Arxiu de la categoria: Poesia Nadal

La nit de Nadal

La nit de Nadalel bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.


Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor:

—Jo ja no sóc bona

per res; no tinc branques.


Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen:

—Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió!
(Joana Raspall)

Festes de Nadal

El dia de Nadal

tots a casa com cal.
Picarem fort el tió
perquè cagui molt torró.


Sant Esteve és l’endemà
el capó ens hem d’acabar.
Tots contents com bordegassos
a veure l’home dels nassos.


Sense poder-ho evitar
aquest any ja se’ns en va.
L’any nou ha arribat
i tots junts l’hem celebrat.


Per fi la festa esperada
que alegra tota la mainada.

(Popular)

Non-non

Què li daremal Noiet de la Mare?

Què li darem que li pugui agradar?


L’ovella diu:

—Esquileu-me la llana,

que un matalàs ben tovet se’n farà.


Diu el vell pi:

—Recolliu-me les branques

i enceneu foc per donar-li escalfor.


—Muuuuuunyiu-me bé

—diu la vaca calmosa—

i de llet deu-li un bon petricó.


—Jo faré mel

—diu l’abella feinera—

que el llavi tendre li pugui endolcir.


—Jo —diu el vent—

arracono les boires

perquè l’Estel il ·lumini el camí.


—Si tingués veu

—diu la flor—, jo voldria

fer-li cantades bressant-lo en el llit.


El seu desig

ple d’amor fa el prodigi.

Sense cantar-li, l’Infant s’ha adormit.

(Joana Raspall)