Category Archives: Sílvia Aguilar Martínez

Cançó dedicada

Jo sóc la Sílvia, i  dedico la cançó ESTRELLA POLAR als meus amics de 5A:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

ESTRELLA POLAR

 

A la Avenida de la Estrella Polar
llega primero el invierno
sobre las hojas muertas cae el sol
que no calienta los huesos

 

Te quedan balas para disparar
pero preguntas primero
antes de asesinar esta ciudad
fui yo, fueron ellos

 

Con los pies fríos no se piensa bien
si es un castigo, yo me lo busqué

 

Hoy cielo, vienes a por mí
pero por dios
no dejo de pensar que aquí
no hay sitio para los dos

 

En la Avenida de la Estrella Polar
eran preciosos los besos
desde la cama una estrella fugaz
yo me ponía tan tierno

 

Pero las ganas y la complicidad
ardieron en el infierno
una cogida en la plaza central
te convencía de aquello

 

Con los pies fríos no se piensa bien
algún delirio nos hará volver

 

Hoy cielo, vienes a por mi
pero por dios
no dejo de pensar que aquí
no hay sitio para los dos

 

Hoy cielo, vienes a por mi
pero por dios
no dejo de pensar que aquí
no hay sitio para los dos

Setmana Santa

Aquesta Setmana Santa la vaig passar al camping, a les Preses (Olot) . Tots els dies m’ho vaig passar molt bé, prò el dia que més bé m’ho vaig passar va ser dissabte per la nit. tota la tarda va ploure, i la Carlota i jo estàvem jugant a la Wii, i quan ens anavem a dormir vam veure que estava nevant molt. alesores vam treure el cap per la porta. Tots els veïns havien sortit, i jo no no vaig dubtar de fer el mateix, em vaig ficar els texans i l’anorac, i vaig sortir a fora. Era xulíssim, tot blanc…
Durant el diumenge ens vam estar tirant boles de neu entre la Carlota i jo.
Va ser una Setmana Santa passada per neu, pró xulíssimes!!!

Sílvia Aguilar

La meva comunió

El record més maco que he tingut mai ha sigut la meva primera comunió.

Aquest dia va ser molt important, la comunió la vaig fer a Cuenca a l’ésglesia del Salvador, el dia quatre de juny de 2006.

Aquell dia portava un vestit llarg fins els peus de color xampany. Amb el pentinat vaig tenir molta sort perquè la meva cosina segona és perruquera (va venir a casa dels abuelos que és on anem quan anem a Cuenca) i el pentinat em va quedar xulíssim!.

Després vam anar cap a l’església. Allà vaig combregar. Llavors vam anar al convit. Hi havia moltes taules i enmig hi havia la taula dels nens. En aquella taula ens ho vam passar súper, súper bé!.

Jo els hi volia fer un regal als meus pares. Els hi vaig comprar una postal a Barcelona i la vaig portar fins a Cuenca. Els hi va fer molta il·lusió. A la meva tieta Nani li vam donar un ram perquè era el seu aniversari i després Don Teodoro, el capellà, ens va fer trucs de màgia.

Per acabar el convit vam ballar fins que va parar la música. La festa va finalitzar quan vam tornar al Pinar de Jábaga, la casa dels abuelos. Però aquesta vegada érem molts més.

Aquest és el record més maco que tinc.