Com solucionaríeu el tema del fum i el soroll a la ciutat?

Aquestes han estat algunes de les nostres idees:

Júlia: mantenir neta la ciutat entre tots.

Iker: no tallar arbres.

Imma: Fer ciutats més petites on puguem anar caminant a qualsevol lloc.

Izan: Inventar cotxes que no contaminin.

Elsa: Dir-li al senyor alcalde que volem una ciutat sense fum ni sorolls. Anar en bicicleta.

Sandra: Construir més lluny de les ciutats les fàbriques.

Gerard C.: Plantar més arbres i fer més zones de plantes.

Camil·la: Fer servir cotxes més petits, motos…

Ferran: Reciclem les escombreries, els vidres, els cartrons…

Recordeu que sempre ha d’haver un adult amb vosaltres quan entreu a internet, com quan aneu pels carrers d’una ciutat.

 Espero que també repasseu les taules, llegiu contes… I que agafeu un llibre una estona cada dia. Una abraçada.

-          La llana és un núvol. Un foli és un paisatge. Les caixes són cases.

AINARA

-          La goma és un quadrat.

PAU

-          Una guitarra és una metralladora. Una pissarra és un matalàs.

VICTOR

-          Un ganxito sembla un cuc. El sol és una pizza. Els gomets són ulls.

GABRIEL

-          El regle és un bastó.

ASMA

-          El llapis és com un pal.

IHSSANE

-          La Y és una X coixa.

GIULIANNO – JOSÉ ÁNGEL

-          Les cames són pals. La lluna plena és com una cara. Un full en horitzontal és com una pissarra.

MALENA

-          El gira-sol sembla un molí quan gira. Una fulla és un helicòpter quan cau de l’arbre.

UMA

-          Un bolet és com un paraigua. El cartró del paper de la cuina és com el mirall dels pirates. Un suc és un radar. Un foli és una catifa.

IZAN M.

-          El plàtan és com la lluna en quart minvant. La X és una creu. Els bigotis del gat són cables elèctrics.

ADRIÀ

-          Quan un nen pixa sembla una font rajant aigua. La Maria és una rosa. Jo sóc una tortuga.

FRAN

-          La A es sembla a una muntanya.

JOSÉ A. Gª

-          El llibre és com un full. La carpeta s’assembla a la televisió. La rodona s’assembla a un pot. 

JOSÉ A. L.

-          La pilota sembla un ull. El triangle sembla una “a” majúscula.

RAÚL

-          La pissarra és un camp de futbol. Els ulls són perles. VERÒNICA

-          La taronja sembla una pilota de tenis. La mitja lluna sembla una C.

VALENTINA

-          L’arbre se sembla a una farola. Les potes de les cadires són antenes.

AITOR

-          El número dos és com una oca. Un botó és un sol.

LAIA

-          L’ordinador és un llibre. El cabell se sembla al blat. AINHOA

-          L’estoig és un vaixell.

ZAIRA

Hi havia una vegada una pissarra màgica que no li agradava que la ratllessin. Un dia, un nen va anar a escriure a la pissarra i li va dir que no la ratllés. I va dir el nen:
- Però per què no t’agrada que et ratllin?
- Perquè soc màgica.
El nen va dir:
- Tu ets màgica? No m’ho crec. Com pot ser això?
- Sí, jo soc màgica, puc fer màgia. Puc saber el passat, el present i el futur.
- Què? Jo puc saber el meu futur?
Va dir el nen.
- Sí.
- Què m’ho pots dir?
- No, no i no.
- Per què?
- Perquè no.
Van passar molts dies i al nen li va anar molt bé.

Verònica

La goma i el llapis

Hi havia una vegada un llapis i una goma. La goma i el llapis eren i són bons amics des de la guarderia. Un dia van quedar per menjar al migdia, a les 3 en punt. Quan van arribar, van treure tot el menjar de la bossa i se’l van menjar tot. El llapis li va preguntar a la goma:
- Qui ha fet el menjar?
La goma va contestar:
- La meva mare, la regla.
El llapis va pensar:
- Ara podria anar a visitar la teva mare?
La goma va dir:
- Val, però porta’t bé, si no, no anirem.
- Bé! –va dir el llapis- però també vull que m’ensenyis la recepta, així no es molestarà en cuinar.
El llapis va dir:
- El pròxim dia cuinaré jo.
La goma va dir:
- Crec que no tornarem a menjar a la platja.
El llapis va dir:
- I tant que sí anirem!
- Val.

Ainara

El pallasso i el nen

Hi havia una vegada un nen que volia anar a un circ. La mare li va dir:
- D’acord, anirem al circ.
Hi havia un pallasso que feia malabarismes amb una bicicleta només amb una roda. Feia de tot. El pallasso va dir:
- Gràcies, gràcies per estar aquí. Adeu.
- Adeu.
El nen li va dir a la mare:
-Ha estat molt xuli.
I la mare li va dir:
- Demà anirem una altra vegada.
I se’n van anar.
Van arribar, però algú estava malalt. Era el pallasso. I el nen va dir:
- Això no és just, si algú estigués malalt, tindria que estar tancat.
El nen plorava, i la mare li va dir:
- No et preocupis, fica’t a dormir i estiguis tranquil.

