Les xiquetes i els xiquets de 5è., una vegada al mes, a l’hora de biblioteca, comparteixen lectures i ajuden als de 2n. Com podeu veure a la imatge l’experiència ha resultat un èxit.
Fa 10.000 anys enrere, hi havia un vampir alt i molt seriós. Un dia a la nit que tronava i plovia va anar a una casa que hi havia a les afores del poble, va entrar per la finestra del menjador, de sobte va venir un nen que anava a la cuina. El nen va sentir un soroll i es girà cap enrere i va veure un vampir. El nen de tan assustat es va desmaiar de cop. El vampir no sabia què fer, així que es va endur el nen cap al castell terrorífic. Els pares estaven amoïnats pel seu fill i van trucar la policia perquè el pugessin trobar aviat. El vampir estava amb el nen parlant, però de sobte es va sentir als seus pares que el cridaven. De tan buscar van acabar dins al castell terrorífic i allí es van trobar tots. El vampir els va xuclar la sang a tots i des d’aquell dia no es va saber res més del nen i dels seus pares.
Hi havia una vegada una casa encantada que hi vivia una parella que tenien fills i vivien al bosc a on i havien moltes plantes carnívores .La parella i els seus fills que es deien:Jesús, Carlos, Jordi una nena que es deia Elena.Van anar a passejar i els pares sempre estaven preocupats per si els i passava algo als seus fills hi han ells ,però com sempre no els i passava res perquè no se apropaven massa a les plantes carnívores no es que es preocupessin molt.
Un dia els nens van anar a passejar una mica pel bosc perquè a casa se avorrien massa i van sortir un ratet .Els nens tenien una mica de por anar pel bosc per si els i passava algo de dolent però…te cop i volta cel i a pareix una planta carnívora en la boca oberta que se li veia pinta de que tenia gana .I els nens van marxar corrents per a que no els agafes,però la planta carnívora també podia corre massa i els perseguia per darrera i a la nena que era la que corria menys la va agafar i li va mossegar la cama,però els seus germans continuaven corrents i a la seva germana la van deixar allí en la planta carnívora i la planta carnívora l’hi va començar a xuclar i a fer-li besets a la galta.
I resulta què les plantes no eren gent dolentes nomes volien tindre amics i juga en ells i les plantes carnívores sol corrien darrera dels nens perquè volien jugar una mica ja que les persones que i passaven pel costat no i volien jugar en les plantes pensa’n que eren plantes dolentes com algunes altres que hi havia pels boscos de allí per això no volien jugar en elles. Però la nena se va donar conte de que les plantes carnívores no eren dolentes. I des de que va començar les plantes a jugar am la nena els seus germans també volien jugar en les plantes,i les plantes cada vegada tenia mes amics per sor de la nena!!
Hi cada dia la nena anava a jugar am les plantes carnívores del bosc i cada dia estaven casi tots els nens jugant en les plantes tots feliços!!
Era un matí qualsevol quan la Júlia i en Carles sortien de l’escola. Anaven xerrant i va sortir el tema dels monstres i fantasmes, llavors van veure el castell i van decidir entrar-hi. Quan hi van entrar van veure una cova i per curiositat van entrar-hi. Allí estava tot molt fosc, però per sort portaven el mòbil. Van encendre el flash i van continuar. Llavors van veure que no s’acabava i van intentar tornar cap enrere però… s’havia taponat l’entrada! Llavors van continuar el camí per veure si hi havia una segona porta, van caminar durant una bona estona, llavors van trobar una banda de rat penat i es van espantar després van continuar i van veure una pedra. La Júlia la va apartar, llavors es va obrir una porta, darrera de la porta i havia un llac molt fosc però amb el flash ho van il·luminar, i llavors de davall de l’aigua… hi va sortir un monstre horripilant! Era quasi indescriptible tenia els ulls triangulars, dents amb punxa, mans amb tentacles que si et tocaven t’electrocutaven. Llavors la Júlia va dir.
Corre Carles, correm! – llavors en Carles va dir – si correm ens atraparà – i la Júlia li va dir – provem-ho almenys. Llavors van començar a córrer però la Júlia va ensopegar i va caure a l’aigua i el monstre es va amagar a l’aigua (per menjar-se-la) però ell es va armar de valor i la va anar a salvar. Quan van sortir de l’aigua el monstre venia i la Júlia no respirava en Carles no sabia que fer, si fer-li el boca a boca o posar-se-la a l’espatlla i marxar corrent, llavors va venir una bandada de ratpenats i com en Carles tenia les cames destapades el van picar, llavors van veure una llum…¡i allò era la sortida!
