l’alegre granota

que es diu Carlota

no van tenir mai més cap mena de por.

Quan trobes amics

hi jugues feliç.

Quan tinguis por…..

José Ángel Hernández. Junyit al vent -psicomotricitat per a la imaginació-