Dibuixant ombres.

L’última sessió de “Petit Cinema” vam estar veient uns reportatges molt curtets d’uns nens i unes nenes que explicaven que passava amb la seva ombra al llarg del recorregut de casa seva a l’escola o institut. Així és com va conèixer a la Patrícia, l’Amaya, el Sohaib i la Laura. En un moment donat del reportatge, unes nenes es posen a jugar amb la seva ombra i la dibuixen al terra amb guixos. El que vam veure ens va donar moltes ganes de provar-ho amb les nostres ombres al pati de l’escola, així que vam sortir a fer-ho.

Primer era divertit buscar diferents posicions del nostre cos per tal que l’ombra al terra també les fes. Alguns nens i nenes van intentar dibuixar-la, però molts preferien que fos la mestra qui dibuixés les seves ombres. Això passava perquè els companys i companyes trigaven molt a dibuixar-la i havien d’estar massa estona quiets. En canvi, la mestra anava molt ràpid i això els permetia moure’s més aviat.

Dibuixant ombres al terra alguns descobrien que l’ombra podia no tenir braços i que perquè apareguessin havien de moure el seu cos. També van veure que l’ombra no té ulls, ni nas i tampoc boca. Així  que algú es va dedicar a dibuixar-li, tal i com podeu comprovar a les fotografies que hi ha a continuació.

Una cosa curiosa és que alguns, un cop tenien dibuixada la seva ombra al terra i es movien, no sabien quina era la seva ombra exactament: alguns pensaven que era la que estava dibuixada i d’altres que era la que estava novament projectada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *