La senyora Rita

 

 La senyora Riteta

va cap a la platjeta.

Com que ningú pasava per allà

No es van adonar que la senyoreta Riteta

Estava allà.

A la platjeta va baixar

llavors és va aturar.

Va treure una ampolleta

i llavors la va llençar.

Samara Ballesteros

Les fruites

Ma mare que bé dibuixa,

m’ha pintat una maduixa,

sembla tant real

que li clavaria el queixal.

Mmmmmm, m’està venint gana

Pinta’m mare una magrana.

Laura Tabasco

Els animals del bosc

Una aranya menuda,

s’enfila pel seu fil,

veu una cargola banyuda,

i se’n va amb molt estil.

La cargola petiteta,

veu un mandril,

el mandril mou la cueta,

i se’n va amb un cocodril.

La cargola es queda sola,

no té amb qui jugar,

s’acosta una mussola,

i se’n van juntes a ballar.

 Ivet López

La senyora Rita

La senyora Rita se’n va anar a la platja,

i va mirar aquell bonic paisatge.

A la mà duia un cabàs ben tapat,

i ningú l’ha mirat.

El cistell va obrir

i una ampolla va sortir

molt lluny l’ha llençada,

i l’aigua s’he empassada.

Irene Inza

La senyora Rita

La senyora Rita va baixar

i molt discretament a la platja va anar,

va entrar a la mar

i ningú la va enxampar.

Portava un cistell

que era bastant vell,

tenia forma d’olla

i contenia una ampolla.

L’ampolla va llençar

i molt lluny se’n va anar,

tenia un llapis de punta esmulada

i una carta d’enamorada.

Joan Casal

Les finestres

Una finestra

molt estreta

no deixa pas

ni a un cabàs.

La seva companya

que era molt estranya

deixava pas a tothom

fins a un om.

El seu amic finestrot

que vivia a Olot,

deixava entrar un vent

que no estava gaire atent.

Anónim

L’arc de Sant Martí

L’arc de Sant Martí és de molts colors.

Vermell taronjós com la posta de sol.

Groc verdós com un camp de cols.

Rosa lilós com les flors de primavera,

Blau cel com la meva cartera.

L’arc de Sant Martí, surt al ploure sobretot al matí.

Sílvia Martínez

L’avió

L’ocell volava com un avió de plata.

Semblava un triangle però amb puntes que punxaven.

S’arrossegava per el cel amb dues ales que volaven.

Semblava que xocava però desprès s’amagava.

Judit Ramírez

L’ametller

L’ametller és un arbre molt florit,

i que també està molt farcit.

L’arbre és tan bonic

que l’ocell li dona amb el seu pic.

El seu tronc és gruixut i rocós

i les seves branques primes com els dits del nostre cos.

Estefania Quirós

La meva caixeta de música

La meva caixeta de música és daurada i quadrada,

amb la tapa una mica ondulada,

amb calaixets petits i rectangulars,

deso les meves coses a guardar.

Tot i així, el que més m’agrada és la musiqueta que quan l’obro fa,

que el ballarí i la ballarina s’agafin de la mà,

e instantàniament comencin a ballar.

Elisabeth Cervera

El sol

El sol brillant com una bombeta

sembla una pilota rodant pel cel,

va botant tot el dia fins que peta

quan ha petat, desapareix al cel.

Pel dia el sol va botant per les teulades

escalfant tot el que toca i fent claror.

De nit dorm en un bressol de serralades

descansant pel següent dia donar calor.

Adrián Jiménez

 

Les clavegueres

A la meva ciutat al carrer Sant Llonguera

l’aigua de la pluja se’n va per la claveguera.

Quins obstacles passa l’aigua

de totes maneres ha de passar,

hi ha moltíssimes coses, fins i tot un entrepà.

A veure si la renten i es manté neta

perquè fa una pudor que no pots ni estar dreta.

Miriam Vilanova