Eren dos germans, un es deia Marc, es ros i poruc però en Pau era ploraner.
Un dia van anar a Sant Jeroni, en Marc i en Pau. Quan van arribar van anar a fer una volta de nit per dalt a la Picossa. Anaven caminant i es van trobar al terra un forat.
Sense voler el van trepitjar i en Pau va agafar el que va trepitjar a les fosques.
En Marc tot mort de por va obrir la llum del seu mòbil, quan va obrir el llum va trobar- se una ma plena de sang a la ma del Pau. Pau se la va endur per jugar a hoquei.
En Marc va continuar caminant per arriba a dalt de la Picossa. Desprès Marc va caure al terra, quan es va aixecar-se va veure una persona penjada dels peus. Desprès en Pau i en Marc van tenir por de que hi hagués algun fantasma i se’n van tornar a casa corrents i en Pau va anar a rentar la ma a les aixetes. Al acabar de rentar la ma va veure que en Pau va desaparèixer…
Hola em dic Cristina i tinc 13 anys fa una setmana que visc en aquest poble, perquè a l meu pare li van donar feina aquí. Visc en una casa molt gran i bonica però una mica tenebrosa, en era molt econòmica. El primer dia que vaig anar al col·legi els meus companys em van preguntar a on vivia i jo els hi vaig di a la casa del costat del cementiri, ells molt asustats hem van dir que aquella casa estava maleïda per això la fent que hi vivia no s’hi estàvem gaire temps i seguidament van preguntar si havia vist l’home sense cap.
I jo els hi vaig dir rient:- no em feu aquestes bromes que no fan gràcia!
I ells em van respondre:- no és cap de broma!
Quan vaig arribar a casa els hi vaig contar als meu pares.
Ells digueren:- no em farguis cas això domés són llegendes de pobles pro a la nit quan estava al llit em va despertar un soroll de sabates, vaig veure l’home sense cap, vaig anar asustada al llit dels meus pares i els hi vaig explicar però ni em vam fer cas. La nit següent em va passar el mateix i els meus pares s’ho prenien com una broma, com que no sabia què fer els hi vaig dir a dos amigues el que passava i elles em van dir que coneixien a una senyora molt vella que tenia 102 anys i vivia al mig del bosc amb una caseta petita, i que sabia la història de l’home sense cap. Quan vam arribar li va m explicar el què passava ella ens va dir que eren dos germans que es van barallar per la casa i els terrenys i moltes monedes d’or el germà més dolent amb una amagar dins d’una capsa que esta al soterrani de seva casa detràs d’un armari que hi ha un passadís secret. I ella en va dir que el que havien de fer es portar la caixa a la seva tomba i així descansaria en pau. Aixa ho vam fer i va poder descansar amb pau i mai més ningú va tornar a veure l’home sense cap.
La nit de Halloween de l’any passat, en Marc i la Gemma, dos bessons molt simpàtics, van anar aquella nit com tots els anys a demanar tot tipus de llaminadures a les cases. En Marc i la Gemma, són dos bessons alts i prims, molt xerraires i simpàtics, i una mica entremaliats. Al sortir de seva casa es van reunir amb els seus amics, en Lluís i l’Anna. Tots junts es disposaven a començar la seva ruta. Quan ja portaven un bon sac, van sentar-se en un banc just davant d’una casa abandonada. Al poc temps van decidir entrar-hi per saber què amagava aquella casa. Tot estava fosc i ple de teranyines. Els dos nois van decidir pujar i la Gemma i l’Anna es van quedar al pis de baix. Al veure que els nois no baixaven els van cridar, però no contestava ningú, Aixa va passar molta estona però al final van pujar elles també. Des d’una de les habitacions es sentia als nois cridar auxili però no podien obrir la porta, les noies no sabien que fer. Passats uns instants, tot es va callar i la porta es va obrir sola, les noies es van espantar molt però van decidir entrar a l’habitació. Només hi havia un toll de sang al mig i les finestres obertes, les noies van cridar i van marxar corrents de la casa. A fora es van trobar amb els seus amics rient-se’n d’elles. Les noies no entenien res del que estava passant. Al cap d’una estona, quan els nois es van calmar, els hi van explicar que portaven pintura roja i que mentre en Lluís cridava i aguantava la porta, en Marc posava la pintura al terra, quan ja estava tot llest, van marxar per la finestra. Quan ho van saber, les noies es van enfadar amb ells però ho van deixar passar i van decidir anar tots a menjar les llaminadures que havien aconseguit.
A l’endemà a tots els hi feia molt mal la panxa però els hi donava igual perquè s’ho havien passat molt bé.
Avui a Alternativa els nens i nenes de 3r A hem provat la confiança que tenim els uns amb els altres. Aquí deixem algunes fotos que ens ha fet la Senyoreta.
Estem a la lluna, fa mig segle que el sol va desaparèixer i la raça humana ha hagut de sobreviure a la lluna gràcies a una atmosfera creada per nosaltres, els humans, encara que en aquest moments la lluna esta sent envaïda per uns éssers diabòlics però els humans es resisteixen, encara que, inútilment ja que la seva tecnologia es més avançada que la nostra i no tenim res a fer contra la tirania dels aliens, ja farts els humans van crear una base secreta on van planejar com guanyar-los però donats els fets de què eren més forts i més robustos que casi tots els humans. Van crear un plànol d’un coet per, amb reserves de 120 anys o mes, per fugir d’aquell tuguri i, aquell divendres van fer sonar la sirena d’invasió per distreure els aliens, i van pujar tots els humans però just quan estaven volant un humà, ara encara no se sap qui, els va delatar i els aliens els van disparar i, malgrat les maniobres que van fer, els aliens el van tocar a un motor i van tenir que fer un aterratge d’emergència a la terra, el nostre antic planeta blau. Allà no els anava mal però, van veure sentinelles alienígenes i ja que ens anaven a tornar a esclavitzar, van decidir acabar amb ells per sempre més ,arriscant la vida si calia entre tots van capturar a un sentinella i com tots eren iguals el van deixar K.O i li van examinar les celules per crear una bomba que els eliminés per sempre més però vam trobar un problema el seu A D N coincidia una mica amb el nostre això vol dir que només quedava una solució llençar la bomba i fugir però per anar necessitaven un altre coet: l’Apol·lo MCC i dintre de 5 mesos ja estava construït llavors vam tornar a la lluna amb la capa d’invisibilitat que tenia incorporada el coet al arribar, en dos hores gràcies a la super velocitat del coet, van llençar la bomba i tot ràpid se’n van anar només va haver un problema van xocar contra la atmosfera i la meitat dels humans que anaven en aquella nau van morir al igual que els alienígenes però malgrat les conseqüencies ens vam aconseguir repoblar-nos gràcies a una màquina clonadora que van inventar faria uns… 5.000 anys i així la raça humana va tornar a guanyar.
Un dia una noia està conduint un ford gt, va darrere un home amb un lamborghini rat penat per un desert i el cotxe de la dona va explotar i l’home té una pistola al cotxe. Va anar a un poble que és diu (sun set valley),va aparcar al davant d’un bar. Va anar dins del bar i hi havia dos persones un home en una cadira i un cambrer i va dir dóna’m una cervesa i no li donava res el cambrer , va dir dona una cervesa! va tocar però aquells són zombis, tots són zombis. Va disparar al cap del cambrer i va disparar l’altre home. Va córrer a fora del bar i allà està molts i molts de zombis, va córrer i hi ha un zombi que és diu Bloody bill va donar un cop i va caure a terra. Bloody bill va posa el peu al cap i va trencar el coll, va menjar una mica d’ell també. Un any després un grup de nois (5 nois) va anar a (sun set valley). Quan va anar hi ha un altre noi i les van posar al cotxe i també el té un escopeta va anar a mirar un amic del que té l’escopeta va dir com se diu tots: Pau, Jaume, Enric, Aleix, David i el que té l’escopeta es diu Víctor però el amic de Víctor es el que té el lamborghini murcialago tots va anar dins de una casa i ningú està dins i tots van mirar als rellotges tots van parar. Hi ha un soroll a la porta i Jaume va anar a mirar que és. És el que té el lamborghini murcialago i el Víctor va dir: que va passar? Tots són zombis va dir, un és diu Bloody bill però ell és el rei de zombis i sa de agafar l’espasa .On està l’espasa? Ell té l’espasa i si els menjen una mica del pel desprès tu ets un zombi i el que té el lamborghini murcialago va menjar una mica de Jaume. Ara el Jaume és un zombi, tots van corre dins de una casa tots els zombis van corre dins del casa també. Tots van posar coses a la porta el Jaume i David van sortir per la finestra i el Víctor va esperar…BOOM! El Víctor va tirar una granada. El Bloody bill va sortir del casa el David va pensar que era el Víctor i va anar a mirar va matar el David però l’Enric no i l’enric va córrer dins de una casa i va veure una foto del germà de Bloody bill i va pensar el Bloody bill va dins de la casa petita i l’enric va dir hola soc el teu germà i va mirar al enric el Bloody bill però el enric va agafar l’espasa i va tallar el cap de Bloody bill i tots els zombis va morir.
