Robert F. Scott, valent o temerari? (Saül i Michael, 6èB)

Deures HEROIS, Michael, Saül, Vídeo_escrits 1 comentari »

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Fotos del darrer viatge de Rober F. Scott

Deures HEROIS 2 comentaris »

Hans Christian Andersen. Com era de petit?

Deures HEROIS No hi ha comentaris »

DENIP. Un valent pot ser violent? Què és ser valent?

Deures HEROIS No hi ha comentaris »
  • Què penses sobre el racisme? Has vist algun cas? Com l’hauries resolt tu?
  • Què penses sobre la violència? Has vist algun cas? Com l’hauries resolt?
  • Martin Luther King, va ser temerós, valent o temerari? Per què?
  • Quines persones valentes coneixes?
  • Què has après avui?

dialogo2.jpg

Què vol dir ser valent?

Deures HEROIS 10 comentaris »

scott-i-companyia.jpg Descobrir qui va ser Robert Falcon Scott i com va morir.

- Va ser temerós, valent o temerari? Per què?

martin-luther-king2.jpg Descobrir qui va ser Martin Luther King i com va morir.- Va ser temerós, valent o temerari? Per què?

 

 Traducció del discurs de la Marxa de Washington que es veu al vídeo:

I have a dream (=Jo tinc un somni)

Jo he somniat que els homes, un dia, s'aixecaran
                     i comprendran d'una vegada
         que han estat fets per a viure junts com a germans.

               Jo he somniat aquest matí, que un dia,
                      cada negre d'aquest país,
           cada home de color, de qualsevol lloc del món,
               serà jutjat per la seva vàlua personal,
        i no pel color de la seva pell, i que tots els homes
            respectaran la dignitat de la persona humana.



                   Jo he somniat també que un dia,
                 els ventres buits es podran omplir;
                 que la fraternitat serà quelcom més
                que uns mots al final d'una pregària;
            que serà el tema principal de l'ordre del dia
                          dels governants.

 

Practica l’accentuació

Accentuació (jocs) No hi ha comentaris »

Clica sobre la imatge i després ves allà on posa PRACTICA. Imprimeix o escriu l’exercici quan l’hagis acabat i porta’l a classe.

joc-accentuacio.JPG

Per què els altres dibuixen millor que jo?

Deures ELS SIMPSON 1 comentari »

naruto-ninetails.JPGmashashi-kishimoto.jpg

Masashi Kishimoto és el creador de la sèrie manga NARUTO. Va nèixer el 8 de novembre de 1974 al Japó, i és germà bessó d’un altre gran dibuixant de manga, Seishi Kishimoto. Quan era petit ell i els seus amics estaven tot el dia fent dibuixos de DORAEMON. Ell era el més perfeccionista. Li agradava ensenyar i corregir als seus amics. Quan va fer 11 anys va crear el seu primer manga, que tenia 31 pàgines. Però quan el va anar a mostrar al seu germà bessó aquest li va dir:

- Puaaaajjjj!!! quin oi!!!!

Llavors el va mostrar a son pare, i li va dir el mateix.

Masashi no es va desanimar. Tot es dia pensava: per què els meus dibuixos no són bons i els dels altres sí?…. Per què els meus dibuixos són còpies dels de Doraemon? Com puc trobar un estil propi? Què faré si no puc dibuixar?. Va pensar dedicar-se a l´esport, que li agradava molt, però finalment va decidir estudiar art i continuar-ho intentant i intentant.

Avui milions de persones de tot el món llegeixen els seus còmics i als 20 anys ja va tenir un dels premis internacionals més importants. Ell mateix diu que gràcies a les crítiques de son pare, i a la seva constància ha pogut esdevenir un gran dibuixant, que en japonès es diu mangaka.

A la part inferior, un dels primers dibuixos de Naruto.

earlydrawingofnaruto.jpg

Com era Matt Groening als 11 anys? Per què ha esdevingut tan bon dibuixant?

