Category Archives: Projecte Petit Cinema

Un altre punt de vista de l’hort…

Alguns infants ja s’han tirat de cap al reportatge de l’escola. L’altre dia, vam començar l’hort i alguns infants van voler enregistrar la sessió amb la càmera de fotos. El recull el podeu veure al bloc “El dia a dia de l’escola” però hem volgut publicar les següents fotografies al bloc del “Petit Cinema” ja que destaquen per dues raons:

  • El punt de vista dels infants: ja sigui per la seva alçada com pels seus interessos, a cada sessió podem trobar fotografies de detalls i enquadraments gens convencionals.
  • La recerca dels infants: encara que ho pugui semblar aquestes fotografies no són fruit de l’atzar. En la gran part de casos, si s’observen els processos que han acompanyat aquestes fotografies, es pot contemplar una actitud de recerca, experimentació i intencionalitat. Les fotografies que venen a continuació són fruit d’aquesta recerca i d’aquesta experimentació intencional de mostrar la realitat que els seus ulls interpreten.

punt_de_vista_hort-2-800x600

punt_de_vista_hort-3-800x600

punt_de_vista_hort-5-800x600

punt_de_vista_hort-6-800x600

punt_de_vista_hort-7-800x600

punt_de_vista_hort-8-800x600

punt_de_vista_hort-9-800x600

punt_de_vista_hort-10-800x600

punt_de_vista_hort-11-800x600

punt_de_vista_hort-12-800x600

punt_de_vista_hort-13-800x600

punt_de_vista_hort-15-800x600

punt_de_vista_hort-16-800x600

punt_de_vista_hort-20-800x600

punt_de_vista_hort-21-800x600

punt_de_vista_hort-22-800x600

punt_de_vista_hort-23-800x600

punt_de_vista_hort-25-800x600

punt_de_vista_hort-17-800x600

punt_de_vista_hort-19-800x600

    punt_de_vista_hort-1-800x600

Dibuixant ombres.

L’última sessió de “Petit Cinema” vam estar veient uns reportatges molt curtets d’uns nens i unes nenes que explicaven que passava amb la seva ombra al llarg del recorregut de casa seva a l’escola o institut. Així és com va conèixer a la Patrícia, l’Amaya, el Sohaib i la Laura. En un moment donat del reportatge, unes nenes es posen a jugar amb la seva ombra i la dibuixen al terra amb guixos. El que vam veure ens va donar moltes ganes de provar-ho amb les nostres ombres al pati de l’escola, així que vam sortir a fer-ho.

Primer era divertit buscar diferents posicions del nostre cos per tal que l’ombra al terra també les fes. Alguns nens i nenes van intentar dibuixar-la, però molts preferien que fos la mestra qui dibuixés les seves ombres. Això passava perquè els companys i companyes trigaven molt a dibuixar-la i havien d’estar massa estona quiets. En canvi, la mestra anava molt ràpid i això els permetia moure’s més aviat.

Dibuixant ombres al terra alguns descobrien que l’ombra podia no tenir braços i que perquè apareguessin havien de moure el seu cos. També van veure que l’ombra no té ulls, ni nas i tampoc boca. Així  que algú es va dedicar a dibuixar-li, tal i com podeu comprovar a les fotografies que hi ha a continuació.

Una cosa curiosa és que alguns, un cop tenien dibuixada la seva ombra al terra i es movien, no sabien quina era la seva ombra exactament: alguns pensaven que era la que estava dibuixada i d’altres que era la que estava novament projectada.

Visionat “Caprici en colors”.

El dimecres i els dijous vam fer una altra sessió de visionats i vam veure “Caprici en colors” de Norman McLaren i Evelyn Lambart. Va ser una sessió una mica especial perquè, fins ara, tot el que havíem vist era en blanc i negre i aquesta experimentació estava plena de colors. De fet, algun infant va dir que era “un film de colors”.

Algunes coses que es van parlar van ser les següents:

  • Es va dir que això que estàvem veient no era una pel·lícula perquè no sortien “senyors”. I algú va afegir que només sortien colors. Algú va rebatre el comentari de que això no era una pel·lícula tot dient que sí que pensava que fos una pel·lícula, però havia de ser una pel·lícula de les primeres que s’havien fet i que era diferent.
  • Per a alguns va resultar avorrida perquè no es veia res amb una forma coneguda i a d’altres els hi va encantar perquè deia que aquesta pel·lícula la feia posar boja. Això sí, inicialment, a tots els hi semblava molt divertit això de veure colors i formes que “ballaven” al ritme de la música.
  • Algú comentava que el que veien feia el que la música anava marcant i que la música era com la dels curtmetratges de Méliès només que les imatges eren ben diferents.
  • En un moment donat, la pel·lícula abandona un ritme trepidant per fer-se més lenta. En aquest moment, apareixen unes ratlles blanques sobre un fons negre i alguns comentaven que eren ferros i d’altres deien que eren cordes que et pots ficar a la bossa de mà.
  • Com ja comença a ser un costum, alguns van voler repetir el visionat i d’altres van marxar a fer una altra activitat.

Fotografies d’un concert de violí i guitarra.

El dimecres de la setmana passada, com hem comentat al bloc “El dia a dia de l’escola”, vam poder gaudir d’un concert de violins i guitarra. Alguns infants van agafar les càmeres i van fer algunes fotografies. Aquestes són una mostra:

Visionat de “El pa i el carrer”.

