La banda sonora del Poveda

Setembre:

En aquest episodi veiem a una Pantera Rosa intentant sabotejar l’assaig d’una orquestra. De forma obstinada, el nostre personatge rosa, vol introduir la seva famosa sintonia, composada per Henri Mancini, i fer que l’orquestra deixi de tocar la 5a simfonia de Beethoven. Ho aconseguirà? Cal que estiguis ben atent/a!

Octubre:

Fixeu-vos bé com es mouen aquests ninots al ritme de la música de l’òpera  La Traviata de Gisueppe Verdi.

Novembre:

Aquest és un exemple de que es pot fer música amb qualsevol instrument. Desitjo que us agradi!

(Orquestra Simfònica de Melbourne i Orquesta Victoria)

Desembre:

Do, re, mi, fa, sol, la, si,do’ són els vuit graus de l’escala de Do Major. Des de petits que la Mireia ens ensenya cançons per aprendre l’ordre i l’afinació d’aquestes notes. Amb aquests sons, es poden fer infinites combinacions melòdiques, i aquest vídeo, n’és un bon exemple.

 

Gener:

El theremin és un dels primers instruments electrònic de la història, creat al 1919 per Lev Termen (Léon Théremin).

Pertany a la família dels instruments electròfons. El so es genera mitjançant circuits elèctrics.

Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s’anunciava com a “l’instrument que es toca sense ser tocat”, perquè no hi ha contacte físic entre l’intèrpret i l’instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.

El seu so pot recordar al d’un violí o violoncel electronic.

La tècnica d’interpretació del theremin és extremadament complicada. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència ficció dels anys 50 i 60. Tot i així hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l’han explorat i adaptat al repertori clàssic.