Deures ELS SIMPSON No hi ha comentaris »

lifeinhell1.giflife-in-hell-no-4.jpgbiografies.jpg

1. LIFE IN HELL, els primers còmics publicats per Groening.

2. LIFE IN HELL.

3. Biografia de Matt Groening. Fitxa de l’escola.

4. ELS SIMPSONS tal i com apareixien els anys 70 al SHOW DE TRACY ULLMAN

 simpsons_on_tracey_ullman.png

Vols jugar a EL PENJAT?

CATALÀ_Exercicis 1 comentari »
Clica sobre la imatge!!!

ahorcado.jpg

Després imprimeix els resultats i porta’ls a classe.

Exercici manllevat del bloc de l´escola Pau Casals de Sabadell i penjat (ja, ja, ja) per Eloy.

Mirades als llibres

Abans de llegir (recursos), Deures ELS SIMPSON, Fomentar la lectura No hi ha comentaris »

forges.jpg

L´accentuació en català i en castellà

Accentuació (jocs) No hi ha comentaris »

Power point fet pels alumnes del CEIP Pau Casals de Sabadell.

El seu bloc és el més actiu de la comunitat XTEC.blocs.cat

L´auca dels Simpson

Deures ELS SIMPSON No hi ha comentaris »

Està feta per un grup d’alumnes de cinquè A.

Un noi lleidatà, seleccionat per conventir-se en un personatge de JÈTIX

Deures ELS SIMPSON No hi ha comentaris »

bereng1.jpg

bereng3.jpg

Guillem Berenguer, un noi de 14 anys de Solsona (Lleida), ha estat seleccionat entre milers d’adolescents europeus per a convertir-se en un personatge de la sèrie PUCCA, de Jètix. Es va presentar al concurs per internet, i l’ha guanyat per la seva expressivitat. Els seus pares diuen que és molt estudiós i que és bo en totes les assignatures:  – No sabíem que s’havia presentat al concurs- diuen.

Ell diu: – Encara no sé per què m’han triat, però estic content. 

Quina cançó t´agradaria sentir a l’ipod?

Deures MÚSICA 2 comentaris »

Clica baix, allà on posa ESCRIU EL TEU COMENTARI, i apunta-la.

Com fer un poema visual?

CATALÀ_Exercicis 2 comentaris »

Visual Poetry - ImageChef.com

  1. Has d´anar a la web http://www.imagechef.com
  2. Has d´escriure el poema o text que vols publicar
  3. Elegeixes el tipus de lletra, el símbol (estrella, cor…) i els colors
  4. Fas clic a PREVIEW
  5. Cliques a POST TO BLOG
  6. Copies el codi html del teu poema i llavors l’aferres al teu bloc. Aquest codi s’estorba un poc a sortir. Has de tenir paciència.

Aquest poema l’ha escrit la professora Laura de P5 de l’escola Immaculada Concepció d´Horta (Barcelona)
I la idea dels poemes visuals ens l´han enviada les mestres de l´escola Castell de Santa Agueda de Ferreries (Menorca)

La meva família fa música

Deures MÚSICA No hi ha comentaris »

Els més ràpids del món. Citius.

Deures HEROIS No hi ha comentaris »

Accentua les paraules en negreta de la següent notícia:
Justin Gatlin, sancionat amb vuit anys sense competir i desposseït del seu rècord mundial
Justin Gatlin ha estat castigat amb vuit anys sense competir pel seu ultim positiu per testosterona, detectat l’abril passat. L’Agencia Antidopatge dels Estats Units no l’ha sancionat de per vida com, en principi, li corresponia, ja que Gatlin era reincident. El campio mundial i olímpic, de 24 anys, veura com la seva plusmarca dels 100 metres llisos, de 9 segons i 77 centesimes, sera anul·lada, de manera que sera el jamaica Asafa Powell, amb el mateix crono, qui tindra en solitari la condicio d’home mes rapid del mon.
Yuliya Nesterenko (Bielorussia) es la dona mes rapida del mon. Es la campiona dels 100m. llisos amb una marca de nomes un segon menys que la del campio.

Llegeix el text i contesta:
1. Qui és l´home més ràpid del món en 100m. llisos ?
2. Quina és la seva plusmarca?
3. Qui és la dona més ràpida del món en 100 m. llisos i quina és la seva plusmarca?

Deures MÚSICA No hi ha comentaris »

  • Quan va començar la música?