L’altre dia vam fer una sessió de petit cinema on vam visionar un curtmetratge d’Abbas Kiarostami, un director de cinema iranià.

El títol del curtmetratge era “El pa i el carrer” i explica la història d’un infant que, amb un pa a sota el braç, es dirigeix cap a casa seva. En un moment donat, es troba un gos que el borda i no el deixa passar.

El protagonista es passa una llarga estona esperant i prova alguna cosa fins que, tot decidit, passa per davant del gos i, en el moment que el gos el vol mossegar, ell li llença un tros de pa.

Així és com el gos el comença a seguir fins que arriben a casa seva. Allà no el deixen passar i es queda a fora fins que arriba un altre nen i el comença a bordar. I aquí s’acaba el curtmetratge.

Anàvem mirant el curtmetratge i anaven sortint diversos temes:

  • Vam veure que el títol del film estava escrit en dos idiomes un era el català i l’altre encara no ho sabem.
  • Després ens preocupava descobrir quin objecte era el que el protagonista li donava cops de peu. Alguns deien que era un pedra, altres deien que era un paper arrugat i altres una pilota. No vam saber veure si era una pedra o un paper, però vam descartar totalment una pilota perquè les pilotes roden d’una altra manera.
  • Novament i com va passar als “Minuts Lumiére”, va tornar a aparèixer la idea que hi havia neu perquè tot el terra era blanc. Però no vam acabar d’explicar com era que si hi havia neu l’infant portava roba d’estiu.
  • Quan al protagonista no li deixa passar el gos vam fer diverses hipòtesis de com superaria aquest obstacle. Molts van dir que, segurament, el que faria seria saltar a sobre d’ell i sortir correns. Alguna persona va comentar que el que ell faria és buscar un camí alternatiu.
  • Vam veure que el gos s’acaba fent amic del protagonista i que es posa molt content perquè mou la cua. Algú deia que quan un gos mou la cua és perquè està enfadat, però la majoria va pensar que era perquè estava content. Després, quan no el deixen passar a casa del seu nou amic, es posa trist i algunes persones estaven d’acord en pensar que el gos acabaria trencant la porta per trobar-se amb el seu amic.
  • També vam parlar de les músiques i com ens feien sentir alegres o tristos: vam ballar una mica. I també vam comentar com un personatge que està molt lluny es veu molt petit i, a mida que es va apropant, es va fent més gran.
  • Finalment, alguns van voler quedar-se a veure el curtmetratge una segona vegada i d’altres van marxar.

el_pan_y_la_calle_2-800x600

Ja hem anat a la Filmoteca!!!

Com us vam anunciar en aquest mateix bloc, avui hem anat a la Filmoteca i hem vist els tres curtmetratges.

S’ha fet una mica llarg, però també hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé. Hi ha hagut infants que han dit que els hi ha agradat molt i a d’altres no els hi ha agradat, però tots hem viscut una experiència nova.

Us deixem unes quantes fotografies perquè us feu una idea de com ha anat.

Sortida a la Filmoteca

El proper dimarts 22 de març els indians i les indianes farem una sortida a la Filmoteca de Catalunya. Anirem a veure el “Festival Lapstick” on es projectaran les següents pel·lícules:

  • “The boat” (1921) protagonitzada per Buster Keaton.
  • “The rink” (1916) protagonitzada per Charles Chaplin.
  • “Dirty work” (1933) protagonitzada per Stan Laurel i Oliver Hardi.

Per a estar una mica familiaritzats amb els personatges que veurem, hem estat fent visionats de la pel·lícula “The Kid” (1921) protagonitzada per Charles Chaplin i de “Pale Face” (1922) protagonitzada per Buster Keaton.

Així hem parlat d’algunes diferències entre aquests personatges:

  • Buster Keaton i Charles Chaplin porten corbata i barret, però el barret de Charles Chaplin és un bombí i el de Buster Keaton no.
  • Charles Chaplin porta un bastó i un bigoti i Buster Keaton no.

En propers articles us explicarem com ha anat la sortida i tot el que hem après.

Sessió de fotografia al pati.

L’altra dia, dins del context de les “Propostes” de la tarda,  vam treure les càmeres al pati. Hi havia d’altres propostes com ara un taller de bombolles i un tast de pa que van tenir molt d’èxit.

A continuació podeu veure una selecció de les fotografies que van fer al llarg de la tarda.

Fotografies amb la Harinezumi

Sempre que acabem la sessió de visionats tenim una estoneta per a investigar amb la càmera.

L’altre dia, a part de les càmeres de sempre, teníem una Harinezumi que treu unes fotografies amb una textura molt particular. Un parell de nens van voler tocar-la i fer fotografies i aquests són alguns dels resultats:

Sessió fotogràfica al jardinet de l’escola.

Fa uns dies vam sortir a fer una sessió fotogràfica al jardinet de l’escola. Ens vam seure en assemblea tranquil·lament, vam pensar en coses que podríem fotografiar i després vam començar a explorar amb la càmera.

Qui no tenia càmera havia d’esperar el seu torn, però mentrestant podia jugar o aprofitar per a mirar a través dels calidoscopis.

Us deixem amb una mostra de les fotografies que van fer els nens i nenes: