La vida de l’escola

Aquesta és la història de la meva vida. Vaig néixer fa molts milers de anys, a un altre planeta anomenat CIBERTRON, i de ben petit vaig venir a la terra. Aquí he crescut, he estudiat , i vaig arribar a ser un mestre d’arts marcials, i ara em dedico a donar classes.

Quan era un noi adolescent vaig descobrir que tenia un poder, em podia transformar en un avió supersònic, el qual em permitia defensar a la terra del mal.

Vaig morir en esclatar el nucli de la terra, i avui en dia parlen de mi com un heroi. Espero que algú segueixi els meus pasos, i la terra estigui lliure de perills.

ALEX GUERRERO XANTAL

Hola,  sóc la Marta Carvajal Pons, vaig néixer a Barcelona el dia 29 de Març de 1997 a l’hospital Sagrat > Cor vivia al barri del Carmel al c/Dante Aligieri la meva primera escola va ser Pitufilàndia amb 2 anys, després de més gran quan tenia 3 anys vaig començar a anar a l’escola Immaculada Concepció
> d’Horta aqui és on he estudiat i he fet patinatge vaig fer molts festivals de patinatge amb les meves amigues. Quan vaig acabar el batxillerat, vaig estudiar la carrera de Arqueóloga i entre mig feia pràctiques a una escola d’animals on els cuidava i els educava per entregar a famílies en acollida.

>Durant la meva adolescència m’ho vaig passar molt bé vaig viatgar per tot el món i anava a moltes festes amb els meus amics, que per cert en una d’aquestes festes va ser on vaig conèixer el que ara es >el meu marit, es deia Toby Jonsons ens varem casar i vam tenir 2 fills és deien Pau i Estela. Jo vaig ser professora d’arqueologia a la universitat de Barcelona i el meu marit és va montar una escola d’animals i jo l’ajudava en les meves estones lliures.

També anava sempre que podia de compres. Ens vam jubilar als 65 anys i vaig cuidar als meus néts
> els caps de setmana anavem a una torreta que teniem a la platja. Vaig morir als 99 anys a la meva casa de Barcelona.

MARTA.

Hola, em dic Tomàs Ditet. Estic al final de la vida i aquesta és la meva biografia en 7 línies.

Als 5 anys ja era tot un geni. Vaig construir un robot que feia tot el que volgués i si no podia l’actualitzava. Quan va estar acabat tenia un pes d’una tona. Quan em vaig graduar a la universitat vaig treballar de maquinista i vaig inventar el microones i també la torradora. Als 65 anys em vaig jubilar i em vaig tornar idiota. No sabia fer servir el microones i la torradora em cremava la barba. La biografia l’està escrivint el meu besnét. Ara us di adéu, graci….

Hola Alba , què tal guapa?    Sabies que ets la meva millor amiga??

Espero que la nostra relació d’amigues mai s’acabi perquè tu saps que casi casi som germanes!!!

Espero que a l’estiu, encara que no vagis a les colònies d’una setmana ens veiem per anar a la platja o quedar amb la penya!!

Suposo que quan ens avorriguem ens trucaran almenys els bessons que  casi sempre  truquen a algú!!!

Adéu guapa,  espero que les vacanses et vagin super mega bé!!!

Potser, com que el món es tan gran no ens trobem pero per això estan els mòbils i els telèfons

T’estimo molt guapa!!!

10000 petons!!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Message in a bottle és la meva cançó preferida. No és que sigui molt ràpida però és la millor de totes. Va de que el cantant que es diu Police es perd pel mar i veu una illa, però va cantant el que li passa i llavors m’agrada. La vaig descobrir en un joc. Crec que està molt bé, són els millors del món.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Aquesta cançó se la dedico a tots els meus amics. És una cançó bonica i a la vegada de rock.

Us escriuré unes sis línies:

I’m starring at a broken door

Estic mirant cap a una porta trencada

there’s nothing left here anymore

Allà ja no hi queda res

my room is cold

la meva habitació està freda

it’s making my inself

i m’estic tornant boig

a half moon fading from my sight

una lluna menguant es desvaneix de la meva vista

I see your vision in it’s light …

jo veig la teva visió en la seva llum….

 Dedico aquesta cançó a tots els homes de negocis

que només estan pel treball i que no passen temps

amb els seus fills.

Crec que se’n haurien de donar compte  per sí sols

 i no per una cànço, com ho ha fet EL CANTO DEL LOCO.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vaig néixer el  1986 a Amèrica (Califòrnia). Als 21 anys vaig casar-me amb el Zac Efron. Vaig estudiar de Veterinària però treballava d’actriu i cantant a la tele.Vaig ser multimilionària amb una família molt maca .Vaig tenir dos fills que  es deien Pau i Biel.

