Una vegada hi havia un nen xerraire, pèl-roig, amb una espessa cabellera. Un dia va anar a passejar pel bosc i allí hi va veure un paraigües negre recolzat al tronc d’un arbre. Va agafar-lo, el va alçar i i el va obrir, i aleshores s’adonà que le paraigua podia parlar…
El drac jove diu al drac vell:
-M’agradaria viatjar per la terra.
El drac vell li contesta:
-Pots anar-te’n de l’estany, però no podràs retornar-li fins que a dalt a la terra no t’hauràs guanyat el cor d’un home. Rumia-t’ho bé.
Ja ho sap, el drac jove, què vol dir guanyar-se el cor d’un home? Ha de buscar un home que l’estimi…! Però no deu ser gaire difícil. “He vist els homes”, pensa. “Són molt petits. Em guanyaré el seu cor en un tres i no res”.
Tots els narradors viuen a l’ombra de les llegendes més sorprenents que, durant segles, han captivat a la Humanitat. Aquestes són les aventures d’un rei que es va convertir en cigonya; versió àrab d’una emocionant història, adaptada per un autor actual.
LEO pulgamágica o la caza de leones en Oberfimmel.
Autor: Janosch Horst Eckert (Janosch)
En Oberfimmel ya no dormía nadie. Desde hacía cientos de años no sucedían tantas cosas como en esos pocos días. ¿Se había escapado un león del circo ambulante? O la que verdaderamente había desaparecido era Leo, una pulga prodigiosa? Dos amigos habían hecho una trastada que conmvió al pueblo.
El segrest de la xufles narra les aventures protagonitzades per en Dani, un noi de 12 anys, quan decideix d’ anar-se’n de casa per buscar la seva gosseta que ha desaparegut. Dani i els seus amics es veuen gairebé embolicats en un atracament dels de debò.
Els contes dels germans Grimm són un dels monuments més significatius i segurament el més conegut d’aquesta gran època que anomenem el Romanticisme. Amb la recopilació i edició dels contes alemanys, els germans Jacob i Wilhelm Grimm perseguien dues finalitats: la conversació de les històries antigues i la creació d’un llibre artísticament viu, que apassionés joves i velles. I al capdavall ens han fet un regal meravellós, un regal que sobreviu als segles.
Nascuda a Washington , aviat es trasllada a Nova York . Ha estat professora de secundaria i d’universitat, però a causa de l’èxit de la seva primera novel·la de seguida es va poder dedicar a escriure i uns personatges tan quotidians, que nens i nenes sempre li diuen que sembla que els coneguin .
L’Amber i en Justin són inseparables: es coneixen des de petits, seuen junts a classe, fan deures i juguen plegats en sortir de l’escola… A més, es complementen d’allò més bé pel que fa a gustos, actituds, etc. De cop i volta, però, en Justin se n’ha d’anar a viure a una altra ciutat. L’Amber no ho accepta, està trista i de mal humor fins al punt d’arribar a pensar que tot s’ha acabat amb el Justi i que a ell ja li està bé això de marxar. Aprofitaran els pocs dies que encara tenen per estar junts? Serà catastròfica de debò la distancia.
Un altre volum dels contes de sempre dels Germans Grimm, encara inèdits en català, traduïts per Carme Serralonga que completa així la tasca iniciada per Carles Riba. El tambor, Les tres filadores, La bola de cristall i pell d’ós són els contes d’aquest recull que s’afegeixen així als ja publicats el volum quinzè d’aquesta mateixa col·lecció.
Hi ha lluna plena. L’esplanada de la font Negra s’omple de bruixes grises i lletges, peludes i pelades, tafaneres i xerraires…Ballarina no sembla una bruixa pudent i fastigosa, sinó una model o una artista. Aconseguirà fer una malifeta a l’Albert i l’Alberta, la parella de gnoms?
Com s’ho deuen fer les nenes per distreure’s tot jugant a coses tant avorrides com juguen?
Tan entretingut com és pegar-se, rebolcar-se per terra amb els companys… Ànim, Nicolás!
La festa de ca la Marie-Edwige ja s’acaba…
Comentaris recents