Portada

LA MÀGIA DELS CONTES

A l’entranyable Tieta Cinteta, la meva àvia conta-contes;

i a la meva mare mestra, que em va transmetre el cuquet per ensenyar.

         Escanear0118 Tothom qui hagi provat alguna vegada d’explicar un conte, sigui a un sol infant o davant d’un auditori de cent persones de diferents edats, m’entendrà quan dic que el conte és una experiència màgica, i si encara no ho heu fet, espero poder transmetre-us la il·lusió per intentar-ho. Mentre les meves paraules van desfilant el curs de la història, potser amb l’ajuda fantàstica dels simpàtics titelles (o no), podem sentir un silenci que plana damunt la sala. No és pas un silenci angoixant i buit, sinó ben al contrari, és un silenci ple d’emocions i sentiments de tots els presents que flueixen a l’uníson, un silenci només trencat per la participació activa dels oients que també entren a formar part de la narració,  modificant-la de forma  de vegades inesperada per part del contista. Unes paraules màgiques serveixen per encetar aquests fantàstics moments, que duraran un temps indefinit, encara que sempre d’alguna manera programat, fins que la fórmula per acabar el conte doni el toc final i el silenci deixi pas a l’enrenou que sempre expressa la satisfacció d’haver passat un estona entretinguda, com si tots els presents ens despertéssim d’un somni imaginari.

          La primera persona que em va fer entrar en aquest món meravellós dels contes, quan jo era molt petita, va ser la tieta Cinteta, i per això en voldria tenir un record especial i emotiu en el present treball. Crec que tots els nens i nenes del món haurien de tenir una àvia que els expliqui contes, i ho dic en el sentit ampli de la paraula àvia (no necessàriament relacionat a un parentesc familiar o a una determinada edat de la vida). Per això, i a través del record de la tieta Cinteta, des d’aquí llanço un reconeixement especial a totes les “àvies” del món. Després d’això, fou el llibre de la Sara Bryant “Com explicar contes” (1), que em va regalar la meva mare quan vaig fer divuit anys, el que em va donar l’empenta per començar a explicar contes, i des d’aleshores no he parat.

          Com a educadors (pares, mestres, avis, monitors…), és bo que tinguem temps per parar-nos a reflexionar sobre el dia a dia, sobre el què estem fent, com ho fem i sobretot perquè ho fem. Si no és així, la rutina se’ns va menjant mica en mica, corrent el risc d’encallar-nos en una manera de fer sempre igual, i acabar fent les coses sense pensar, tot convertint-nos en màquines. Pensar és la capacitat humana que ens diferencia de les màquines, i ens dóna la possibilitat d’imaginar. La nostra és una tasca eminentment creativa, igual però diferent cada dia. Perquè potser fem les mateixes coses, però cada dia és diferent, cada grup és diferent, i nosaltres som també diferents. Crec que el que em fa fruir d’aquesta feina és aquesta capacitat de crear, i d’entrar amb els infants en el món de la imaginació a través de la màgia dels contes.

           Tots podem fruir amb un bon conte. Ens hem fet adults, però no deixarem mai de ser infants, com un picarol tenim guardat molt al fons el nostre nen, i ressona en alguns moments tan especials com és l’hora del conte. Deixem-nos portar per la seva màgia, i atrevim-nos a fer volar la imaginació com la canalla, tot entrant dins d’aquest món meravellós  que ens ofereixen els contes.

Imma Villegas

Escanear041IMG_20170101_0001

(1)      SARA C. BRYANT: Com explicar contes. Ed. Nova Terra.