Ens vam comprar una casa de tres pisos a la montanya. No ens paraven de molestar els paparazzis. La meva vida va ser molt maca però llàstima que vaig morir de vella amb 94 anys.

Carlota Abetlla Jimènez .

Había una vez un ogro muy triste porque no asustaba a nadie. Vivía en un castillo. Estaba solo sin nadie. Me parece que se llamaba Carlotas. Se comió al rey. El ogro no sabia ni sumar ni restar ni multiplicar y tampoco dividir por tres ni por dos. Fin

Érase una vez  un ogro que se llamaba Marc. Vió  un castillo y entró. Había una princesa  y se  la comió. Vino  el rey y se lo comió.  Después un príncipe mató al ogro y al ogro le salieron flores: diez rosas y cinco claveles.

Ariadna Ruiz.

Había una vez un castillo donde vivía un ogro muy triste porque estaba solo y quería un amigo para jugar con él. Vió una niña que venía a buscar flores para su madre que estaba enferma y la cogió para comérsela. Entonces vino una princesa y el ogro y la princesa se besaron. El ogro se convirtió en un príncipe y se casaron y vivieron felices.

Em dic Sandra, tinc 10 anys. Vaig néixer el 20 de juliol del 1997 a Barcelona. La meva mare es diu Amparo i el meu pare es diu Tomàs. M’agrada molt fer manualitats i dibuixar, per això faig arts plàstiques. De gran vull ser dissenyadora d’interiors. Fins l’any passat vaig fer patinatge. Quan acaba el curs me’n vaig a Altafulla (Tarragona), allà tinc les meves amigues. Aquesta és la meva biografia.

Paula Antoranz va néixer el dia 11 d’ octubre del 1997. Va ser sempre una nena intel.ligent, mai va repetir curs. Quan
ja era gran, va conèixer al seu amor. Es deia Zac Efron. Ens vam casar a París el dia 05 d’ agost del 2031. Van tenir dos fills, una nena i un nen. La nena es deia Clara, el nen es deia Daniel. Sempre van der feliços fins el dia que Paula
va morir. Va morir el dia 12 de gener del 2083. El millor que li va passar a la seva vida va ser que va tenir una bona
infància gràcies a l’amor i carinyo que li van donar els seus pares. FI

Paula Antoranz

Jo vaig neixer el 19-12-1997 a Barcelona.
Vaig fer els estudis primaris i l’ESO al l’escola Immaculada Concepció d’Horta.
Després vaig anar a la universitat.
Allà vaig cneixer a un noi que es deia David, vam sortir junts i després d’un temps em va demanar que em casses amb ell i li vaig dir que sí.
Vam tenir dos fills, el Sergi i la Nora, que van resultar ser molt estudiosos; van anar creixent molt depressa i sense adonar-me’n s’havien casat i m’havian donat quatre néts dels que estic molt orgullosa.

Jo vull dedicar la cançó ”AMANTE BANDIDO” al meu catequista que li agrada molt, i sempre la cantem abans de començar la catequesi, també s’ha de dir que a mi també m’ agrada peró se la vull dedicar a ell.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

També vull dedicar la cançó ”The sounds of silence” a la meva mare que li encanta sentir-la i cantar-la, perquè diu que la relaxa molt mentre que fa les coses.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Jo dic una cosa potser a vosaltres no us agrada ninguna d’aquestes cançons, peró com sempre dic ” contra gustos no hi ha res escrit.”

Espero que a vosaltres us agradin algunes d’aquestes cançons i si mai l heu sentides sentiu-les que val la pena sentir cançons tan boniques.

CRISTINA PALOMARES.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Durant el tercer trimestre hem investigat les biografies de músics (Mozart, Vivaldi, Beehtoven) i herois (Matt Groening, Luther King, els millors atletes). Tot plegat ens ha servit per demanar-nos si és millor ser bo, savi, forçut, ric o llest. A la nostra classe la majoria opina que ser forçut, ric o superdotat no és prioritari. Al final cadascú ha escrit la seva biografia inventada.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

La setmana Santa va ser molt divertida, perquè vaig pintar amb els meus pares el menjador de casa iapart també vam canviar els mobles del menjador. Però el què més m’ha agradat, és que el meu aniversari va caure en un dissabte de Setmana Santa, el dia 22. La meva millor amiga Sandra Navarro, em va convidar al cinema de la Maquinista. La pel.lícula que vam veure va ser “Las Crònicas de Spiderwicr”.Com que començava a les 8:30 de la tarda vam arribar a casa quasi a les onze de la nit.Va ser molt divertit. Per mi és la MILLOR AMIGA DEL MÓN!!!

Rocio Baños