La llegenda del rei Artús
activitats 1 comentari »Els alumnes de sisè A hem versionat la llegenda del rei Artús. Aquí us deixem l’obra de teatre que hem realitzat i que representarem a la nostra escola.
Esperem que us agradi.
REI ARTÚS
Escena 1
En un castell medieval. El rei Úter davant el savi Merlí. (el rei Uter està assegut al seu tro amb el nen a les mans. El savi Merlí al seu costat)
Úter: Quin fill més maco que m’ha deixat la meva esposa Igraine. Algun dia serà un bon rei. Et faig entrega del meu fill per tal de que l’eduquis.
Merlí: pots confiar en mi sa majestat.
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 2
Castell d’un noble que té un fill que es diu Kay. A la porta del castell…
Noble; ( content ) Benvolgut savi Merlí, quines noves em porteu?
Merlí: Amic meu, vinc a fer-vos entrega d’aquest nen orfe , però no us puc dir quins són els seus orígens. Només us puc dir el seu nom. Aquest és l’Artús, el nen que ens canviarà el destí i les nostres vides.
Noble: ( amb la ma a l’esquena )Pots tenir plena confiança en mi Merlí, no et decepcionaré.
Merlí: Gràcies amic meu ens veurem ben aviat.
(es donen la ma i el noble es queda amb el nadó a les mans i el savi Merlí marxa a pas lent)
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 3
Una dècada desprès i un dia qualsevol… al castell del noble. (Artús està assegut al pupitre, mentre Merlí amb un llibre a la mà va passejant per l’habitació)
Merlí: Com cada dia, avui t’explicaré les ciències conegudes.
Artur: ( avorrit i mig estirat damunt del pupitre) Merlí, perquè no m’expliques alguns dels teus trucs de màgia? No em satisfan aquestes ciències. Cada dia el mateix…
Saps que al poble no es fa res més que parlar de què passarà amb nosaltres… i… saps que… (va parlant molt ràpid i sense sentit)
Merlí: ( fa callar a Artús i en to de sermó) Sóc conscient que aquestes ciències són avorrides, però són necessàries si vols ser un home de profit.
Artús: (mig enfadat) Però perquè?… Kay no ha d’estudiar. Es passa el dia amb els cavalls, practicant la lluita, i ara mateix està al poble!! Per què no puc ser com ell Merlí, perquè?
Merlí: Artús estigues pels estudis, fes-me cas.
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 4
Merlí tornant cap a casa, a la plaça del poble…
Nobles: (alterats) Merlí, Merlí, qui serà el monarca successor?
Merlí: (demana calma amb la ma) Calma, calma que m’ho digui un.
Noble: (exaltat) Estem farts de guerres,morts i sang. Els nostres familiars moren sense sentits, no tenim qui ens guiï. ( cridant )Necessitem un bon rei, oi que si companys?
Nobles: (cridant) Si,si…!
Noble 2: (enfadat) Ahir va morir mon germà!
Donzella: (plorant) He perdut al meu marit i el meu fill està a la guerra.
Merlí: No patiu, d’aquí poc tindrem un rei legítim que ens cuidarà, ens protegirà i ens beneficiarà.
Faré aparèixer sobre una enclusa una espasa amb una llegenda que dirà: “Aquesta és l’espasa Excalibur. Qui aconsegueixi treure-la d’aquesta enclusa, serà el futur rei d’Anglaterra”.
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 5
A la plaça del poble s’han reunit una gran quantitat de nobles d’Anglaterra.
Pare de Kay: (davant de tothom i amb veu ferma) Nobles d’Anglaterra, estem aquí reunits per fer-vos amb l’espasa Excalibur i proclamar al futur i legítim rei d’Anglaterra. El destí d’un de vosaltres està escrit, bona sort!
Noble 3: (intentant treure l’espasa) És impossible treure l’espasa. Ni tan sols la puc moure un mil·límetre.(marxar decepcionat)
Noble 4: (intenta treure l’espasa i acaba caient a terra. Se’n porta un bon cop al cul, se’l toca i diu) Repicatalons!
