La vida de l’escola

ES VA CASAR? QUI ERA ANTONIE VON BIRKENSTOCK?

No es va casar. ANTONIE VON BIRKESTOCK era l’amor imposiple de BEETHOVEN. Era una noia 10 anys més jove que ell.  Li va escriure 3 cartes d’amor.

Hola,  sóc l’Ivan de l’escola Immaculada Concepció. La meva pregunta del Beethoven és la següent:
¿Qui era Jossine Van Vlesselaer? Era la seva besàvia, que era bruixa, i la van cremar a la foguera.

Com saber si la teva cançó favorita és pop, rock, metal, hip-pop…?  Als següents enllaços hi trobaràs la informació que necessites:

• Mundo música. Història de la música.
  
• Get up, stand up. Un repàs a les cançons que han marcat la lluita social.
• Gèneres musicals de cada tribu urbana. Treball fet per alumnes de batxillerat.
  
• Tribus urbanes i música. Un poc atrassat. 

Hola sóc l’Ivan de l’escola Immaculada concepció m’agradat el tema sobre el beethoven .

Cliqueu sobre la imatge i accedireu al karaoke de BOIG PER TU i de totes les cançons que volgueu. L’adreça l’hem copiada del bloc de  l’escola Pau Casals.

Avui hem posat el comú el que havíem investigat sobre la vida de Beethoven. Hem sabut que quan era petit son pare el fermava al banquet del piano i el feia estudiar tota la nit perquè volia que fos un geni com Mozart. Tant ell com Vivaldi i Mozart tenien pares músics que es van preocupar molt per educar-los musicalment.

Hem discutit a veure si els nens prodigis neixen essent-ho o hi tornen per l’educació. La majoria opinava que l´educació pesa més. El Francesc ha dit que un tennista no neix sabent manejar una raqueta, ni un violinista un violí. I l’Àlex que tot era concentrar-se en un únic tema o assignatura. Quan estava a punt de sonar la campana na Lorena ha demanat vam si un geni por tornar normal o al revés i ho hem deixat pel proper dia.

Cliqueu al damunt per veure’ls en pantalla gran

Hem investigat la vida de tres grans compositors de música clàssica. Aquí teniu una peça musical de cadascun d’ells.

Avui a classe de català (6è) hem après a inventar històries a partir de cançons.

Clica baix, allà on posa ESCRIU EL TEU COMENTARI, i apunta-la.

• Quan va començar la música?

  Els estudiosos consideren que la història de la música va començar a partir del moment en què es va formar una teoria musical i es van unir la teoria i la pràctica musical. Afirmen, per tant, que la música és diferent del so prehistòric i premusical.

  En quines etapes es divideix la història de la música?
  La història de la música es divideix en set etapes: música antiga, medieval, renaixentista, barroca, clàssica, romàntica i contemporània. Vegem-les una a una:

  Música antiga. Inclou les músiques que van desenvolupar les antigues civilitzacions:

  Grècia (des del 2.500 a.C. fins el s.IV d.C.). La música s´emprava per a cantar himnes als déus, per a entrar en batalla, tonades per a treballar, per a fer concursos de cantaires o flautistes, cants per al teatre, per a banquets, per el casament, la mort, etc. Els grecs creien que la música sorgia com a emanada de la divinitat.

• Roma, (364 a.C. fins el s. V d.C.). La música greca es va importar a Roma a través dels comerciants i viatgers. La primera notícia d’un espectacle musical a Roma és del 364 aC: es tracta d’una invocació sagrada per a demanar la fi d’una epidèmia de pesta. Durant l’època imperial s’organitzaven concerts amb grans masses corals i grans orquestres constituïdes principalment amb els instruments de metall d’ús militar. Aquests concerts sovint es realitzaven als circs.
• Etrúria, (s. VIII a.C. fins el s. III a.C.). Territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc. La música i la dansa acompanyaven banquets, funerals, processons, casaments i sacrificis rituals de tota mena. Sembla que els etruscos preferien la música instrumental al cant.

  Música medieval (500-1430) L’eix vertebrador de la música medieval va ser el cant gregorià i es va desenvolupar als monestirs. S’anomena així per la proposta que va fer el papa Gregori I de codificar musicalment els textos litúrgics.

  Renaixement (1430-1600). Va suposar la revalorització de l’antiguitat clàssica grega i llatina, i un esforç per recuperar, entendre, assimilar i fer perdurar els seus valors. La forma musical més característica del renaixement va ser el madrigal.

  Barroc. (1600-1730). Hi predomina l’estètica del contrast i una música molt ornamentada que emprava el baix continu com a element cohesionador de la música. El contrast s’aplicava a l’ús de la dinàmica oposada —fort/piano—, i als canvis de tempo —ràpid/ lent—. Es van conrear tres gèneres musicals: eclesiàstic, cambrístic i teatral.

  Classicisme musical (1730-1806). Un dels trets lingüístics més destacats de l’estil galant és el progressiu abandonament del baix continu per transformar-se en un suport harmònic destinat a potenciar el melodisme. Aquest interès per una textura de melodia cantable amb acompanyament harmònic supeditat, acabà donant lloc formalment i estilísticament a la sonata binària, predecessora de la futura sonata clàssica tendència a la senzillesa i la claredat, allunyades de l’ampul·lositat i la grandiloqüència barroques. Simfonia i música de cambra. Òpera

  Romanticisme. (1806-1900). El romanticisme va ser un moviment estètic que defensava la lliure exprressió dels sentiments i exalçava la solitud i la personalitat dels artistes. Considerava que la música era el millor de tots els arts per a expressar els sentiments. Per això el músic es convertí en poeta, La solitud era admirada: la imatge d’un Beethoven sol i incomprès fou magnificada als ulls dels romàntics.

  Música moderna. (1900-1999) Els compositors moderns cercaren formes musicals que eixamplaven els límits del llenguatge tonal, rítmic i instrumental que s’havia emprat fins llavors. I ho feren amb la introducció d’elements rítmics provinents de la música popular.

  Font emprada: Enciclopèdia de la música: http://www.grec.cat/cgibin/gemcl2.pgm?NDCHEC=0004339

Deures per a entregar dilluns dia 22 d’octubre

Has d’elegir una d`aquestes dues opcions. No s’han de fer les dues, sinó una d´elles:

1. Llegir el conte de LA FLAUTA MÀGICA, una òpera de Mozart, i després, en un full apart, fer-ne un resum escrit, en el qual hi subratllaràs 5 noms, 5 articles, 2 demostratius i 2 possessius. El conte el trobaràs a l’apartat GRAN ESTRENA de: http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/mozart/index.htm
2. Jugar a vestir i desvestir Mozart i Constança, i després, en un full apart, fer una descripció de la roba que portava la gent del segle XVIII, en el qual hi subratllaràs 5 noms, 5 articles, 2 demostratius i 2 possessius. El joc el trobaràs a l’apartat JOC DE LA ROBA de: http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/mozart/index.htm

Deures per dilluns dia 15 d’octubre:

1. Llegeix el text inferior i després copia a un full 10 paraules del text que continguin dígrafs i digues si són noms o no.

La infantesa de Mozart

Quan va començar la música?

Marca sobre aquesta línia del temps les èpoques musicals de les que parla el text
http://www.xtec.es/dttarragona/patrinos/patrinos/linia.htm