    Els estudiosos consideren que la història de la música va començar a partir del moment en què es va formar una teoria musical i es van unir la teoria i la pràctica musical. Afirmen, per tant, que la música és diferent del so prehistòric i premusical.

    En quines etapes es divideix la història de la música?
    La història de la música es divideix en set etapes: música antiga, medieval, renaixentista, barroca, clàssica, romàntica i contemporània. Vegem-les una a una:

    Música antiga. Inclou les músiques que van desenvolupar les antigues civilitzacions:

    Grècia (des del 2.500 a.C. fins el s.IV d.C.). La música s´emprava per a cantar himnes als déus, per a entrar en batalla, tonades per a treballar, per a fer concursos de cantaires o flautistes, cants per al teatre, per a banquets, per el casament, la mort, etc. Els grecs creien que la música sorgia com a emanada de la divinitat.

  • Roma, (364 a.C. fins el s. V d.C.). La música greca es va importar a Roma a través dels comerciants i viatgers. La primera notícia d’un espectacle musical a Roma és del 364 aC: es tracta d’una invocació sagrada per a demanar la fi d’una epidèmia de pesta. Durant l’època imperial s’organitzaven concerts amb grans masses corals i grans orquestres constituïdes principalment amb els instruments de metall d’ús militar. Aquests concerts sovint es realitzaven als circs.
  • Etrúria, (s. VIII a.C. fins el s. III a.C.). Territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc. La música i la dansa acompanyaven banquets, funerals, processons, casaments i sacrificis rituals de tota mena. Sembla que els etruscos preferien la música instrumental al cant.

    Música medieval (500-1430) L’eix vertebrador de la música medieval va ser el cant gregorià i es va desenvolupar als monestirs. S’anomena així per la proposta que va fer el papa Gregori I de codificar musicalment els textos litúrgics.

    Renaixement (1430-1600). Va suposar la revalorització de l’antiguitat clàssica grega i llatina, i un esforç per recuperar, entendre, assimilar i fer perdurar els seus valors. La forma musical més característica del renaixement va ser el madrigal.

    Barroc. (1600-1730). Hi predomina l’estètica del contrast i una música molt ornamentada que emprava el baix continu com a element cohesionador de la música. El contrast s’aplicava a l’ús de la dinàmica oposada —fort/piano—, i als canvis de tempo —ràpid/ lent—. Es van conrear tres gèneres musicals: eclesiàstic, cambrístic i teatral.

    Classicisme musical (1730-1806). Un dels trets lingüístics més destacats de l’estil galant és el progressiu abandonament del baix continu per transformar-se en un suport harmònic destinat a potenciar el melodisme. Aquest interès per una textura de melodia cantable amb acompanyament harmònic supeditat, acabà donant lloc formalment i estilísticament a la sonata binària, predecessora de la futura sonata clàssica tendència a la senzillesa i la claredat, allunyades de l’ampul·lositat i la grandiloqüència barroques. Simfonia i música de cambra. Òpera

    Romanticisme. (1806-1900). El romanticisme va ser un moviment estètic que defensava la lliure exprressió dels sentiments i exalçava la solitud i la personalitat dels artistes. Considerava que la música era el millor de tots els arts per a expressar els sentiments. Per això el músic es convertí en poeta, La solitud era admirada: la imatge d’un Beethoven sol i incomprès fou magnificada als ulls dels romàntics.

    Música moderna. (1900-1999) Els compositors moderns cercaren formes musicals que eixamplaven els límits del llenguatge tonal, rítmic i instrumental que s’havia emprat fins llavors. I ho feren amb la introducció d’elements rítmics provinents de la música popular.

    Font emprada: Enciclopèdia de la música: http://www.grec.cat/cgibin/gemcl2.pgm?NDCHEC=0004339

Quan va començar Els Simpson?

Deures ELS SIMPSON No hi ha comentaris »

La famosa sèrie de televisió Els Simpson va ser creada el 1987 pel dibuixant nord-americà Matt Groening. La va crear un dia que estava assegut en la recepció d’una oficina tot esperant ser atès pel productor televisiu James L.Brooks, que el volia contractar per insertar una altra sèrie de dibuixos animats al programa “The Tracey Ullman Show“. Matt Groening, que llavors encara no era famós, no volia vendre els drets dels seus dibuixos i en 15 minuts va crear els personatges d´Els Simpson, mentre esperava ser rebut per l’anomenat productor.