Ainhoa

La granja

Hi havia una vegada un nen que vivia en una granja. Tenia molts animals: gallines, galls, pollets, gats, gossos, cavalls, ocells i conills. El nen tenia un germà i una germana. Cada dia els tres cuidaven els animals. Un dia van venir els seus cosins. Van anar tots a la platja, després van anar a la fira i al parc. S’ho van passar molt bé.
Al dia següent, era Pasqua i van comprar ous de xocolata i una gallina de xocolata. Van fer una festa i va venir molta gent. Al dia següent, va néixer una germana petita. Quan van sortir la mare i la nena de l’hospital, van comprar un poni. La nena petita jugava amb el poni i la seva germana amb l’altra nena i amb el cavall. També jugaven a mares i pares.

Malena

-Hola, Ainara. Com m’agrada que visiteu el nostre blog i escriviu! Fins dilluns. Una abraçada.

Hi havia una vegada un nen que es va trobar un paquet a la porta i el va obrir. Va veure un robot! Li va dir al robot:

-Em pots fer els deures, si us plau?.

-Val –va dir el robot

-Em faràs tots els deures.

-Val –va dir el robot.

Avorrit de fer-li els deures, al final, el robot se’n va anar.

Van enviar un altre paquet, el nen el va obrir i va veure un gos. Va anar a passejar-lo al parc. Quan van anar a casa, es va fer caca a casa. Ho va tenir que rentar. Per la nit es va aixecar el gos i es va fer caca al llit del nen. Al dia següent es va trobar la caca al llit i li va dir al pare:

-Hi ha una caca al llit.

-Val, ara vaig a rentar-lo –va dir el pare.

I van viure feliços i van menjar anissos.

Aitor

El cotxe ràpid

Hi havia una vegada un cotxe vell que vivia al desert. Es deia Mate, i el seu millor amic, Raio Matguin. Un dia van decidir anar a Tokio perquè era la ciutat dels cotxes i la ciutat del kung fu. Van anar en vaixell, i el vaixell va bolcar. Van anar nedant.

Quan van arribar a Tokio, estava ple de llums i d’edificis. Un cotxe els va desafiar a una cursa, a Mate i Raio Matguin. La cursa era des d’una rotonda. Va començar la carrera i va guanyar Mate. El van coronar el cotxe més ràpid del món.

José Antonio G.

El nen que va anar molt lluny

Hi havia una vegada un nen que va anar molt, molt lluny. Tenia divuit anys. Abans d’anar molt lluny, va anar a l’escola de conducció per fer-se el carnet. Al dia següent, es va trobar una nena que es deia Maria i tenia setze anys. Després es van trobar un coet espacial de veritat. El nen va dir:

-Anem, anem! que anirem a la lluna! Per què no explorem de què està feta la lluna?

-Si, si! –va dir la Maria.

El nen es va trobar un extraterrestre. I després van trobar un altre i un altre. Van trobar milers i milers. Hi havia un extraterrestre que parlava el nostre idioma i era molt divertit.

Fran

Laia

Hi havia una vegada un nen que es deia Pep. Estava al parc jugant a futbol. Tenia molts amics i quan van acabar de fer un partit, van jugar a que un era un superheroi, un altre era el Villa i uns altres eren els habitants. Imaginen que un arbre era la cova del Villa, un altre arbre era una illa i els altres arbres eren cases. Jugaven tots els dies, tota la tarda.

Van anar a casa, van fer els deures i van jugar a disfressar-se. Estaven molt cansats, van dinar i es van anar al llit. Al dia següent van anar a Port Aventura. S’ho van passar molt bé i es van comprar un peluix.

Malena

Hi havia una vegada un nen molt, molt tranquil i valent, i una bruixa dolenta que va preparar un poder màgic, el va tirar a aquell nen tan bo i es va tornar dolent i poruc. La seva mare li va dir:

-Què t’ha passat?

-A mi, res, i deixa’m tranquil!

I la bruixa:

-Ja, ja, ja. Ja he aconseguit el que volia.

-Però no et passa res, de veritat?

-Sí.

La bruixa va preparar un altre poder que era perquè no fos ni dolent ni poruc, perquè la bruixa es va penedir. Va fer el poder, li va arribar a aquell nen i es va tornar bo i valent.

Uma

Hi havia una vegada dos germans: un es deia Marta i l’altre Pere. La Marta era alegre i li agradava jugar amb els seus amics. El Pere era tot el contrari: sempre estava trist i tenia por de tot. Els amics de la Marta es reien d’ell i l’anomenaven Pere el poruc. Però un dia va ser valent. Es va disfressar de fantasma i quan els amics de la Marta passaven, el Pere va sortir i va fer: uuuuuuuu! Els nens, molt espantats, van sortir corrents. Quan es van adonar de qui era, mai més es van riure d’ell.

Adrià

ALBERT EINSTEIN (científic més important del segle XX)

Despegament: un líquid per despegar les coses. Laia

Miramirall: un mirall que et mira. Valentina

Enderrocamurs: un robot que enderroca murs. José Antonio G.

Mirajaqueta: una jaqueta que mira cap al darrere. Zaira

Menjabrossa: robot que es menja la brutícia del terra. Fran

Desolilalica: un mirall que fa que no et toqui el sol. Uma

Aixafamuntanyes: màquina que xafa les muntanyes. Aitor

Bufaespelmes: aparell per apagar les espelmes. Izan M.

Sabatelèfono: una sabata que pot fer de telèfono. Izan M.

Trencaferro: una eina per trencar tot el que no podem trencar. Gabriel

Inflaglobus: un robot que ens infla els globus. Malena

Llanterlector: una llanterna que va llegint quan passa sobre un text. Adrià i J. Àngel

Izan M.
Bonavista, 16-11-2010