Noble 5: (fent-se el més forts de tots) Si no la trec jo no la traurà ningú. Ja, ja,ja (intenta treure l’espasa i al veure que no ha pogut acaba plorant)
Noble rere noble van anar provant. Fins i tot, Kay germà d’Artús ho va intentar.
Kay: No se si podré fer-ho però, no dubteu que ho intentaré. (Kay ho intenta però no pot). (De sobte decideix que el seu germà també ho ha d’intentar) Artús, Artús… vine provar-ho tu també. Vine germà meu!
Artús; (amb vergonya) Kay… jo… no… no… (els nobles l’animen i el van empentant cap a endavant). Vinga va. No vull defraudar al meu poble, ho provaré!
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 6
De sobte… (Artur treu l’espasa i cau un raig de llum sobre ell)
Nobles: (de genolls) Et prometem fidelitat, nova majestat Artur.
Pare noble: (al costat de Merlí, agafant-lo per l’esquena) Acabes de demostrar la teva saviesa i no em vaig equivocar confiant en tu. Sens dubte serà el millor rei que Anglaterra pugi tenir.
Merlí: Moltes gràcies per haver confiat en mi i haver cuidat de l’Artús tan bé com podia haver fet el seu pare.
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 7
Els nobles envejosos de l’Artús conspiren contra ell i proposen destronar-lo.
Noble 6: (enfadat) Hem de sacrificar al rei Artús.
Noble 7: Artur és el rei legítim, perque és el fill del antic rei Úter.
I així ho va voler Excalibur.
Noble 8: (enfadat) Tant ens importa si és el rei legítim o no.
Noble 6:Així es parla company ens hem d’assegurar de buscar uns bons aliats, i així poder declarar la guerra a l’Artús.
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 8
Es declara la guerra entre els aliats d’Artús i els seus enèmics. Desprès d’una guerra sagnant i cruel, Artús es proclamar victoriós.
—————————————-es tanca el teló —————————————–
Escena 9
Artur ja fa un any que ha guanyat la guerra. En aquest temps Anglaterra és propícia i Artús ha conegut a qui serà la dona de la seva vida. El dia de la cerimònia.
Sacerdot: Han vingut aquí a contraure matrimoni per la lliure i plena voluntat sense que res ni ningú els pressioni?
Nuvis: ( a la vegada) Sí, Pare, venim lliurement.
Sacerdot: Estan disposats a estimar i honorar mútuament en el seu matrimoni durant tota la vida?
Nuvis: (a la vegada) Sí, Pare, estem disposats.
Sacerdot:Estan disposats a rebre responsablement i amb amor els fills que Déu els doni hi ha educar segons la llei de Crist i de si Església?
Nuvis: (a la vegada) Sí, Pare, estem disposats.
Sacerdot: Així doncs ja que volen establir entre vosaltres l’aliança santa del matrimoni, uneixin les seves mans i expressin el seu consentiment davant de Déu i de la seva Església.
Artur: Jo Artur et demano a tu Ginebra que siguis la meva dona perquè t’estimo i prometo ser-te fidel en el pròsper i en el advers, en la salut i en la malaltia i estimar-te i respectar-te tots els dies de la meva vida.
Ginebra: Jo Ginebra t’accepto a tu Artur com el meu marit perquè t’estimo i també promet-ho ser-te fidel en el pròsper i en el advers en la salut i en la malaltia i estimar-te i respectar-te tots els dies de la meva vida.
Sacerdot: Que el Senyor confirmi aquest consentiment que han manifestat davant l’Església i compleixi en vosaltres la seva benedicció. El que Déu acaba d’unir, no ho separi l’home.
Sacerdot : Os podeu entregar els anells.
Sacerdot: Jo os declaro marit i muller.
(Surten d’escena amb la resta del poble i dels nobles darrera seu).
—————————————-es tanca el teló —————————————–
FI DE L’OBRA