Al productor James L. Brooks la proposta de Matt Groening el va convèncer i el 17 de desembre de 1989 van aparèixer per primer cop Els Simpson com a dibuixos animats integrats dins el programa “The Tracey Ullman Show”. Eren tires breus, de 15 segons de durada i només s’emetien els caps de setmana, però van tenir tant d’èxit que es van independitzar i prest van començar a presentar-se com una sèrie animada de mitja hora de duració que es transmetia en horari estel·lar en comptes dels cap de setmana. Els noms dels personatges de la família Simpson són els mateixos que els de la família vertadera de Matt Groening. El seu pare i el seu fill són de nom Homer, la seva mare Margaret y les seves germanes petites Lisa y Maggie. Bart és un anagrama de la paraula brat, que en anglès significa “maleducat” y Simpson significa “fill d’un beneit”.

A Espanya els Simpson es van començar a emetre el 1991. I a Catalunya el 1995.

Com es creen els episodis?

En l’elaboració de cada episodi hi participa una legió de guionistes, productors, actors (que fan les veus), músics, dibuixants i animadors informàtics que es reuneix en unes oficines curiosament incòmodes per treballar amb nerviós entusiasme.

Els primers en entrar en acció són els guionistes. El mes de desembre es tanquen a un refugi per a pensar la trama dels episodis de l’any següent. L’equip de guionistes està format per joves contractats a les millors universitats americanes. Els seleccionen en funció de la seva capacitat d’escriure guions imprevisibles i divertits. A partir del gener els guionistes perfeccionen i proven els episodis amb els actors. Per a fer cada episodi fan falta sis mesos de treball continuat.

El pas següent és gravar les veus.

Una vegada està escrita la trama i estan gravades les veus, tot plegat s’envia als dibuixants. Matt Groening és el director de l’equip de dibuixants. Els dibuixos principals es fan als Estats Units, però després s’envien a Corea del sud, on equips de dibuixants subcontractats, s’encarreguen de fer els 24.000 dibuixos necessaris per a poder filmar els episodis d’un any. Matt Groening sempre dibuixa en blanc i negre. Amb el seu equip tenen un esperit de cooperació molt fort. Treballen conjuntament, s’ajuden uns als altres i es donen idees. Per exemple, l’italià Giorgio Pilluci va ser qui va suggerir que els personatges tinguessin la pell groga. Això va contribuir a l’efecte essencial de demostrar que les coses habituals i les coses grotesques són sinònimes. Un altre suggeriment decisiu va alterar la calba de Homer. Groening l’hi havia dibuixat 30 pèls. Per consell de la resta de dibuixants, el va sotmetre a una esquilada que li va deixar “els nou pèls més graciosos“.
Els animadors informàtics són els encarregats d’unir totes les peces. Així i tot els dibuixos no es fan per ordinador sinó manualment. L’ordinador serveix només per a pintar-los.
I el director, David Silverman, ha de vetllar per coordinar la banda sonora, el guió, les veus i els dibuixos.

L´últim pas el fa l’0rquestra encarregada de posar el sò als episodis, el sò ambiental, i els assajos de Lisa amb el saxo.

Els productors s’encarreguen d’assegurar els doblers per a finançar els episodis. Cada episodi costa un milió de dòlars.

A la foto de dalt, Matt Groening, Al Jean (productor) i Els Simpson.


Al següent enllaç hi podeu veure un vídeo que us mostrarà com eren Els Simpson fa 20 anys, quan el Homer encara tenia molts cabells.

Els diftongs

CATALÀ_Exercicis No hi ha comentaris »

Per a practicar els diftongs i la separació sil·làbica cliqueu sobre el següent enllaç i hi trobareu un joc molt divertit. Heu de tenir encesos els altaveus per sentir la granota:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/diftong/index.htm


XTECBlocs WordPress Theme & Icons per N.Design Studio.
Entrades (RSS) Comentaris RSS Entra