Robert F. Scott, valent o temerari? (Saül i Michael, 6èB)
Deures HEROIS, Michael, Saül, Vídeo_escrits 1 comentari »Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Traducció del discurs de la Marxa de Washington que es veu al vídeo:
Jo he somniat que els homes, un dia, s'aixecaran
i comprendran d'una vegada
que han estat fets per a viure junts com a germans.
Jo he somniat aquest matí, que un dia,
cada negre d'aquest país,
cada home de color, de qualsevol lloc del món,
serà jutjat per la seva vàlua personal,
i no pel color de la seva pell, i que tots els homes
respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo he somniat també que un dia,
els ventres buits es podran omplir;
que la fraternitat serà quelcom més
que uns mots al final d'una pregària;
que serà el tema principal de l'ordre del dia
dels governants.
Masashi Kishimoto és el creador de la sèrie manga NARUTO. Va nèixer el 8 de novembre de 1974 al Japó, i és germà bessó d’un altre gran dibuixant de manga, Seishi Kishimoto. Quan era petit ell i els seus amics estaven tot el dia fent dibuixos de DORAEMON. Ell era el més perfeccionista. Li agradava ensenyar i corregir als seus amics. Quan va fer 11 anys va crear el seu primer manga, que tenia 31 pàgines. Però quan el va anar a mostrar al seu germà bessó aquest li va dir:
- Puaaaajjjj!!! quin oi!!!!
Llavors el va mostrar a son pare, i li va dir el mateix.
Masashi no es va desanimar. Tot es dia pensava: per què els meus dibuixos no són bons i els dels altres sí?…. Per què els meus dibuixos són còpies dels de Doraemon? Com puc trobar un estil propi? Què faré si no puc dibuixar?. Va pensar dedicar-se a l´esport, que li agradava molt, però finalment va decidir estudiar art i continuar-ho intentant i intentant.
Avui milions de persones de tot el món llegeixen els seus còmics i als 20 anys ja va tenir un dels premis internacionals més importants. Ell mateix diu que gràcies a les crítiques de son pare, i a la seva constància ha pogut esdevenir un gran dibuixant, que en japonès es diu mangaka.
A la part inferior, un dels primers dibuixos de Naruto.
Està feta per un grup d’alumnes de cinquè A.

Guillem Berenguer, un noi de 14 anys de Solsona (Lleida), ha estat seleccionat entre milers d’adolescents europeus per a convertir-se en un personatge de la sèrie PUCCA, de Jètix. Es va presentar al concurs per internet, i l’ha guanyat per la seva expressivitat. Els seus pares diuen que és molt estudiós i que és bo en totes les assignatures: – No sabíem que s’havia presentat al concurs- diuen.
Ell diu: – Encara no sé per què m’han triat, però estic content.
Clica baix, allà on posa ESCRIU EL TEU COMENTARI, i apunta-la.
Aquest poema l’ha escrit la professora Laura de P5 de l’escola Immaculada Concepció d´Horta (Barcelona)
I la idea dels poemes visuals ens l´han enviada les mestres de l´escola Castell de Santa Agueda de Ferreries (Menorca)
![]()
Accentua les paraules en negreta de la següent notícia: 
Justin Gatlin, sancionat amb vuit anys sense competir i desposseït del seu rècord mundial
Justin Gatlin ha estat castigat amb vuit anys sense competir pel seu ultim positiu per testosterona, detectat l’abril passat. L’Agencia Antidopatge dels Estats Units no l’ha sancionat de per vida com, en principi, li corresponia, ja que Gatlin era reincident. El campio mundial i olímpic, de 24 anys, veura com la seva plusmarca dels 100 metres llisos, de 9 segons i 77 centesimes, sera anul·lada, de manera que sera el jamaica Asafa Powell, amb el mateix crono, qui tindra en solitari la condicio d’home mes rapid del mon.
Yuliya Nesterenko (Bielorussia) es la dona mes rapida del mon. Es la campiona dels 100m. llisos amb una marca de nomes un segon menys que la del campio.
Els estudiosos consideren que la història de la música va començar a partir del moment en què es va formar una teoria musical i es van unir la teoria i la pràctica musical. Afirmen, per tant, que la música és diferent del so prehistòric i premusical.
En quines etapes es divideix la història de la música?
La història de la música es divideix en set etapes: música antiga, medieval, renaixentista, barroca, clàssica, romàntica i contemporània. Vegem-les una a una:
Música antiga. Inclou les músiques que van desenvolupar les antigues civilitzacions:
Grècia (des del 2.500 a.C. fins el s.IV d.C.). La música s´emprava per a cantar himnes als déus, per a entrar en batalla, tonades per a treballar, per a fer concursos de cantaires o flautistes, cants per al teatre, per a banquets, per el casament, la mort, etc. Els grecs creien que la música sorgia com a emanada de la divinitat.
Música medieval (500-1430) L’eix vertebrador de la música medieval va ser el cant gregorià i es va desenvolupar als monestirs. S’anomena així per la proposta que va fer el papa Gregori I de codificar musicalment els textos litúrgics.
Renaixement (1430-1600). Va suposar la revalorització de l’antiguitat clàssica grega i llatina, i un esforç per recuperar, entendre, assimilar i fer perdurar els seus valors. La forma musical més característica del renaixement va ser el madrigal.
Barroc. (1600-1730). Hi predomina l’estètica del contrast i una música molt ornamentada que emprava el baix continu com a element cohesionador de la música. El contrast s’aplicava a l’ús de la dinàmica oposada —fort/piano—, i als canvis de tempo —ràpid/ lent—. Es van conrear tres gèneres musicals: eclesiàstic, cambrístic i teatral.
Classicisme musical (1730-1806). Un dels trets lingüístics més destacats de l’estil galant és el progressiu abandonament del baix continu per transformar-se en un suport harmònic destinat a potenciar el melodisme. Aquest interès per una textura de melodia cantable amb acompanyament harmònic supeditat, acabà donant lloc formalment i estilísticament a la sonata binària, predecessora de la futura sonata clàssica tendència a la senzillesa i la claredat, allunyades de l’ampul·lositat i la grandiloqüència barroques. Simfonia i música de cambra. Òpera
Romanticisme. (1806-1900). El romanticisme va ser un moviment estètic que defensava la lliure exprressió dels sentiments i exalçava la solitud i la personalitat dels artistes. Considerava que la música era el millor de tots els arts per a expressar els sentiments. Per això el músic es convertí en poeta, La solitud era admirada: la imatge d’un Beethoven sol i incomprès fou magnificada als ulls dels romàntics.
Música moderna. (1900-1999) Els compositors moderns cercaren formes musicals que eixamplaven els límits del llenguatge tonal, rítmic i instrumental que s’havia emprat fins llavors. I ho feren amb la introducció d’elements rítmics provinents de la música popular.
Font emprada: Enciclopèdia de la música: http://www.grec.cat/cgibin/gemcl2.pgm?NDCHEC=0004339
El pas següent és gravar les veus.
L´últim pas el fa l’0rquestra encarregada de posar el sò als episodis, el sò ambiental, i els assajos de Lisa amb el saxo.
Els productors s’encarreguen d’assegurar els doblers per a finançar els episodis. Cada episodi costa un milió de dòlars.
A la foto de dalt, Matt Groening, Al Jean (productor) i Els Simpson.
Per a practicar els diftongs i la separació sil·làbica cliqueu sobre el següent enllaç i hi trobareu un joc molt divertit. Heu de tenir encesos els altaveus per sentir la granota: