Arxiu d'etiquetes: per a tots

WONDER

«Em dic August, per cert.  No penso descriure la meva cara.  Segur que és molt pitjor que tot  el que us esteu imaginant.»

Aquesta és la carta de presentació de l’August, un nen de 12 anys que ha nascut amb una malformació a la cara.  Ja des de ben petit ha patit tot un seguit d’operacions que l’han allunyat de l’escola i del món.
August ha viscut en un món fet  a la seva mida, allunyat de la resta de la humanitat. Malgrat això sempre ha viscut amb una certa angoixa  la reacció que provoca la seva cara.

Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció.
Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista.
¿Sabeu què crec, jo?

Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.

El seu univers fins ara s’ha centrat  al voltant dels familiars més propers; els seus pares, la germana Via,  la  gosseta Daisy i les pel·lícules de ‘La guerra de les galàxies’.

De la super protecció rebuda, l’August haurà de superar un  nou repte:  abandonar la seva llar,  anar a l’escola i relacionar-se amb la resta de companys de classe.

Fins ara la seva mare li feia de mestre  a casa i ara començarà cinquè a una escola de debò. L’August haurà d’adaptar-se a la nova situació amb el doble repte  d’ acceptar-se i que els companys l’acceptin tal com és ell.

La mare diu que ja l’hi havien explicat tot de mi i que s’havia anat preparant per veure’m. Però diu que quan va tenir al davant per primera vegada la meva carona aixafada  l’únic que va veure és que tenia uns ulls preciosos’

Wonder R J PALACIO WONDER, una novel·la molt humana i plena de sentimentsA partir d’aquest moment coneixerem la història de l’August des de diferents fronts  amb capítols narrat per la seva germana  Via i els companys de classe  Jack, Justin  i la Summer. Aquest fet ajuda a construir una visió molt més amplia de la història, que ens permetrà reflexionar sobre qüestions referents a l’amistat i la superació de les adversitats.

‘’Reconec que costa una mica acostumar-s’hi, a la cara de l’August. Ja fa dues setmanes que m’assec amb ell, i no es pot dir que sigui la persona més polida del món, menjant. Però a part d’això, és molt simpàtic. També puc dir que ja no em  fa gens de pena’ ‘

Crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algún moment de la seva vida.

Núria Serrano Sastre